Resultats de la cerca

Refugi dels Estanys de la Pera a Lles de Cerdanya, comarca de la Cerdanya. Es tracta d'un refugi de muntanya situat a 2.359 metres d'altitud en un circ glacial del Pirineu Oriental, entre dos estanys que configuren un dels sectors lacustres més interessants i visitats de la regió.

A les afores de Manresa, capital del Bages, es troba el Parc de l'Agulla, un espai lúdic del segle XX construït entre 1966 i 1974 com a llac artificial per garantir el subministrament d'aigua a la ciutat. L'embassament, amb una capacitat de 200.000 m³, es complementa amb una gran zona verda amb arbres, parc infantil i zones de passeig. L'espai, remodelat el 1986, es destina a activitats esportives i de lleure, mantenint-se en bon estat.

El Santuari de Santa Anna de Claret es troba a Claret, entitat de Santpedor, al Bages. Es tracta d'una església barroca del segle XVIII construïda entre 1762 i 1769, amb una sola nau, capelles laterals i porxo obert. Està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local i es conserva en bon estat, tot que l'accés és restringit.

A les afores de Sant Pere de Riudebitlles, a la comarca de l'Anoia, es troba aquest aqüeducte medieval de gran valor històric, amb origins documentats des del segle XIII, encara que la seva estructura actual combina elements medievals amb reformes dels segles XVII i XVIII. L'obra, de bon estat de conservació, destaca per la seva doble arcada de 21 metres d'alçada i la seva funció essencial portant aigua per regar les terres del municipi.

L'Estany de Banyoles, situat a Banyoles, municipi del Pla de l'Estany, és el llac natural més gran de Catalunya amb una superfície de 111,7 hectàrees i profunditat màxima de 62 metres. Aquest conjunt càrstic, d'excepcional valor geològic, ecològic i paisatgístic, està protegit pel PEIN, la Xarxa Natura 2000 i la Convenció Ramsar com a Zona Humida d'Importància Internacional.

A Santa Marina, entitat de població de Pratdip (Baix Camp), s'alça aquesta ermita de tipus popular del segle XVII, declarada bé cultural d'interès local. L'edifici de paredat, carreu i maó presenta una sola nau amb canó i espadanya de tres cossos, destacant per un sòcol interior de ceràmica amb motius florals.

A Capafonts, al Baix Camp, es troba aquesta petita ermita romànica del segle XII, de nau rectangular amb porta d'arc dovellat i espadanya de pedra. Restaurada l'any 1956, conserva bon estat i presenta un interior renovat, amb capella lateral. L'accés és restringit, però disposa de zona de pícnic a les proximitats.

Altres noms: Santuari de la Mare de Déu de l’Abellera

L'ermita de la Mare de Déu de l'Abellera es troba a Prades, al Baix Camp, i és una construcció popular del segle XVI incrustada en una cinglera que aprofita una cova antiga. L'edifici segueix les directrius del gòtic tardà i destaca pel cambril amb una imatge d'alabastre policromat de la Verge. Actualment es conserva en bon estat, però l'accés és restringit i només es veu discretament a través d'una finestra.

Al municipi de Susqueda, a la Selva, es troba aquest santuari medieval del segle XIII coronant una impressionant cinglera a 1.124 metres d'altitud. L'edifici, de nau rectangular amb volta apuntada, va ser destruït pels terratrèmols de 1428 i posteriorment reformulat als segles XVII i XVIII, conservant una valuosa imatge gòtica d'alabastre de la Mare de Déu del segle XV.

L'Ermita de Santa Margarida de Vallors es troba a Sant Hilari Sacalm, municipi de la Selva (Girona), i és una església romànica del segle XII, renovada i consagrada el 1193. L'edifici de nau rectangular destaca per la seva torre-campanar vidriada i la porta d'entrada en arc de llinda d'estil barroc, amb un ull de bou a la façana principal. Actualment es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

L'ermita de Sant Pau es troba al turó del mateix nom, a Vilafranca del Penedès, capital de l'Alt Penedès (Barcelona), a 278 metres d'altitud. Documentada al segle XIV, aquesta construcció medieval està excavada dins la pedra i conserva més de sis-cents anys d'història. El lloc, de lliure accés, està ben arranjat amb zona d'oci i ofereix magnífiques vistes de la ciutat.

L'església romànica de Sant Mateu es troba aïllada a Vall-llobrega, municipi del Baix Empordà, datada del segle XI. Actualment en estat de ruïna, conserva els murs amb restes de la porta d'entrada de doble arc de mig punt, finestres de doble obertura i l'absis semicircular, tot i que la coberta està esfondrada. Protegida com a BCIL, l'edifici no és accessible lliurament i es troba en restauració.

L'Ermita de Sant Joan de la Muntanya es troba a Montblanc, capital de la Conca de Barberà, a les estribacions de la serra de Prades. Aquesta ermita medieval, probablement fundada al segle XV sota la invocació de Sant Joan Baptista, destaca pel seu mirador natural sobre la Conca i la seva història vinculada a Na Elionor d'Urgell.

L'ermita de la Mare de Déu del Montgoi es troba a Vilaverd, municipi de la Conca de Barberà, sobre un turonet al costat de l'estació. Es tracta d'un santuari gòtic del segle XV amb planta de creu llatina, cobert amb voltes de canó de guix i diverses modificacions posteriors fins al segle XVIII. L'edifici, protegit com a BCIL i en bon estat, conserva un cambril neoclàssic amb una imatge de la Verge del segle XVI i és accessible amb restriccions.

A Fitor, terme de Forallac (Baix Empordà), es troba l'església romànica de Santa Coloma, edifici aïllat del segle X amb dues naus rectangulars i absis semicirculars, destacant pel seu singular campanar de planta quadrangular amb finestres geminades. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, va ser restaurada el 1985 i presenta un estat exterior impecable, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Sant Fruitós de les Quadres

L'ermita de Sant Fruitós de les Quadres es troba a Gurb, a la comarca d'Osona. Es tracta d'una petita església romànica d'una nau amb absis semicircular, els inicis de la qual daten del segle X, amb ampliacions posteriors dels segles XI-XII i modificacions fins al segle XIX.

Altres noms: Pont dels moros - (Denominació popular) / El Pont Major i el Panal

A la Selva del Camp, al Baix Camp, es troba aquest aqüeducte medieval del segle XIV que salva la Riera amb una sola arcada de paredat i carreus lleugerament apuntada. Obra de gran valor històric, fou reparada al segle XVI i conserva una pedra gravada amb la data 1567. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es manté en bon estat.

L'església de Sant Martí de Riells és situada al nord del municipi de Riells i Viabrea, a la comarca de la Selva. Es tracta d'un temple romànic del segle XII, d'estil sobri i senzill, que destaca per la seva portalada amb capitells esculpits amb decoració floral i un campanar d'espadanya. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que ha sofert múltiples intervencions posteriors, i presenta accés restringit.