Santuari de la Mare de Déu del Montgoi – Vilaverd / Conca de Barberà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S



I T I N E R A R I 


Situació: A Vilaverd, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).

Època: Segle XV – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. No és accessible lliurament.

Altres noms:

Accés – Visitat el 11/11/2016:

Circulant per la carretera C-14 (Montblanc / Vilaverd / Alcover), i circulant en aquest sentit, quan arribem a un lloc situat a (0) 41 20 32.6 01 10 37.0 entre els PK 32 / 31, prenem una sortida a mà esquerra que ens aboca a la carretera C-240–z, que recorrerem durant  ben pocs metres, doncs enseguida continuarem per la primera sortida a mà dreta. (Hi ha un senyal de carrer sense sortida).

Llavors ens trobarem circulant pel carrer que al mapa de Google s'identifica com a carrer Paris. Sobrepassarem, deixant-la a la nostra esquerra l'estació de tren de Vilaverd, i poc després, girarem a mà dreta, deixant també a mà dreta una pista d’esports a l’aire lliure (1) - (41 20 14.3 01 10 33.6)

 Pocs metres més i al davant nostre veiem el començament d'un camí que s’enfila - (Carrer de les Parades) – (2) - (41 20 15.6 01 10 31.4).

 Hi ha un indicador. Mare de Déu del Montgoi.

Pocs metres més endavant trobarem una cadena que barra el pas als vehicles. Aparquem el cotxe en aquesta zona i ens disposem a continuar el camí a peu.

En 5 / 10 minuts de suau caminada, serem dalt del turó on hi la l'ermita.


M A P A del recorregut (Uns 700 metres aproximadament), des del punt (0) al punt (2). Queda clar que des d'aquest darrer punt fins al destí, cal caminar una estona.

La confecció “automàtica” de mapes de Google no contempla la possibilitat de presentar un itinerari, una part en cotxe i l'altra part a peu.


Localització: (3) - N 41 20 19.4 E 01 10 30.3 - Altitud : 301 m.

Altres:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Novembre 2016):

“ Descripció

El santuari es troba situat a la part de ponent de la vila, sobre un turonet al costat de l'estació.

El culte en aquest indret és documentat des del segle XIII, malgrat que l'edifici actual és del segle XV, amb diverses modificacions en els segles posteriors fins al segle XVIII.

S'hi accedeix per dues portes situades ambdues en el seu costat meridional, una en els peus de la nau i l'altre en el braç del creuer.

L'edifici té planta de creu llatina i la coberta amb voltes de canó, construïdes amb guix, mentre que al creuer són d'aresta amb els nervis de pedra.

 Darrera l'altar hi ha el cambril, on es venera la imatge de la verge, còpia de l'existent abans de 1936, talla de fusta d'uns 80 cm, probablement del segle XVI.

Al damunt de la porta hi ha sengles ulls de bou i sobre el mur meridional de la nau, un campanar d'espadanya molt senzill.

Als peus de la construcció hi ha una casa adossada, probablement del mateix temps en que es construí l'ampliació de la capçalera on es troba el cambril, que probablement i per la seva forma podria tractar-se d'un afegit del segle XVIII.

En aquest indret es celebrava un important romeria l'endemà de Sant Cristòfor i la seva festa és el Dilluns de Pasqua. Hi acudia gent dels pobles de Lill la Riba i rojals en temps de pestes i secades.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Tarragona, el següent text (Novembre 2016):

“ Descripció

El santuari es composa d'un edifici de planta de creu llatina cobert amb voltes de canó de guix i les del creuer són d'aresta amb els nervis de pedra.

S'hi pot accedir per dos accessos, una la part principal i un segon al braç dret del creuer. Són portes d'arc de volta de canó, amb dovelles ben treballades.

Just sobre les portalades s'hi construïren petits rosetons de pedra a mode d'ull de bou.

A l'altura de la nau principal s'alça un petit campanar d'espadanya d'un sol ull.

Darrera de l'altar hi ha el cambril d'estil neoclàssic i amb molta ornamentació on es venera la imatge de la Verge, còpia de l'existent abans de 1936, en que fou destruïda, talla de fusta policromada d'uns 80 cm d'altura, datada al segle XVI.

Al temple hi havia un retaule renaixentista de l'any 1520 que fou substituït el 1729 per un de nou.

També es conserva una imatge d'alabastre  antiga que es troba dipositada al Museu Diocesà de Tarragona.

Adossada a l'esquerra d'aquesta edificació es va construir una casa destinada a la residència de l'ermità, que guardava l'ermita i s'encarregava dels tocs de campana.

 Notícies històriques

La primera documentació sobre un temple en aquest indret apareix ja l'any 1214.

 Malgrat això, l'edifici conservat pertany a un moment constructiu posterior, entorn el segle XV, i ha patit moltes reformes.

Sota la capella es conserva una mena de cripta que s’utilitzava com a magatzem de gra.

Durant els anys 80-90 del segle XX es va dur a terme una obra de recuperació d’aquest espai, per fer-lo visitable, i es va rebaixar la terra del davant per poder crear l’accés.

 Es va buidar el sediment acumulat a l’interior de la cripta i es van trobar, acollades a les parets, argolles de ferro per retenir presoners, que encara conservaven restes humanes adherides, que haurien pertangut a presoners de la Guerra Civil, segons informacions de l’agutzil municipal.

 Celebrava una important romeria tots els anys l'endemà de Sant Cristòfol. Actualment la seva festa és el Dilluns de Pasqua Florida.”


 Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Altres:


Vilaverd: Una bonica vista del carrer Major


Vilaverd: Safaretjos públics.

Pels que ja tenim una certa edat, aquesta imatge no ens és gens indiferent. Ens recorda els temps en que encara no s'havien popularitzat a les cases, les rentadores elèctriques.

En aquest indrets, d'entranyables records,  i no tant llunyans en el temps, a més a més de rentar-hi la roba, s'hi feia “safareig”.