Resultats de la cerca

Al cim d'un pujol sobre Tona (Osona), es conserva la torre del castell medieval, edifici rectangular de pedra i calç del segle IX, construït amb la tècnica de l'encofrat. La torre, de malmesa conservació, presenta erosió al sector superior i està separada del pla per un fossat artificial. Protegida com a BCIN, forma conjunt amb l'església romànica de Sant Andreu.

Al terme municipal de Sant Julià de Vilatorta (Osona), es conserven les restes d'aquest castell medieval documentat des del 884, que posteriorment es convertí en monestir amb comunitat de canonges agustinians. L'edifici, protegit com a BCIN, presenta restes de fortificació i la base d'una torre quadrada al cim de la muntanya, en estat reformat però visible.

A Sant Pere de Torelló (Osona), es trobava el castell de Sarreganyada, fortalesa medieval del segle XI documentada entre 1021 i 1358, actualment desapareguda sense restes característiques. L'indret fou ocupat posteriorment pel Santuari de Bellmunt, que probablement va ser inicialment la capella del castell, situat a 1.247 metres d'altitud amb extraordinàries vistes panoràmiques.

Al poble de Rupit (Osona), es conserven les restes d'aquest castell del segle XI, documentat el 1040, que presideix la població dalt d'un turó. Destaca un potent mur de cinc metres d'amplada amb un arc de descarrega visible a la base, així com fragments de muralla que travessen el poble. Protegit com a BCIN, es troba malmès i amb accés impossible degut a les construccions modernes que l'envolten.

Al nucli de Santa Maria de Corcó, municipi de L'Esquirol a Osona, es troben les escasses restes del Castell de Cabrera, una fortificació del segle XII documentada des del 952. De l'edifici només es conserva el basament de la torre rodona i un mur, situat a l'extrem del pla de Cabrera on hi ha el Santuari de la Mare de Déu. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és lliurement accessible i ofereix vistes precioses dels voltants.

Altres noms: Castell dels moros.

A Sant Julià de Vilatorta, municipi d'Osona, es conserven les restes d'una casa forta del segle XII documentada des de 1147, també coneguda com a Castell dels moros. L'edifici civil presenta grans murs de quatre metres de gruix orientats de nord a sud, amb restes de volta de canó, espieres i una cambra coberta, tot mostrant característiques defensives.

A Taüll, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), es troba aquesta església romànica del segle XII, caracteritzada pels seus absis adossats amb arcuacions i bandes llombardes. Actualment desapareguda i protegida com a BCIL, només en resten vestigis parcialment visibles dins d'un pati privat, amagats entre runes i vegetació després de l'esfondrament per allau del segle XIX.

Edifici aïllat del segle XVI situat a Pont de Suert, capital de l'Alta Ribagorça (Lleida), que forma un conjunt harmònic amb l'església i el Palau Abacial. De planta rectangular amb quatre plantes, campanar separat i cobertes de teula àrab, es caracteritza per les seves obertures irregulars en murs de carreus. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat i destaca pel seu mirador a la ribera del Noguera Ribagorçana.

Altres noms: Antiga església parroquial.

A Pont de Suert, capital de l'Alta Ribagorça, es troba aquesta antiga església parroquial del segle XVI d'estil popular, que destaca per la manca d'obertures exteriors i la seva planta de creu llatina amb tres naus. Construïda amb còdols de riu i morter, conserva elements romànics i barrocos, inclosa una volta de canó de guix i balcons de pit.

L'ermita de Sant Quirc de Taüll es troba a les afores de Taüll, a la Vall de Boí (Alta Ribagorça). Es tracta d'una petita església romànica del segle XII, situada a 1.600 metres d'altitud sobre un replà que domina la vall, amb una façana de ponent que ofereix magnífiques vistes. L'edifici, declarat bé cultural d'interès nacional, es conserva en bon estat, tot i que té accés restringit i presenta greus esfondraments a la teulada.

A Boí, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), es conserven les restes de l'antic recinte emmurallat medieval, amb torres, muralla i portal d'accés del segle XIII. El conjunt, protegit com a BCIN, es troba en bon estat i inclou elements com la torre de planta quadrangular, la torre rectangular defensiva i el portal d'arcada de mig punt que donava accés al casc antic.

A Taüll, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), es troba aquesta església romànica del segle XI consagrada el 1123, destacada pel seu esvelt campanar de torre i les excepcionals pintures murals del mestre de Taüll descobertes el 1922, actualment al MNAC. Protegida com a Patrimoni de la Humanitat i en bon estat, l'edifici de tres naus conserva una decoració llombarda als absis i un interior de gran simplicitat formal.

A Boí, entitat de població del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) – Lleida. Segle XI, romànic. BCIN. Bo. 1260 m d'altitud.

A les afores de Sabadell, al Vallès Occidental, es troben les restes del castell de Ribatallada, una fortificació del segle XII documentada des de 1136. L'edificació, mig enrunada i envaixada per males herbes, conserva elements significatius com la porta d'entrada i restes de muralla amb aparell de pedres ben tallades. Tot i el seu estat de deteriorament, és accessible lliurement, encara que la circulació interior resulta incòmoda.

Sant Vicenç de Rus és una església situada al nucli de Castellar de n'Hug, al Berguedà, construïda al segle XII en estil romànic sobre restes altomedievals. L'edifici de nau única destaca per l'absis amb finestra de doble esqueixada, el campanaret quadrat i les pintures murals gòtiques i romàniques que conserva.

Altres noms: Església del castell de Montgrony.

L'església de Sant Pere de Montgrony es troba al municipi de Gombrèn, al Ripollès, a 1.408 metres d'altitud. Es tracta d'un edifici romànic del segle XI, reconstruït cap al 1130, amb una nau, absis i dues absidioles en disposició de trèvol, decorat amb arcuacions i bandes llombardes. L'accés és restringit i es troba en bon estat de conservació.

Al petit nucli de Sant Oïsme, dins el terme de Camarasa (la Noguera), s'alça una de les torres romàniques més fotogèniques del Prepirineu lleidatà. Datada al segle XI, conserva una torre circular de 14 metres amb portes adovellades d'arc de mig punt i restes del recinte rectangular excavat a la roca. Arnau Mir de Tost la va prendre el 1034 i va quedar definitivament en mans cristianes el 1048. Avui és d'accés lliure i una escala interior permet pujar fins al terrat.

Altres noms: Torre de la Plana, Torre del Mar, Torre de Can Torrent de Mar - (Generalitat de Catalunya) *

A l'estació de RENFE de Santa Susanna, al Maresme, es conserva una torre de defensa circular del segle XVI, construïda a primera línia de mar per protegir la plana agrícola dels atacs de corsaris i pirates. De la torre original només en resten la base, la porta d'accés i els solcs de les escales, ben conservada i lliurement accessible. Actualment acull les dependències de Renfe per a la venda de bitllets de tren.