Resultats de la cerca

Al Canós, entitat de població dels Plans de Sió a la Segarra, es conserven les restes d'una torre medieval quadrada de tàpia, possiblement modificada en èpoques posteriors. L'edificació, protegida com a BCIN, es troba en estat malmès amb només les parets exteriors en peus, tot i que és lliurement accessible. La seva cronologia exacta és desconeguda, encara que s'intueix medieval per la presència d'una data de 1916 a la llinda de la porta.

Altres noms: Torre Timor

A Sant Pere dels Arquells, nucli de La Ribera d'Ondara a la Segarra, es troba aquesta torre medieval del segle XIV, documentada des del segle XII com a castell sobre el qual es va edificar posteriorment una masia. L'edifici de planta rectangular presenta un estat molt malmès i està completament abandonat, tot i que és accessible lliurement.

L'església de Santa Margarida es troba a Martorell, al Baix Llobregat, i és una parròquia romànica del segle XII construïda sobre una antiga església visigòtica. L'edifici, de planta rectangular amb una sola nau i parets reforçades per pilars adossats, destaca per la seva porta amb doble arc i les finestres de doble esqueixada.

Altres noms: Castell de Vidreres

Castell de Vidreres, al municipi de Vidreres a la Selva, és una construcció medieval del segle XII que destaca per les seves rellevants restes de forma quadrangular amb torres circulars, capella romànica i fossat. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat malmès però accessible, amb recents campanyes arqueològiques que han revelat elements constructius de dues fases: la primera dels segles XII-XIII i la segona del XIV-XV.

Castell medieval del segle XII situat a les afores de Caldes de Malavella, a la Selva. Documentat des del 1057, formà part de la baronia de Llagostera i conserva restes de muralles amb torres quadrades i una capella dedicada a Sant Maurici. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba malmès però accessible, amb minses estructures visibles que permeten apreciar el seu recinte murat irregular.

Altres noms: Castell del Roure / Castell de Sant Pau / Castell de les Gleies

Al llogaret de Sant Martí Sacalm, a Susqueda (La Selva), es troben les restes del castell de Fornils, una fortificació medieval del segle XI amb protecció BCIN. L'edifici, malmès i envoltat de vegetació, conserva la seva característica torre rodona de 8 metres d'alçada i diverses dependències amb murs espitllerats. Tot i l'estat de ruïna, les estructures subsistents el converteixen en un dels castells més rellevants de la comarca.

A les afores de Guimerà, a l'Urgell, es troben les restes del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta, fundat el 1235 com a filial de Vallbona. Aquest edifici del segle XIII, d'estil gòtic català, destaca pels seus refinats finestrals geminats i les capelles amb escuts nobiliaris, tot i que actualment es troba molt malmès. Sense protecció oficial, l'accés és lliure.

Castell de l'Ofegat a Tàrrega (Urgell), fortalesa medieval del segle XII documentada des del 1121 amb torre circular i muralla poligonal. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva molt malmès amb només la base de la torre rodona i un petit llenç de paret, però accessible lliurement als visitants.

Castell situat a Tàrrega (Urgell), documentat des del segle XI com a fortalesa defensiva construïda pels comtes de Barcelona i d'Urgell durant la conquesta cristiana. Presenta elements romànics dels segles XI-XII, una cisterna del XIII i un potent mur de tancament del XV, amb afegits posteriors dels segles XVIII-XIX.

A Guimerà, poble de l'Urgell (Lleida), es conserven les restes d'un castell medieval documentat des del 1058, amb una torre rodona de planta circular construïda en diverses etapes. Aquesta fortalesa defensiva, malmesa però amb restes significatives, marca el perfil de la població medieval i està protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'accés és lliure i es pot visitar a peu recorrent els carrers del poble.

Altres noms: Castell Palau de Torrebesses

A Torrebesses, al Segrià (Lleida), es troba aquest castell-palau documentat al segle XII, amb obra romànica i gòtica, protegit com a BCIN. L'edifici presenta murs d'aparell ciclopi a la base i conserva voltes de mig punt i arcs ogivals, mentre que la façana fou remodelada el 1730 en estil barroc tardà. Actualment es troba malmès i deshabitat, amb la capella barroca de la Concepció a la segona planta.

A Sarroca de Lleida, al Segrià, es troba aquest castell del segle XIII amb torre quadrada gòtica i base atalussada que aprofita un emplaçament estratègic amb vestigis romans i aràbics. Protegit com a BCIN, conserva restes de murs, cisternes i finestres espitlleres, tot i que es troba malmès. L'accés és lliure i fàcil des del poble.

Altres noms: Castell Palau d’Aspa.

A Aspa, localitat del Segrià a Lleida, es troba aquest castell-palau del segle XII, originàriament palau episcopal amb caràcter gòtic que destaca per la seva gran galeria gòtica amb vistes sobre la vall del riu Set, el pati interior empedrat amb pou i una capella d'arcades ogivals.

Altres noms: Castell de Vinfaro

A les afores d'Alfés, al Segrià, es troben les restes del castell de Vinfaro, fortalesa medieval d'origen islàmic documentada des de 1148. Conserva filades de murs, un vall defensiu de 12 metres d'amplada i vestigis d'una probable cisterna semisoterrada. Protegit com a BCIN, l'edifici es troba malmès i amb accés lliure, tot i que les males herbes dificulten la visita.

La Torre Roja es troba al terme municipal de Caldes de Montbui, al Vallès Oriental, al límit amb Sentmenat. Es tracta d'una torre medieval de planta circular del segle X, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, actualment malmesa però amb accés lliure. Des de l'edifici es gaudeix de bones vistes sobre la plana del Vallès, el mar i les serres properes, i comparteix l'emplaçament amb restes d'un poblat ibèric del segle V a.C.

A Granollers, al Vallès Oriental, es troba aquesta torre de guaita circular del segle XIV, malmesa però restaurada, que vigilava els camins des del punt més alt de la serra de Llevant. Construïda amb pedra vista en filades irregulars, presenta dues plantes rematades per merlets, amb uns 10 metres d'alçada i 4 metres de diàmetre.

Altres noms: Castell de Sant Miquel (Diputació de Barcelona)

Al cim d'un turó de Montornès del Vallès (Vallès Oriental), es conserven les restes molt malmeses d'aquesta fortificació medieval del segle XI, protegida com a BCIN. De la torre circular de l'Homenatge només en resta dempeus la meitat septentrional, juntament amb restes de muralles i altres construccions que envoltaven el recinte. Accessible lliurement, ofereix immillorables vistes del Vallès.

Altres noms: Castell dels Moros, del Prat o de la Rovira

Al Figaró, al Vallès Oriental, es troba aquest castell de planta gairebé quadrada del segle XI, documentat com a centre del terme des de 1187. L'edifici, amb parets de carreus units amb morter de calç i nombroses espitlleres, conserva millor les façanes est i sud. Protegit com a BCIN, es troba en estat malmès i actualment inaccessible al públic.