Torre de Pinós – Granollers / Vallès Oriental

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A la ciutat de Granollers – Vallès Oriental (Barcelona).

Època: Segle XIV - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN

Estat: Malmesa (no està sencera), però restaurada. No és lliurament accessible, doncs està rodejada per una tanca, però és perfectament visible.

Ara bé, el dia de la visita la tanca estava parcialment trencada, i oferia la possibilitat d’entrar dins el recinte on hi ha l’edificació, i poder “tocar” la torre.

Altres noms:

Accés - Visitada el 02/05/2008:

Situada dalt  d’un turó, per sobre de l’Hospital General de Granollers, és visible des de molts llocs de la ciutat.

Per accedir-hi es pot anar, per exemple, localitzant la plaça de Catalunya (que té forma de rotonda i des de cada carrer de sortida en sentit muntanya (carrers del Bosc o de Termes), accedirem al carrer de la Torre de Pinós. Aparcament als voltants.

El darrer tram del recorregut cal fer-lo a peu, per una carretera sense asfaltar i sense tràfic, deixant a la nostra esquerra uns grans dipòsits, i a la dreta unes esplèndides vistes de Granollers.

Localització: N  41 36 50 E 02 17 59 – Altitud: 220 m.

Altres:

“ Descripció:

Al punt més alt de la serra de Llevant, i donant nom a les terres del voltant, es troba aquesta torre de control i vigilància de Granollers, conjuntament amb la torre de can Casaca de la serra de Ponent (ROMERO, 2000).

Es tracta d'una torre de guaita de planta circular a la que manca la meitat de la planta del migdia en tota la alçada, en el punt on se suposa que hi havia la porta o la portella. Té dues plantes d'alçada i està rematada per merlets. El paredat es de pedra vista gairebé sense treballar, de mides diferents, col·locada en filades no massa regulars, i es suposa que originàriament anava arrebossat, ja que en alguns llocs encara es conserven restes.

Té uns 4 m de diàmetre, 10 m d'alçada i els murs presenten una gruixària de 65 cm. Es conserven a 3 m del terra, els forats de l'embigat del sostre de la planta baixa o de les bastides i s'intueix l'existència de verdugades horitzontals fetes amb pedres de mida més grossa que la resta de l'aparell. A uns 6 metres d'alçada hi ha les restes d'una falsa volta de maons a plec de llibre que cobria la planta pis (CUSPINERA et alií, 2001) i al capdamunt s'observa l'encaix de la plataforma superior. Com ja s'ha dit, el coronament és de merlets (TORRE PINÓS, 1997).

Observacions: Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. S-02. Al punt més alt de la serra de Llevant, es té una vista panoràmica de gran qualitat de tot el terme de Granollers i els seus voltants (ROMERO, 2000). Molt a prop es pot contemplar el conjunt edilici de l'antic Asil.

Història:

Es tracta d'una torre de guaita del segle XIV. Pot molt ben ser que es construís en el mateix moment que la ciutat va aixecar les segones muralles per protegir-la, com a punt de vigilància del camí de la costa. Sense saber si té relació existeix al retaule de Sant Esteve de Granollers la taula titulada "Alliberament del cavaller Galceran de Pinós" (MNAC, 24.147). L'escena està basada en l'alliberament de Galceran de Pinós, que va ser fet presoner dels andalusís el 1147 a les costes d'Almeria. Segons diu la llegenda el noble Galceran i el seu company el senyor del castell de Suil, foren tancats a la presó de Granada, on van romandre per cinc anys. El cabdill musulmà demanava un fort rescat pel seu alliberament i quan la família de Galceran havia reunit la quantitat necessària es va produir l'alliberament miraculós que havien demanat a Sant Esteve. A la taula es representa el moment en que els dos nobles surten de la presó i són acollits per Sant Esteve i Sant Genís sota aparença d'àngels. Els dos cavallers tenen el cap cobert amb bonets, vesteixen armadura sobre la que porten sobrevesta curta amb les ensenyes dels seus llinatges, pinyes el de Pinós i garbes de blat el de Santcerni. Els guardians de la fortalesa que presencien l'escena amb aire absent, vesteixen a la manera de soldats granadins del segle XV, amb un escut de la ciutat, cotes i cuirasses clavetejades i turbant amb casc. Porten llança, espasa i escut (DANTÍ, 1997). “

  • En data 9/11/2006es recollia a la pàgina web 324.cat la notícia de la prevista restauració d’aquesta edificació. A data d’avui, creiem que encara no s’hi ha fet gran cosa.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Vallès Oriental : Veure en un mapa més gran.