Resultats de la cerca

Altres noms: Palau d'Aitona - (Patrimoni.Gencat) / Castell del moro (Consell comarcal del Segrià).

Situat al turó que presideix Aitona, municipi del Segrià (Lleida), aquest castell medieval del segle XII fou residència dels Montcada, marquesos d'Aitona. Conserva dues torres cilíndriques i muralla del recinte superior, amb estructura quadrangular defensada originàriament per torres a les cantonades. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba malmès però estabilitzat, amb accés lliure.

Castell de Gimenells, situat en un turó de Gimenells i el Pla de la Font, al Segrià. Es tracta d'una fortalesa medieval del segle XII, actualment malmesa, que destaca per les restes d'una poderosa torre quadrangular amb base atalussada i estructura interior de tres pisos. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és accessible lliurement i ofereix vistes extenses dels voltants.

Altres noms: Castell dels moros.

A Almenar, municipi del Segrià (Lleida), es troben les restes d'un castell documentat des del segle XI, protegit com a BCIN. L'edifici, molt malmès, presenta restes de murs i una torre central quadrada d'origen medieval, encara que les estructures actuals daten dels segles XIX-XX segons l'arqueologia. El jaciment, accessible lliurement al cim d'un turó que domina la població, conserva materials d'èpoques ibèrica, andalusina i cristiana.

A Caseres, a la Terra Alta, es troben les restes del castell d'Almudèfer, una fortificació medieval del segle XIV documentada des del 1267 que formava part de la comanda templer de Miravet. El conjunt, molt malmès, conserva una torre rectangular amb carreus i vestigis de muralla, així com l'església gòtica de Santa Anna adossada al peu del turó. Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional i té accés lliure.

A Corbera d'Ebre, a la Terra Alta, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, construïda el 1875 durant les guerres carlistes per ordre del General Salamanca. L'edifici de maçoneria amb planta rectangular presenta espitlleres simètriques i murs de 60 cm de gruix, conservant-se en estat malmès. Està protegida com a BCIN i és accessible lliurement, tot i que requereix vehicle 4x4 o accés a peu.

A Subirats, a l'Alt Penedès, es conserven les restes molt malmeses d'una torre de tàpia del segle X, de planta rectangular, amb cel·les disseminades als murs que suggereixen un ús defensiu o com a colomer. Construïda íntegrament de tàpia, només es mantenen en pie dues parets que fan angle i part del mur sud, totalment envait per la vegetació.

A Subirats, a l'Alt Penedès, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, part de la línia civil de València a Barcelona. Edificació de planta quadrangular amb base atalussada i espitlleres, actualment malmesa i sense sostre ni pisos, està protegida com a BCIN. Accessible lliurement, es localitza al nucli d'Ordal a 560 metres d'altitud.

Ermita romànica del segle XI situada a Molins de Rei, al Baix Llobregat, sobre un turó amb una torre de guaita adossada. L'edifici de planta rectangular amb volta de canó i absis semicircular destaca pel seu campanar de cadireta i l'ull de bou sobre la porta d'arc de mig punt. Protegida com a BCIN, es troba en estat malmès amb accés lliure.

Edificació medieval situada a Les Oluges, municipi de la Segarra, actualment molt malmesa amb la meitat de la construcció desfeta i sense sostre. Es desconeix l'època exacta i la protecció legal de l'edifici, que es troba a tocar de la línia de tren Barcelona-Lleida a 612 metres d'altitud.

A Les Oluges, municipi de la Segarra, es conserven les restes d'una torre de defensa del segle XI, declarada bé cultural d'interès nacional. Es tracta d'una construcció de planta circular amb carreus irregulars que presideix el poble des d'un turó, tot i que actualment es troba molt malmesa i només en resten parts de la planta baixa. L'accés és lliure i ofereix vistes panoràmiques extenses de la comarca.

Altres noms: Torre de Rubió de Cervera

A les afores d'Estaràs, a la Segarra, es troben les restes de la torre de Ferragut, una petita fortificació de planta circular del segle XI construïda amb carreus i fang. La torre, molt malmesa, conserva només 2 metres d'alçada i forma part d'un antic poblat completament abandonat. L'accés és lliure però la visita resulta incòmoda per la vegetació i les restes disperses del jaciment.

Altres noms: Sant Miquel de Tudela

A Tudela, petit caseriu de Cervera (Segarra), es troba aquesta església romànica del segle XII, actualment malmesa però amb les quatre parets en peus, sense sostre ni accés lliure. Destaca per la seva nau única amb absis rodó, decorat amb columnes i cornisa de pedres trapezoidals, així com per la tomba antropomorfa adjacent. Malgrat no tenir protecció oficial, es conserva en un entorn de gran bellesa paisatgística a 540 metres d'altitud.

A La Móra, entitat de població de Granyanella a la Segarra, es conserven les restes d'un gran casal senyorial amb funcions de castell del segle XIV, de planta quadrada amb estances posteriors adossades. L'edifici, molt malmès però d'accés lliure, destaca per una finestra gòtica geminada amb decoració geomètrica a la planta noble, així com per la porta principal adovellada en arc de mig punt.

L'església de Llanera, situada a Torà al Solsonès, és un edifici gòtic de nau única del segle XVI amb interessants capelles laterals policromades i una torre de campanar. Destaca per la qualitat escultòrica de les claus de volta i els relleus heràldics, així com per la portada amb pilastres decorades i la inscripció llatina a la llinda. Es troba en estat malmès sense protecció oficial, però amb accés lliure.

A Llanera, entitat de Torà (Solsonès), es conserven les restes d'un castell del segle XI, convertit en casal senyorial en època moderna i actualment malmès, amb façanes que encara mostren la monumentalitat de l'edifici original, especialment la façana est. Protegit com a BCIN, l'interior es troba pràcticament en ruïnes, però conserva un bon llenç de muralla i elements arquitectònics destacables com portades dovellades i finestres senyorials.

A Cellers, petita entitat de Torà (Solsonès), es troben les ruïnes d'un castell medieval d'origen als segles IX-X, que fou robust edifici de planta quadrangular amb escut de marbre blanc amb armes dels Pignatelli, Aimeric i Anglesola. L'edifici fou habitat fins als anys 50 del segle XX, però des d'aleshores ha sofert una forta degradació i actualment només resten ruïnes molt malmeses sense protecció oficial.

El castell de Claret es troba a la petita localitat de Claret, dins el municipi de Torà, a la comarca del Solsonès. Es tracta d'una fortificació medieval del segle XI, esmentada documentalment des del 1026, que va ser seu d'una família noble local. L'edifici es troba en estat molt malmès i pràcticament irreconeixible, sense protecció oficial, amb les seves restes barrejades amb pedres d'altres construccions.

Al límit entre Vila-seca i Cambrils, al Tarragonès, es troben les restes del Mas de Ramon, antiga masia medieval fortificada dels segles XIV a XVI. El conjunt destaca per la presència de dues torres defensives de planta diferent: una circular i una quadrangular, construïdes amb còdols de riu. Protegit com a BCIN, l'edifici es troba malmès però amb accés lliure.