Resultats de la cerca

Altres noms: Torre del Cerdà

A la perifèria de Girona, al sector dels Germans Sabat, es troba aquesta casa forta del segle XV protegida com a BCIN. L'edifici, desenvolupat en planta en forma L amb pati tancat, conserva parcialment elements gòtics com una finestra amb arquets i una torre circular adossada a la façana nord. Actualment es troba totalment malmès i abandonat, pràcticament enderrocat i cobert de vegetació, amb accés lliure.

A Constantins, entitat de Sant Gregori (Gironès), es troba aquesta capella de planta rectangular amb absis, construïda el 1412 segons la inscripció gòtica de la porta. Pertany al gòtic tardà i destaca pel seu campanar d'espadanya i la volta de mig punt interior, així com per les fornícules buides dedicades a la Mare de Déu de la Pietat.

A Pinyeres, antic poble de Batea a la Terra Alta, es troba aquesta església gòtica del segle XIV de planta rectangular amb arcs apuntats, actualment malmesa i sense protecció oficial. L'edifici destaca per la seva espadanya de dos finestrals a la façana principal i els contraforts de carreu a la posterior. Fou parròquia dedicada a la Transfiguració del Senyor fins que va perdre el culte a mitjans del segle XIX.

Altres noms: Torre dels Moros.

A Os de Balaguer, a la comarca de la Noguera, es conserven les restes d'una torre medieval del segle X, probablement de vigilància o guaita. Només en queda una alçada de dos metres i mig amb planta circular de sis metres de diàmetre, construïda amb carreus de guix. L'edifici, sense protecció oficial, es troba molt malmès al cim del Tossal de la Sisquella, a 816 metres d'altitud.

L'església de Santa Maria del Castell es troba a Castelló de Farfanya, a la Noguera, sobre un tossal que domina el riu Farfanya. Es tracta d'un temple gòtic construït entre 1340 i 1400 amb precedents romànics del segle XII, que destaca per la seva portalada gòtica florit amb arc conopial decorat i una gran rosassa.

Altres noms: El Pont Vell – Mapa del ICGC

A les afores de Camarasa, a la comarca de la Noguera, es conserven les restes d'un pont medieval de factura gòtica que travessava el riu Segre. Construït amb pedra regular i arcs apuntats, originalment tenia set arcs, dels quals només en subsisteix un de sencer i alguns pilars. L'edifici es troba malmès a causa dels danys soferts durant la Guerra Civil el 1938, tot i que ja presentava un estat precari anteriorment.

Altres noms: La Torrota, Torrota dels moros – (Patrimoni.Gencat - arqueologia).

A La Foradada, municipi de la Noguera, es conserven les restes d'una curiosa edificació medieval híbrida entre església i torre. L'església, de capçalera amb dos absis semicirculars, presenta aparell del segle XI, mentre que la torre prismàtica construïda posteriorment sobre l'absis sud respon a formes del segle XIII. Documentada des del 1017 com a castell termenat, està protegida com a BCIN i es troba en estat malmès amb accés lliure.

A Artesa de Segre, a la Noguera, es troben les restes malmeses d'aquesta casa forta medieval, coneguda localment com "La Torre", que conserva encara les quatre parets amb una porta d'entrada adovellada, tot i que manca de sostre. L'edificació, de la qual es desconeix l'època exacta i la protecció legal, presenta un estil arquitectònic similar a altres torres catalanes. Es troba en estat ruïnós però accessible, prop del mas de Santa Creu.

Altres noms: Església de Sant Joan Baptista de Torreblanca – (Wikipedia).

A Torreblanca, entitat de població de Ponts a la Noguera, es troba aquesta església romànica del segle XII dedicada a Sant Joan Baptista. L'edifici, actualment malmès, conserva característiques de l'estil romànic, tot i el seu deteriorament. Té accés lliure i es localitza a 458 metres d'altitud.

A la Vila Vella de Tossa de Mar, a la comarca de la Selva, es troba aquesta església gòtica del segle XV, construïda sobre un penya-segat amb una nau principal, dues capelles laterals i un absis octogonal de notable factura escultòrica. L'edifici està malmès, sense sostre excepte l'absis, i presenta elements decoratius relacionats amb l'escultor Pere Oller.

Altres noms: Torre de cala Salionç

A Tossa de Mar, comarca de la Selva, es conserven les restes malmeses d'una torre de guaita de planta semicircular del segle XVI, fonamentada sobre una fortificació més antiga del segle X. Aquesta construcció defensiva ocupava una posició estratègica vital al promontori de roca de Pola, des d'on mantenia contacte visual directe amb el castell de Tossa. L'accés és lliure i l'edifici es troba a 110 metres d'altitud.

A les afores de Cervera, a la Segarra, es troben les restes d'aquest edifici gòtic del segle XIII, actualment malmès i d'accés restringit. La façana és l'element més visible del conjunt, situat al Camí de Fiol. Malgrat la seva importància històrica, no disposa de protecció oficial documentada.

A Moripol, municipi de Gósol (Berguedà), es troben les restes d'un castell medieval del qual només subsisteixen alguns murs i cantoneres integrats en construccions posteriors. L'edifici, molt malmès i envoltat de vegetació, es localitza a 1.368 metres d'altitud prop de l'església de Sant Vicenç de Moripol. L'accés és lliure però difícil, ja que les restes estan quasi completament envoltades d'esbarzers.

Masia medieval situada a Pegueroles, nucli de Navès, al Solsonès. Edifici del segle XI format per dos cossos adossats amb façana decorada i contraforts medievals ben conservats, tot i que presenta un estat malmès amb accés restringit per tanca de filferro. No té protecció oficial i destaca per la seva notable antiguitat documentada des del segle XI, quan estava vinculada al monestir de Ripoll.

Altres noms: Castell de la Saira, Castell del Tossal de la Caperutxa

A la Saida d'Almacelles, al Segrià, es conserven les restes malmeses d'un castell del segle X, amb una torre rectangular de carreuó que presidia el conjunt fortificat. L'estructura, documentada des del 1147 i destruïda durant la guerra dels Segadors, presenta poques però rellevants restes accessibles lliurement.

A Llorac, municipi de la Conca de Barberà, es conserven les restes d'un molí fariner medieval del segle XIII que fou propietat de l'orde del Temple. L'edifici, de planta baixa i dos pisos superiors amb estructura de torre fortificada, destaca per les seves voltes de canó apuntat i arcs ogivals, així com per la bassa adjacent. Actualment es troba malmès i abandonat, sense protecció oficial, tot i que l'accés és lliure.

A la Figuerosa, entitat de població de Tàrrega, a l'Urgell, es troba aquesta antiga església romànica del segle XI, actualment molt malmesa i sense sostre. Destaca la seva portalada de mig punt amb dovelles de pedra i estil cistercenc, així com l'arc apuntat conservat a l'interior. L'edifici, construït amb carreus de pedra sorrenca, és lliurement accessible i està documentat des del 1099.

Altres noms: Canònica de Santa Maria de Roca-rossa – (Wikipedia).

A Tordera, municipi del Maresme, es troben les restes del monestir de Santa Maria de Roca-rossa, una canònica agustiniana fundada el 1145 amb estil romànic. L'església destaca per conservar la nau i l'absis rodó amb volta apuntada, així com les quatre parets en peus, tot i que la coberta ha caigut parcialment. Protegida com a BCIL, l'edificació es troba bastant malmesa i coberta per vegetació, però és accessible lliurement.