Resultats de la cerca

A Martorell, al Baix Llobregat, es conserven les escasses restes del castell de Sant Genís de Rocafort, edificació romànica dels segles XI-XII protegida com a BCIN. Del conjunt fortificat destaquen part de les muralles i una torre rodona cantonera, així com l'església del monestir benedictí fundat el 1042, amb porta de mig punt decorada i volta apuntada. L'edifici es troba malmès, amb accés lliure, a 190 metres d'altitud.

Castell de Collbató, situat al cim d'un turó que domina el poble de Collbató al Baix Llobregat, Barcelona. Edifici medieval dels segles XI-XII que conserva només el basament de la torre mestra rodona i restes de muralla rectangular, en estat molt malmès. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és accessible lliurement i ofereix boniques vistes de Montserrat.

A Cervelló, municipi del Baix Llobregat, es troben les restes d'aquest castell del segle XI, documentat des del 904, que consta de dos recintes amb torres, habitacles coberts i una capella romànica amb volta apuntada construïda amb pedra rogenca ben escairada. L'edifici, malmès i parcialment engolit per la vegetació, està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional i és accessible lliurement des d'una pista de muntanya.

Castell de Ciuró, a les afores de Molins de Rei (Baix Llobregat). Ruïnes d'una fortalesa medieval documentada des del segle X, amb basaments dels segles VI-VIII i reconstruccions del segle XII pels Cavallers Hospitalers. Destaca per l'opus spicatum visible als basaments i les restes de torres de planta quadrada i rectangular. Protegit com a BCIN, es troba malmès però amb accés lliure.

Al poble de l'Albí (Les Garrigues, Lleida), es troba aquest castell documentat des del segle XII, que combina elements romànics, gòtics i renaixentistes. Protegit com a BCIN, l'edifici malmès ha estat sotmès a rellevants treballs de consolidació i restauració arqueològica per convertir-lo en centre museogràfic, conservant estructures singulars com la torre quadrada medieval i la sala amb volta de canó.

A les afores de la Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), es troben les restes malmeses d'aquest castell dels segles XIV-XV, actualment d'accés lliure. Les ruïnes, difícils de localitzar, conserven només fragments de l'arc d'una porta i runa dispersa en un petit turó a 722 metres d'altitud.

A les afores d'Esponellà (Pla de l'Estany, Girona), es troben les ruïnes d'aquest castell dels segles XIII-XIV, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Malgrat estar malmès, conserva rellevants restes de muralla, una torre quadrada, una barbacana semicircular i cisternes que testimonien la seva importància estratègica medieval. L'accés és lliure i disposa de senyalització informativa.

A Siurana, entitat de població de Cornudella de Montsant (Priorat, Tarragona), es troben les restes d'un castell del segle X d'origen califal, reformat després de la conquesta cristiana. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'edifici està malmès però visitable, situat en un esperó rocallós que domina el territori.

A Monistrol de Montserrat, al Bages, es troba aquesta torre medieval dels segles XI-XII, actualment malmesa però d'accés lliure. Situada a 189 metres d'altitud, prop de la població, destaca per la seva presència visible des dels camins de senderisme de la zona. L'edificació roman sense protecció oficial documentada.

Altres noms: Fortí carlí - (Patrimoni.Gencat) / Fortí del Maurici - (Ajuntament de Balsareny).

Fortí carlí del segle XIX situat al Serrat del Maurici, davant de Balsareny (Bages). Es tracta d'una construcció militar de planta quadrada amb tres torres circulars als vèrtexs, edificada el 1838 durant les guerres carlines per controlar el camí ral de Berga. L'edificació, actualment malmesa però accessible, conserva restes de vall i espitlleres, i ofereix boniques vistes dels voltants.

Castell de Mura, situat al nucli de Mura (Bages, Barcelona), és una fortificació dels segles XII-XIII actualment molt malmesa amb només minses restes visibles al cim del turó. L'accés és lliure i ofereix esplèndides vistes dels voltants, incloent-hi la muntanya de Montserrat. L'estat de conservació és precari, amb pocs panys de paret supervivent protegits pels espadats del terreny.

Altres noms: Castell de Gotmar

A Callús, municipi del Bages (Barcelona), es troben les restes del castell de Gotmar, una fortificació medieval dels segles X-XIII documentada des del 941. L'edifici, molt malmès, conserva els fonaments d'una torre circular de 7 metres de diàmetre i alguns fragments de muralla, protegit per la BCIN.

El castell de Roset es troba al municipi de Vilada, a la comarca del Berguedà. Es tracta d'una fortificació medieval del segle XI, actualment malmesa, de la qual es conserven restes força rellevants escampades pel turó. L'accés és lliure i l'edifici no té protecció oficial coneguda, oferint impressionants vistes des de la seva ubicació a 1.023 metres d'altitud.

Altres noms: Torre de l’homenatge del castell de Merola

Al despoblat de Santa Maria de Merola, municipi de Puig-reig (Berguedà), es conserven les restes del castell de Merola, edificació dels segles XII-XIII d'estil medieval. Actualment malmès, només en queda dempeus una paret de la torre de l'homenatge situada al costat de l'església de Santa Maria de Merola. L'accés és lliure i l'aparcament es troba davant de les edificacions.

A Vilanova i la Geltrú, comarca del Garraf, es troba aquesta torre de planta semicircular del segle XIX, construïda amb petits carreus de pedra irregulars i decorada amb espitlleres. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, l'edificació es troba en estat ruïnós i molt malmesa, tot i que és accessible lliurement.

A la masia de Can Planes, situada al massís del Garraf a Sitges (Barcelona), es conserva una torre medieval documentada des del segle XIII. L'edificació, actualment malmesa i deshabitada, forma part d'un conjunt de torres de defensa de la zona juntament amb Can Amell i Campdàsens. La torre és accessible lliurament, tot i que es troba dins d'una propietat privada.

Altres noms: També se'l coneix amb el nom de Castellet del Garraf

Al massís del Garraf, a Sitges (comarca del Garraf, Barcelona), es troben les restes d'aquesta fortificació medieval documentada des del segle XII, possiblement vinculada a un monestir-castell construït el 1159. L'edifici, protegit com a BCIN, es conserva malmès amb només dos espais coberts amb volta, el portal d'entrada i la base d'algunes espitlleres, adaptant-se a la roca del promontori.

Altres noms: segons la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* també es coneguda amb els noms de Torre de Salvaterra o de Gandesola, de Cervelló i possible Torre d'Almucatán.

Torre medieval del segle XIII situada al nord-oest de Benissanet, a la Ribera d'Ebre, que controlava el camí de Salvaterres. Es conserven parcialment els murs de aquesta casa forta de planta rectangular amb espitlleres i coronament almenat, bastida en pedra i morter. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat malmès però amb accés lliure.