Castell de Callús / Bages

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

F O T O S


castell-de-callus-080123_544

castell-de-callus-080123_524

castell-de-callus-080123_507

castell-de-callus-080123_514

castell-de-callus-080123_521

I T I N E R A R I


Situació: A la població de Callús – El Bages (Barcelona).

Època: Segle X - (Pat.mapa). Fou enderrocat durant la guerra civil de Joan II, el 1462 - (Wikipedia).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Molt malmès. L'existència d'un cercat que rodeja tota l'edificació, dona certa protecció a les restes. Per altra banda, al haver-hi materials de construcció pels voltants, juntament amb varis munts de pedres ordenadament  apilades, amén d'una acurada neteja del terra de l'edificació, lliure de vegetació, volem suposar que hi pugui haver una certa voluntat de recuperar o rehabilitar aquesta edificació.

El dia de la visita, no hi havia cap cadenat que impedís l'accés a la construcció.

Altres noms: Castell de Gotmar - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitat el 23/01/2008.

Procedents de Cardona, i circulant per la carretera C-55, en sentit Manresa, les restes son perfectament visibles, a dalt de tot d'un turó, a l'esquerra.

A l'alçada d'aquestes restes, cal agafar la sortida que indica Callús, a mà dreta. Una rotonda, ens permetrà canviar de sentit, per poder passar per sota de la C-55 i a continuació, girarem a la dreta, seguint les instruccions d'un cartell que ens indica “cementiri”.

Anirem un tros en sentit contrari  i en paral·lel a aquesta C-55, per una estreteta carretera asfaltada, i  de seguida prendrem una pronunciada corba a mà esquerra (tot recte seguiríem per una pista de muntanya, sense asfaltar...), enfilant-nos ràpidament.

Aviat arribarem al cementiri (a la dreta), i a l'esquerra veiem una església, abandonada, la vella església parroquial de Sant Sadurní (Inici segle XIX - Ara dessacralitzada). Pel costat esquerra d'aquesta edificació, al cap d'uns dos-cents metres, arribarem a una planura, on aparcarem còmodament el cotxe, i ja veurem el castell al davant:

Localització: N 41 47 39 E 01 46 46 - Altitud: 333 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Gener 2008):

" Descripció

En un turó sobre la població. Li resta mitja torre esberlada, murs i alguna cambra.

Obra medieval. Del castell de Callús avui solament en resten el basament d'una torre circular situada en el lloc més elevat del turó i alguns fragments de paret descampats pel voltant d'aquella. El diàmetre exterior de la torre és de 7m. i l'interior de 4,80m, mentre que l'alçada assoleix 1,5m als punt més elevats.

L'aparell d'aquesta construcció circular i la seva distribució és força irregular; els carreus són de mides diferents i estan units amb morter grisenc de sorra i calç. Els fragments de mur mes senceres son els situats a l'est, que tenen unes mides de 3,5m. d'alçada per 17m. de llargada. Altres trams de paret els trobem al cantó nord, a l'angle sud-oest i a l'est. L'aparell és aquí també irregular. En conjunt el castell està en un estat de franca ruïna.

Notícies històriques

Castell termenat, dit inicialment "Castell de Gotmar". Documentat el 941. El primer nom amb què apareix citat és del de castell de Gedomare l'any 941; al 982 es parla de Gomare que deien Castellet, i al 1026 com a Castell de Godmar que diuen Casteluç.

Es creu que Godmar seria nom de la persona que aprisià o construí el primitiu castell. Els primers senyors coneguts son dos germans de la família Òdena. En Domnuç Bernat el 1054 permuta la seva part al seu germà Guillem a canvi d'altres béns. El 1063 Guillen Bernat infeuda el castell a Bernat Amat. El castell va continuar en mas dels Òdena almenys fins a finals del s.XII. No apareix cap més senyor fins el 1358, data en la qual figuren com a senyors Ramon Eimeric i Eimeric de Sallent, ciutadans de Manresa. A finals del s. XV passa a la família Descatllar i després als marquesos de Palmerola.

El terme d'aquest castell era pràcticament el mateix que el del terme actual."


  • Per contrastar i/o complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Març 2014):

" Descripció

El Servei Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona ha realitzat diverses intervencions arqueològiques des del 1998. Des d'aleshores s'han posat al descobert noves estructures que fins al moment no eren visibles.

En el moment d'iniciar la intervenció només s'observava les restes d'una torre circular de 7m de diàmetre exterior i 4,80 de diàmetre interior. Amb una alçada conservada d'1,50m.

Les intervencions realitzades permeten establir l'inici de l'activitat d'aquesta fortificació entorn als segles IX i X amb la construcció d'una torre circular i posteriorment folrada amb un segon parament.

Ja al segles XII-XIII, es construí a l'oest un nova estança de planta rectangular, ja al segle XIII es construeix una nova porta principal d'accés amb la seva rampa i un marxapeu. Alhora es construí una segona estança a llevant de la torre destinada a usos domèstics.

Durant la Baixa Edat Mitjana es modifica l'articulació interna del Castell. Es construeix una nova habitació destinada a cavallerissa o corral, es reforcen els elements defensius, etc. La darrera fase d'ocupació ja no està relacionada amb l'ús militar del castell, sinó que te a veure amb l'activitat agrícola que transforma el paisatge amb nombrosos murs de feixa i vinya del segle XIX.

Història

La primera notícia documental que fa referència al terme de Callús, és alhora el primer document que anomena el Castell. Data del 940 i l'anomena "de Gotmar".

Tan mateix aquest document no s'ha conservat i tan sols se'n té notícia a través d'un regest del segle XVIII que pertany a l'antic monestir de Sant Benet de Bages. (TORRAS, M. GALERA, A. 2000).

No és fins el 947 que trobem el primer document sencer conservat i original que anomena el Castell. En aquesta ocasió els esposos Salomó i Goberta van vendre a Ermernric i la seva dona Preciosa una casa i un hort que tenien en aprisió al terme del Castell de Gotmar tal i com s'anomenava aleshores.

No es coneixen massa dades que permetin esbrinar qui era aquest personatge que donava nom al castell però es probable que fos el primer senyor aloer del terme representat del comte al territori, ja que amb posterioritat es té constància d'un document datat del 992 pel qual el comte Borrell havia obtingut per compra un alou al terme. Curiosament els seus límits coincidien amb els del terme del castell i de la parròquia.

D'aquesta manera és possible que el comprès a un hereu de Gotmar (TORRAS, M. GALERA, A. 2000). Però el topònim que fa referència a un nucli fora del mateix castell no apareix fins a partir de finals del segle X, concretament el 980, quan es cita el nom de "Castellet" que es troba al costat del Castell de Gotmar i ja ben entrat el segle XI que es documenten els topònims que fan referència al terme de Callús amb diverses variants: Castllús, Casteluç, Catellús, etc. (TORRAS, M. GALERA, A. 2000)."


  • Finalment, i pels lectors més interessats en el tema, oferim un enllaç a una altra pàgina web de Pat.mapa - arqueologia, on poden obtenir més informació.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: