Resultats de la cerca

Al llogaret de Múnter, municipi de Muntanyola (Osona), es troben les restes d'aquest castell del segle X, conegut com a Castellet el 929. Destaca un pany de mur gruixut amb carreus picats regularment que probablement formava part d'una estança, visible dalt d'un petit turó. Protegit com a BCIN, l'edifici es troba malmès amb molt poques restes, però és accessible lliurement.

Al terme municipal de Lluçà, al Lluçanès, es troben les restes del castell de Lluçà, edificació medieval del segle XII amb sectors refets al segle XIV, protegit com a BCIN. Destaca per la seva planta triangular adaptada a la topografia, amb una torre rodona i importants restes de la planta baixa que mostren bon aparell de construcció, especialment el mur nord-oest amb un finestral bilobulat.

Al terme municipal de Gurb (Osona), es troben les restes molt malmeses d'aquest castell medieval documentat des del 886. Del primitiu edifici només es conserven les bases dels murs, una torre circular, fragments de muralla i l'arrencament d'un arc, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Situat a 839 metres d'altitud al cim coronat per una creu de ferro, ofereix espectaculars vistes dels voltants.

Altres noms: Castell de Sant Martí - Castell de Sant Esteve.

A Sant Martí de Centelles, municipi d'Osona, es troba aquest castell del segle XII, documentat des del 898, que conserva restes força malmeses d'una important fortalesa medieval amb planta irregular adaptada al terreny. Destaca la capella romànica del recinte jussà, amb volta de canó apuntada i campanar de cadireta, així com els murs gòtics amb merlets i la porta d'arc de mig punt adovellada.

Al camí d'accés al Monestir de Sant Pere de Casserres, a Les Masies de Roda (Osona), es troben les restes molt malmeses d'una possible muralla medieval del Castell de Casserres, protegida com a BCIN. Es tracta d'un mur amb orientació est-oest construït amb pedra desbastada i morter, amb fileres uniformes i opus spicatum, que conserva aproximadament 21 metres de llargada i varia d'alçada fins a 3,5 metres.

El castell de Besora es troba dalt d'un turó a Santa Maria de Besora (Osona) i data del segle X. De l'edifici només resten fragments molt malmesos de murs, destacant les restes de l'església del castell dedicada a Santa Maria, amb decoració de arcuacions llombardes i absis semicircular. Està protegit com a BCIN, presenta un estat molt malmès i té accés lliure.

Altres noms: Castell dels moros.

A Sant Julià de Vilatorta, municipi d'Osona, es conserven les restes d'una casa forta del segle XII documentada des de 1147, també coneguda com a Castell dels moros. L'edifici civil presenta grans murs de quatre metres de gruix orientats de nord a sud, amb restes de volta de canó, espieres i una cambra coberta, tot mostrant característiques defensives.

A les afores de Cervera, capital de la Segarra, es troben les ruïnes de Santa Magdalena, temple gòtic del segle XIV que formava part d'un conjunt hospitalari dedicat a leprosos. L'edifici, reedificat a la segona meitat del XIV amb possible intervenció de l'escultor Jordi de Déu, presenta una nau de tres trams i absis poligonal amb volta de creueria. Actualment es troba molt malmès i en estat d'abandó, amb accés lliure.

Altres noms: Força d’Estany - (Patrimoni.Gencat). També anomenada Torre de Dàlila. (Ajuntament de Ponts).

La Torre del Cargol o Torre de Dàdila es troba al nucli de la Força, municipi de Ponts, comarca de la Noguera. Es tracta d'una torre de guaita medieval d'origen probable musulmà (segle IX-X), amb nucli interior de tàpia de planta quadrada revestit posteriorment amb carreus de pedra romànica (segle XI).

Altres noms: També coneguda com a casa forta de Rocaspana.

A Vilanova de Meià, a la Noguera, es conserven les restes d'aquesta torre medieval del segle XIII, també coneguda com a casa forta de Rocaspana. L'edificació, construïda sobre la roca viva a 953 metres d'altitud, destaca pel seu important nombre d'espitlleres i per mantenir les parets en peus malgrat estar malmesa i sense sostre. Té accés lliure i es pot visitar seguint itineraris de muntanya des dels nuclis propers.

Altres noms: També es coneguda com a casa forta de Vallferines o Vallfarines.

Torre de Vallferines, situada a Vilanova de Meià (La Noguera), és una construcció medieval del segle XII que conserva les quatre parets dempeus, encara que es troba malmesa i abandonada. L'interior està ple de runa i l'accés es fa a través d'una precària porta de fusta. Malgrat el seu estat de deteriorament, representa un exemple de l'arquitectura defensiva medieval de la comarca.

Altres noms: Torre de les tinyoses.

La Torre de les Conclues, situada a Corçà, municipi d'Àger a la Noguera, és una fortalesa del segle XIII que funcionava com a lloc de vigilància dels estrets de la Noguera Ribagorçana. L'edificació, també coneguda com a Torre de les Tinyoses, es troba en estat malmès i actualment és accessible als visitants. Modernament va servir per tancar ramats malalts.

Al llogaret de la Vall d'Ariet, municipi d'Artesa de Segre a la Noguera, es troba aquest castell medieval edificat al cim d'un turonet protegit per altes parets de roca. De època desconeguda, l'edifici es troba malmès, tot i que conserva vistes interessants dels voltants. La seva protecció és desconeguda.

Altres noms: El castell d’Orenga també és conegut amb el nom “els castellets”.

Al terme municipal de Vilanova de Meià, a la Noguera, es troba aquest castell medieval del segle XI que actualment es presenta molt malmès, conservant només la base d'una poderosa torre que corona un empinat cim a 1054 metres d'altitud. L'edificació, construïda sobre la roca viva amb un perímetre gairebé inaccessible, destaca per la seva ubicació en una contrada de gran bellesa amb impressionants espadats.

A Oliola, municipi de La Noguera (Lleida), es troben les restes d'un castell medieval totalment malmès amb molt poques evidències visibles. L'edifici, de protecció desconeguda, és accessible lliurement i es localitza a 472 metres d'altitud, accessible a peu des de l'església del poble seguint un camí que ascendeix cap a les ruïnes.

Al llogaret de Torreblanca, municipi de Ponts a la Noguera, es troben les restes malmeses del castell medieval que corona un turó dominant sobre el riu Segre. L'edificació, de època i estil desconeguts, destaca per la seva posició estratègica i forma part d'un conjunt històric que inclou l'església de Sant Joan Baptista del segle XII. L'accés és lliure però difícil per la orografia del terreny.

A la part alta de Térmens, municipi de La Noguera a la comarca del Segrià, es troben les escasses restes del castell sarraí de Térmens, esmentat el 1106 com primera conquesta d'Ermengol VI. L'edifici medieval, de període islàmic i posterior ocupació cristiana, destaca per la seva importància estratègica durant la guerra dels Segadors com a baluard franco-català.

Al llogaret de Tartareu, municipi de Les Avellanes i Santa Linya a la Noguera, es troben les restes d'un castell medieval malmès, situat a 620 metres d'altitud sobre l'església romànica de Sant Miquel. L'accés és lliure i les ruïnes han estat objecte de diverses campanyes d'excavacions arqueològiques. Les vistes dels voltants són boniques i l'emplaçament ofereix una perspectiva interessant del patrimoni fortificat medieval de la comarca.