Resultats de la cerca
Nova cerca-
2 vots
L'ermita de Sant Joan d'Algars, situada a Algars, antic llogaret de Batea a la Terra Alta, és un petit edifici gòtic del segle XIV de planta rectangular amb capçalera plana, sostingut per arcs ogivals ben treballats i coberta de lloses de pedra.
-
A Montornès de Segarra, municipi de la Segarra, es troba l'església parroquial de Sant Joan, un edifici medieval del segle XIV en bon estat, d'accés restringit. Presenta planta rectangular amb nau única coberta per voltes de canó amb llunetes i creueria, façana modificada per la rectoria i campanar de secció quadrada.
-
1 vot
L'església de Sant Martí de Puig-reig, al Berguedà, és un temple romànic del segle XII d'una sola nau amb absis semicircular, construït per la família vescomtal. Destaca pel seu portal elegant amb tres arcs dovellats, capitells geomètrics i les pintures murals romàniques conservades. Es troba en bon estat però amb accés restringit, sense protecció oficial registrada.
-
4 vots
A Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, es troba el Convent de Sant Salvador, antic convent franciscà d'origen medieval amb església romànica del segle XIII i ampliacions posteriors dels segles XIV a XVIII. L'església es conserva sencera amb culte, mentre que el convent està en ruïnes després de les depredacions del segle XVIII i l'exclaustració de 1835.
-
5 vots
L'església de Santa Anna es troba a Caseres, a la Terra Alta, dins el terme del deshabitat lloc d'Almudèfer. Es tracta d'una construcció gòtica del segle XIV, documentada des del 1267, que conserva l'absis poligonal original amb arcs apuntats i nervis, mentre que la nau ha estat parcialment aprofitada com a vivenda.
-
1 vot
A Corbera d'Ebre, municipi de la Terra Alta, es conserven les restes del castell medieval documentat des de 1153, que pertanyé als templers i posteriorment als hospitalers. De l'edifici del segle XII destaca una galeria porticada amb capitells decorats amb la creu templera, actualment traslladada a la Casa de la Vila.
-
A Montornès de Segarra, municipi de la Segarra, es troben les restes del primitiu castell del segle XI, situat dalt del turó del poble. Aquesta fortalesa, protegida com a BCIN, formava part de la xarxa de castells del comtat d'Osona i va passar per diverses mans senyorials des del 1079. Actualment està pràcticament desaparegut, conservant només un mur trencat amb carreus afilerats que evidencia la seva funció defensiva.
-
7 vots
A l'Ametlla de Segarra, municipi de Montoliu de Segarra, comarca de la Segarra, es conserva la torre d'un castell del segle XI d'origen comtal, actualment malmesa però restaurada el 2011. L'edifici, de planta rodona amb dos pisos conservats, presenta una porta d'accés amb arc de mig punt i està construït amb carreus rectangulars en filades de morter de calç.
-
1 vot
A La Guàrdia Lada, entitat de Montoliu de Segarra (Segarra), es troba aquesta fortalesa del segle XI de planta pentagonal, construïda amb carreus regulars de pedra i dotada de dues portes d'accés. Documentada des del 1059, va pertànyer als comtes de Barcelona i posteriorment a l'orde de l'Hospital fins al segle XIX. Actualment es troba malmesa però és accessible lliurement.
-
3 vots
A Granyena de Segarra, municipi de la Segarra, es troben les ruïnes del castell del segle XI, primer establiment dels Templers a Catalunya, protegit com a BCIN. L'edifici, en estat molt malmès i d'accés restringit, conserva restes de muralles medievals amb l'Arc del Pou i estructures amb decoració motlluda. Comparteix l'emplaçament amb un cementiri del segle XIX, trinxeres de la guerra civil i el dipòsit d'aigua del poble.
-
1 vot
A la part alta de Térmens, municipi de La Noguera a la comarca del Segrià, es troben les escasses restes del castell sarraí de Térmens, esmentat el 1106 com primera conquesta d'Ermengol VI. L'edifici medieval, de període islàmic i posterior ocupació cristiana, destaca per la seva importància estratègica durant la guerra dels Segadors com a baluard franco-català.
-
4 vots
Castell de la Comanda Hospitalera d'Avinyonet, situat al nucli històric d'Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà). Edifici medieval dels segles XII-XIII, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, que fou seu de la Comanda de l'Hospital fins al segle XV. Conserva restes de fortificació amb un notable portal adovellat i vestigis de diverses etapes constructives, encara que parcialment identificables.
