Resultats de la cerca
Nova cerca-
4 vots
L'estany de Puigcerdà, a la vila de Puigcerdà, capital de la Cerdanya (Girona), és un llac documentat des de l'any 1260 que ha estat històricament el principal subministrador d'aigua de la vila per a usos domèstics, regadiu i extinció d'incendis. De gran valor patrimonial i recreatiu, ha estat escenari de diverses activitats com l'extracció de glaç, la pesca i, des del segle XX, el turisme estival.
-
3 vots
L'estany de Malniu es troba a Meranges, municipi de la Cerdanya (Lleida), a 2.253 metres d'altitud. Es tracta d'un llac natural de circumferència aproximada de 1.250 metres i profunditat de 5 metres, accessible mitjançant un sender ben senyalitzat des del refugi de Malniu. L'estat de conservació és bo i es pot visitar durant tot l'any, tot que requereix el pagament d'un peatge per accedir al refugi.
-
4 vots
Refugi dels Estanys de la Pera a Lles de Cerdanya, comarca de la Cerdanya. Es tracta d'un refugi de muntanya situat a 2.359 metres d'altitud en un circ glacial del Pirineu Oriental, entre dos estanys que configuren un dels sectors lacustres més interessants i visitats de la regió.
-
1 vot
A les afores de Manresa, capital del Bages, es troba el Parc de l'Agulla, un espai lúdic del segle XX construït entre 1966 i 1974 com a llac artificial per garantir el subministrament d'aigua a la ciutat. L'embassament, amb una capacitat de 200.000 m³, es complementa amb una gran zona verda amb arbres, parc infantil i zones de passeig. L'espai, remodelat el 1986, es destina a activitats esportives i de lleure, mantenint-se en bon estat.
-
5 vots
L'Estany de Banyoles, situat a Banyoles, municipi del Pla de l'Estany, és el llac natural més gran de Catalunya amb una superfície de 111,7 hectàrees i profunditat màxima de 62 metres. Aquest conjunt càrstic, d'excepcional valor geològic, ecològic i paisatgístic, està protegit pel PEIN, la Xarxa Natura 2000 i la Convenció Ramsar com a Zona Humida d'Importància Internacional.
-
3 vots
Santuari de la Mare de Déu de la Serra a Fogars de la Selva, comarca de la Selva. Edifici romànic del segle XIII amb planta rectangular, nau i absis, destacat pel seu porxo de tres arcades sustentades per contraforts i columnes de granit. L'església, en bon estat però d'accés restringit, conserva elements originals i reformes posteriors dels segles XIV i XVII, i fou santuari depenent de Sant Andreu de Ramió.
-
2 vots
L'Església parroquial de Sant Andreu de Ramió es troba a Fogars de la Selva, a la comarca de la Selva. Es tracta d'un edifici romànic del segle XII, petit i recollit d'una sola nau amb capelles laterals, que destaca pel seu portal d'arc de mig punt amb dovelles de granit i un campanar adossat de planta quadrada. L'edifici es conserva en bon estat, tot que presenta accés restringit i ha sofert múltiples modificacions al llarg dels segles.
-
4 vots
Està ubicat compartint els terrenys de dos termes municipals: Ivars d'Urgell i Vila-sana, ambdós a la comarca del Pla d'Urgell (Lleida). 255 m d'altitud.
-
1 vot
A Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, aquest paratge és un estany arranjat al segle XX que forma un petit oasi urbà envoltat de vegetació de ribera i pinedes. Malgrat la seva recent construcció, ocupa un lloc agradable per passejar a peu i en bicicleta, amb presència d'aus aquàtiques i peixos. Es troba a la confluència de l'avinguda Europa amb la Via Augusta, a 140 metres d'altitud, sense protecció declarada.
-
3 vots
A Navarcles, municipi del Bages, es troba aquesta capella romànica del segle XII, ampliada posteriorment i molt reformada als segles XVII i XVIII. Destaca pel seu portal amb doble arc de mig punt i l'espadanya, així com per les restes arqueològiques romans sota el subsòl. Rehabilitada el 1984 per la Diputació de Barcelona, actualment es troba en bon estat i funciona com a espai d'art, tot i que l'accés és restringit.
-
2 vots
A La Torre de Claramunt, municipi de l'Anoia (Barcelona), es troba aquest magnífic casal fortificat de pedra del segle XVII, documentat com a torre de vigilància des del segle XII. L'edifici de tres pisos presenta finestres rectangulars amb llindes de pedra i portal adovellat, amb espitlleres a la planta baixa. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat i actualment funciona com a restaurant.
-
2 vots
L'església de Santa Maria de Porqueres, situada a la vila de Porqueres (Pla de l'Estany, Girona), és un temple romànic del segle XII d'una sola nau amb absis semicircular i notable decoració escultòrica. Destaca pels seus capitells amb iconografia del pecat original i la Verge Maria, així com per la portalada amb arquivoltes ornamentades i medallons, que mostren influències de l'escola de Ripoll.







