Església de Santa Maria de Porqueres / Pla de l’Estany

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


Any 2009



Any 2017

Durant les nostres sortides no és gens infreqüent que tornem a passar pels mateixos llocs.

Llavors, tornem a veure i a vegades, documentar, edificacions que ja havíem publicat.

Aquest és el cas d’aquesta església de Santa Maria de Porqueres.

Però és que no podem resistir la temptació de fer-ho. En aquest cas concret, hem detectat subtils canvis en la il·luminació interior (?) ...

Com sempre, deixem a la consideració dels nostres visitants aquestes imatges.   



I T I N E R A R I


Situació: A Porqueres, vila i municipi del mateix nom, a tocar del llac de Banyoles  (Pla de l’Estany) – Girona.

Època: Edificació segle XII - Romànic - (Generalitat de Catalunya).

Protecció: BCIN – (Generalitat de Catalunya).

Estat: Perfecte estat. Darreres reformes fetes en els anys 1957/1960.  L'any 1931 fou declarada monument d'interès nacional.

Altres noms:

Accés - Visitada el 12/08/2009 i el 03/11/2017:

Situada a la carretera GIV-5248.

Localització: N 42 07 18.39 E 02 44 54.50 – Altitud: 180 m.

Altres: De la pàgina web Generalitat de Catalunya / Pat.mapa - arquitectura, ens complau extreure la següent informació (Agost 2014):

" Descripció

L'església parroquial de Santa Maria de Porqueres està situada vora l'estany de Banyoles, a l'altra costat d'aquesta població, davant de l'antic castell de Porqueres.

L'edifici actual, del segle XII, és d'una nau de grans dimensions de planta rectangular i coberta a dues vessants.

La coberta amb volta de canó sobre arcs torals, i absis semicircular, més baix. La tipologia de l'absis a l'interior és ben singular: sota una imposta decorada amb palmetes, una sèrie d'arcuacions damunt pilars formen tres absidioles, a més de dues capelles laterals en el tram rectangular del ingrés, que s'obre dins del gruix del mur.

L'absis és separat de la nau per un arc triomfal, que havia estat de ferradura, que descansa sobre columnes. Els capitells d'aquestes són decorats amb fullatge de tradició moresca, mentre que les impostes ho són amb figuracions de Déu creador i del pecat original, a la dreta, i de Jesús i la Mare de Déu a l'esquerra. Són d'un gran interès iconogràfic i escultòric, i mostren clares influències dels obradors de Ripoll.

La façana és coronada per un campanar, sobre la portalada, i de construcció posterior, del segle XVIII, adossat a l'espadanya original.

 Les parets portants són de carreus ben tallats amb una cornisa de pedra sobre mènsules, que remata les façanes. Interiorment s'estructura en una sola nau, coberta amb volta de mig punt. Els murs són rematats per una cornisa.

En un costat té el cementiri i, al davant, un antic comunidor. Els dos capitells presenten una decoració força similar, però no idèntica que es desenvolupa en les tres parts de les que consta el capitell: inferior (cilíndrica) central (trapezoïdal) i superior (àbac que perllonga en el mur, sobresortint del capitell pròpiament dit). El tambor dels dos capitells ha estat decorat en les seves dues cares amb un mateix esquema compositiu: un personatge masculí, barbat i de caire monstruós, es troba en el centre com a eix de la composició, perllongant el seu cos en la part inferior del capitell;Aquest personatge sosté entre les seves mans unes tiges que a l'hora li surten de la boca.

Decoració dels àbacs: Capitell dret. Escena del pecat original presidida per un Crist en Magestat en ametlla mística; un altre envoltat per 9 àngels (altres dues cares). Capitell esquerre: Verge Maria amb el Nen envoltada de cinc personatges amb nimbe i llibre (banda Nau). Crist beneint flanquejat també per vuit personatges de les mateixes característiques.

La portalada és formada per un cos d'un metre de gruix adossat a la façana principal. És construït amb carreus de pedra de Banyoles, ben tallats, i queda acabat superiorment amb una cornisa sobre mènsules.

Presenta quatre arquivoltes en degradació, lleugerament peraltades. L'arquivolta exterior presenta forma de ferradura i conté ornamentacions de caràcter geomètric en zig-zag. Els dos arcs centrals descansen sobre columnes iguals dos a dos, i presenten motius ornamentals procedents del món vegetal en els àbacs i capitells.

L'àbac interior està decorat amb figures de lleons. Un fris amb medallons esculpits emmarca la porta, d'arc de mig punt. La portalada està limitada a la seva part superior per una cornisa volada amb un ampli bisell. L'arquivolta de l'entrada presenta una sèrie de 22 medallons ornats que fan referència a diferents temes de caire vegetal, animal i humà.

La porta és de fusta amb elements de ferro forjat en forma d'espiral, i el pany en forma de serp.

Pica baptismal amb forma de vas buidada en un sol bloc de pedra de Banyoles. Per les mides 127x74 podria servir per batejar per immersió. Té una tapa de fusta amb forjat de ferro ornamentat.

Base d'altar Fragment de columna romana que sosté la llosa de pedra que forma l'altar major de l'església. És de pedra sorrenca i fa 84 cm d'alçada per 60 cm de diàmetre. Fou trobada a les excavacions de prop de l'església.

Al mur de la banda dreta, entre l'arc triomfal, a certa alçada, es pot veure l'armari de seguretat, de roure massís i folrat de ferro forjat, amb dos panys i dues claus, que encara funciona i que es posà per ordre episcopal per guardar les peces de plata utilitzades per al culte i prevenir-ne robatoris. També contenia l'arxiu parroquial.

A l'interior de l'església es conserven una sèrie d'imatges barroques: una Santa Victòria, que actualment es troba al Museu d'Art de Girona després d'haver estat robada i recuperada; una Santa Maria de Porqueres; una Verge dels Dolors al peu de la creu, robada el 1971 i recuperada sota secret de confessió; una Mare de Déu del Roser; un Sant Ferriol i un Sant Galderic, robat el 1993 i recuperat el 1995, actualment guardat al Museu d'Art de Girona,

Notícies històriques

L'antiga església de Porqueres era dedicada a Sant Llorenç i estava situada en un lloc diferent documentada des del 906, data en què era possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Quan es va començar a construir l'actual temple, aquest era dedicat a Sant Llorenç i Santa Maria,i posteriorment va pertànyer al monestir de Sant Esteve de Banyoles com consta en documents dels anys 1097 i 1172. Però l'any de consagració de l'església pel bisbe de Girona Ramon Orusall (o Urusall) 1182, aquesta era dedicada només a Santa Maria. El sXIII (1210), l'església s'independitza del Senyor del Castell.

En el sXVI apareix amb el nom de "Sancta Maria de Porcherus". Durant el sXVI, l'església va comprar moltes joies de plata, algunes encara es poden contemplar.

L'any 1786 es va construir el nou campanar substituint l'antic d'espadanya. El 1797 es va construir un retaule per l'altar major amb estil rococó. La volta interior actualment és de rajola arrebossada. Substitueix la original de pedra que degut a les empentes que provocava als murs es va badar. L'actual es va construir a les reformes que van començar l'any 1953.

Capitells: Estilísticament sembla probable que fos el mateix escultor que va realitzar la portada el que va esculpir aquests capitells. S'ha dit que dit escultor podia provenir de l'escola de Ripoll doncs es troben punts de relació entre aquests capitells i la decoració de la porta de St. Pol a Sant Joan de les Abadesses.

Pel que respecte la iconografia la representació del personatge monstruós presenta una significació principalment decorativa, com és habitual en el Romànic. Contràriament, en els temes que trobem a l'àbac s'ha desenvolupat un petit programa iconogràfic. Així doncs, en el capitell dret s'ha posat en relació el tema del pecat original amb una manifestació teofànica envoltada per les nou jerarquies angèliques (tema que al·ludeix a la fi del món). Es parla doncs de principi i fi de l'univers. Al capitell esquerra la presència de la Verge queda clarament justificada per l'advocació del temple.

S'han identificat els altres personatges amb els 12 apòstols i Sant Maties. Es podria proposar també una interpretació de contraposició Antic Testament i nou Testament. La portalada pertany a la església de Santa Maria de Porqueres, però possiblement la portalada sigui de construcció posterior, ja que es troba adossada a la façana es pot apreciar que no existeixen elements d'unió entre les dues parts.

Al segle XVIII es va aixecar el nou campanar. L'any 1957 es va restaurar l'edifici, és llavors quan, entre altres tasques, es renova totalment la volta de canó. Al segle XVI la pica fou substituïda per una de gòtica amb relleus i escultures.

Al fer-se la restauració de l'església romànica el 1956 la pica fou retornada al seu lloc original. Pels mateixos anys se'n féu una valoració, conservada a la parròquia, en la que se li dóna el preu de 150.000 de les antigues pessetes."


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Turisme:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació



Pla de l Estany : Veure en un mapa més gran.


Altres llocs interessants per visitar:  Llocs amb encant


Estany de Banyoles