Resultats de la cerca

A Breda, municipi de la Selva, es conserva aquest conjunt d'edificacions gòtiques del segle XIV que fou residència dels abats del monestir, disposades entorn d'un pati central. Destaca la porta d'entrada amb arc de mig punt i l'escut de l'abat Miquel Sampsó I, així com les finestres geminades i l'arc conopial amb decoracions florals. L'edifici, en bon estat, fou rehabilitat el 1980 i actualment acull habitatges.

Pont medieval de Roda de Ter, municipi d'Osona, del segle XV en estil gòtic. Estructura formada per dues filades de sis arcades de mig punt sostingudes per grans pilars, d'origen medieval documentat el 1368. Es troba en bon estat, perfectament transitable, tot i que el 1876 se li afegiren sobre arcades i el 1929 es construí un pont nou a proximitat.

El Pont de Can Molas és un pont gòtic del segle XV situat a Manlleu, a la comarca d'Osona, que travessa el riu Ter. Construït entre 1396 i 1460 amb cinc arcs de mig punt i còdols de riu, destaca per la seva estructura medieval amb finestres entre els arcs. Es troba en bon estat, és transitable i conserva l'estructura original malgrat les reconstruccions per terratrèmol, guerra i ampliacions modernes.

El Pont d'en Bruguer es troba a Vic, municipi d'Osona, i és un magnífic pont medieval gòtic del segle XIV que creua el riu Gurri. Construït entre 1348 i 1434, destaca pels seus cinc arcs de mig punt rebaixats recolzats sobre quatre pilars amb arcons que li donen esveltesa. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat i és perfectament transitable.

A Llagostera, municipi del Gironès, es troba aquesta important masia del segle XVI d'estil gòtic amb elements renaixentistes, que destaca per la seva façana simètrica decorada amb esgrafiats, l'escut dels Albertí, una torre defensiva amb merlets i una capella annexa. Sense protecció oficial, l'edifici es conserva en bon estat però és propietat privada amb accés restringit, parcialment adossat a un mas habitat.

A Girona, al Gironès, es troba aquest conjunt de porxos gòtics del segle XIV construïts amb carreus de pedra ben tallats, situats al carrer Cort Reial. Les arcades sostenen els sostres del primer pis dels edificis que envolten una petita placeta, destacant-se per la seva porta dovellada conservada a la façana interior. L'edifici es manté en bon estat i acull actualment taules de bars i locals comercials que dinamitzen l'espai.

A Girona, capital de la província al Gironès, es troba aquesta masia gòtica del segle XV amb torre de defensa adossada, documentada des del segle XV com a Mas Ferrer. L'edifici destaca pel seu portal d'arc adovellat amb la figureta de Santa Eugènia a la clau, finestrals decorats amb guardapols i una important rehabilitació realitzada a principis del segle XXI.

L'Hospital de Sant Llàtzer i la Capella de Sant Jaume es troben a les rodalies de Girona, al Gironès. Es tracta d'un conjunt medieval del segle XII d'estil gòtic tardà, originàriament hospital de leprosos amb capella incorporada al XIV, que destaca per la seva façana de pedra ben treballada amb arcs carpanells i finestres renaixentistes. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'Hospital de Sant Llàtzer, situat a les rodalies de Girona al Gironès, és un edifici gòtic tardà que funcionava com a hospital de leprosos des del 1170. Destaca per la seva planta allargada amb dues crugies paral·leles, cinc arcs carpanells a façana i finestres de pedra amb escuts, així com per la Capella de Sant Jaume incorporada al conjunt vers el segle XIV.

A la perifèria de Girona, al Gironès, es troba aquesta masia gòtica del segle XV amb torre quadrada adossada, que conserva elements característics com el portal d'arc de mig punt i finestrals gòtics. L'edifici, en bon estat, ha mantingut la seva estructura original malgrat les ampliacions posteriors i la transformació en institut d'ensenyament a partir de 1965.

A Llagostera, municipi del Gironès, es troba aquesta església parroquial de planta rectangular amb absis poligonal, construïda al segle XV en estil gòtic amb volta d'arcuacions reforçada per contraforts. Destaca pel seu campanar poligonal de 50 metres d'alçada, rematat amb balustrada, i per la portalada barroca catalana amb columnes i frontó trencat. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A les afores de Lliçà de Vall, al Vallès Oriental, s'alça aquesta església de nau única amb absis poligonal, construïda entre 1666 i 1669 en estil gòtic tardà sobre les restes d'un edifici romànic documentat des de 1113. Destaca per la seva volta de creueria amb claus esculturades, el campanar quadrat de dos cossos i la pica baptismal estrellada de vuit puntes. L'edifici es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Horta de Sant Joan, municipi de la Terra Alta, es troba aquesta capella gòtica del segle XII de planta rectangular amb murs de pedra ben tallada. Destaca per la seva porta d'arc de mig punt i la coberta de teula àrab rehabilitada el 1998, situada en un paratge feréstec sota una escletxa de roca. L'edifici es conserva en bon estat, té accés restringit i és utilitzada pels religiosos del Convent de Sant Salvador.

A Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, es troba aquesta capella gòtica del segle XIV de planta rectangular amb murs de pedra ben tallada. Rehabilitada el 1998 amb coberta de teula àrab, conserva una porta d'arc de mig punt a la façana principal, encara que sense batents. L'interior és senzill sense elements ornamentals, i actualment és utilitzada pels religiosos del Convent de Sant Salvador, amb accés restringit i en bon estat.

A Pinyeres, antic poble de Batea a la Terra Alta, es troba aquesta església gòtica del segle XIV de planta rectangular amb arcs apuntats, actualment malmesa i sense protecció oficial. L'edifici destaca per la seva espadanya de dos finestrals a la façana principal i els contraforts de carreu a la posterior. Fou parròquia dedicada a la Transfiguració del Senyor fins que va perdre el culte a mitjans del segle XIX.

A Caseres, municipi de la Terra Alta, es troba aquesta església gòtica del segle XV, declarada bé cultural d'interès local. Edifici d'una nau amb volta apuntada i capçalera poligonal gallonada, construït majoritàriament de carreus, destaca per la seva portalada dovellada amb guardapols decorat i la torre campanar rectangular.

L'ermita de Sant Bartomeu i les Camposines es troba a la Fatarella, a la Terra Alta, i és una església gòtica primitiva del segle XIII que pertanyia als templers d'Ascó. Presenta una sola nau amb nou arcs apuntats gruixuts, portalada de mig punt i una petita espadanya, conservant a l'interior capitells, una creu templera i una imatge de la verge. L'accés és restringit i l'edifici, sense protecció oficial, manté un aspecte acceptable exteriorment.

Al Tossal de la Sisquella, a Os de Balaguer (Noguera), es troba aquest santuari amb església gòtica construïda al segle XIV, que presenta una sola nau en pedra amb contraforts i campanar d'espadanya. Va sofrir reformes al segle XVIII i restauració el 1975, mantenint actualment bon estat. L'accés no és lliure, però es pot arribar per pista de muntanya transitable.