Resultats de la cerca

A Queralbs (Ripollès, Girona), es conserven les restes malmeses d'una torre de defensa del segle XIV situada a la part baixa del poble en un promontori estratègic. L'edifici, documentat en una ordre de Pere III de 1375, devia tenir forma triangular amb torres als vèrtexs. Accessible lliurement, ofereix vistes notables dels voltants i es troba en un entorn acurat del nucli antic.

Castell medieval del segle XIII situat a Pardines (Ripollès, Girona), a 1.230 metres d'altitud. Fortalesa adossada a l'església de Sant Esteve, possiblement antiga residència dels vescomtes de Cerdanya, amb una façana defensiva caracteritzada per espitlleres i restes d'una possible torre. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba pràcticament desaparegut, tot i que conserva rellevants restes de muralles visibles al carrer Major.

Castell medieval del segle IX situat a la vora del Santuari de Montgrony, dins el terme municipal de Gombrèn (Ripollès). Les primeres notícies documentals es remunten als anys 885 o 887, quan el comte Guifré el comprà al bisbe d'Urgell i el donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Es troba desaparegut, sense restes conservades, havent-se perdut com a fortalesa molt aviat.

A Palmerola, entitat de població del municipi de les Lloses (Ripollès), s'alça aquest castell gòtic del segle XV, originàriament casa forta reedificada el 1437 i infeudata el 1465. Destaca per la seva gran torre emmerletada i ha estat restaurat recentment mantenint l'estil medieval. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat a 1.116 metres d'altitud.

El Castell de Milany es troba a Vallfogona de Ripollès, al Ripollès. Es tracta d'una fortalesa del segle X, declarada bé cultural d'interès nacional, situada a 1.527 metres d'altitud sobre un turó inexpugnable. Actualment es troba molt malmès, amb només alguns paraments de pedra i restes de la torre de l'homenatge, però és accessible lliurement i ofereix panoràmiques excepcionals de la comarca.

Al llogaret de Llaés, municipi de Ripoll (Ripollès), es conserven les restes del castell de Lacesse, documentat des del segle X, que fou seu del domini del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. L'actual rectoria ocupa el lloc de l'antic castell, del qual romanen alguns murs i espitlleres visibles a la cara sud, mantenint encara aspecte de casa forta amb clos emmurallat.

A la Roca de Palancà, entitat de població de Vilallonga de Ter (Gironès), es troba aquest poblat fortificat medieval amb esglesiola romànica dedicada a la Mare de Déu de la Pietat. Del castell només resta un mur de carreuat regular, ja que decaigué amb l'artilleria explosiva. Protegit com a BCIN, es conserva en estat de ruïna a 1.041 metres d'altitud.

Castell de Sant Nicolau situat a Camprodon (Ripollès), documentat des del segle XII, ubicat en un turó proper al Pont Nou. Conserva restes de muralles medievals i fortificacions modernes abaluartades d'època carlina, tot i que ha sofert demolicions i alteracions. Protegit com a BCIN, es troba dins propietat privada i no és visitable, però es pot veure des de diversos punts del poble.

A Campelles, al Ripollès, es troben les restes d'aquest castell del segle XII, construït amb pedra local i morter de calç en forma circular sobre un turó. De la fortificació només subsisteixen mínimes restes de murs i el fossat fossilitzat en el terreny, probablement erigida com a guàrdia estratègica durant les guerres medievals.

Al municipi de Gombrèn (Ripollès), es trobava aquest castell medieval documentat des del segle XIII, també conegut com a castell de les Dames, que formava part de les defeses de la vall. Actualment desaparegut i protegit com a BCIN, només en resta el setial sense muralla visible al cim d'un turó a 1.123 metres d'altitud, amb vistes esplèndides sobre el poble.

Sant Martí de Vinyoles, al municipi de Les Lloses (Ripollès), acull aquest casal fortificat dels segles XVI-XVII, documentat des del segle XII. L'edifici rectangular s'adossa a una torre de cinc plantes amb finestres modificades, i destaca per la galeria sud i un amagatall espaiós als baixos. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat a 1.056 metres d'altitud.

A Gombrèn (Ripollès), dins la Masoveria Puigbó, es conserven les restes d'un castell medieval amb una torre rodona i l'absis romànic de l'església de Sant Martí de Puigbó, datada als segles X-XI. El conjunt, malmès i parcialment cobert per vegetació, inclou també restes del poblat medieval que hi havia al turó. Malgrat l'abandó, la torre permet encara veure el sostre de volta de canó i identificar les estructures originals de la fortificació.

Al terme municipal de Gombrèn (Ripollès), les restes del castell de Mataplana són una fortificació romànica dels segles XI-XIV que va ser seu del llinatge Mataplana. Excavat a partir de 1986, destaca per la seva torre rectangular de 16,5 metres i la muralla que encerclava un espai interior amb diverses edificacions, així com per ser centre de trobadors al segle XII.

L'església de Santa Maria de Porqueres, situada a la vila de Porqueres (Pla de l'Estany, Girona), és un temple romànic del segle XII d'una sola nau amb absis semicircular i notable decoració escultòrica. Destaca pels seus capitells amb iconografia del pecat original i la Verge Maria, així com per la portalada amb arquivoltes ornamentades i medallons, que mostren influències de l'escola de Ripoll.

A Vilafreser, entitat de població de Vilademuls (Pla de l'Estany, Girona), es troba la Torre Fellines, una edificació del segle XIX que formava part de la línia de torres de Telegrafia Òptica del ramal de Barcelona a la Jonquera. Aquesta torre de defensa, també coneguda com a Fort fuseller o Torre del telègraf, manté les quatre parets en peu, tot i que ha perdut la coberta. La seva protecció és desconeguda.

Torre medieval dels segles XIV-XV situada al llogaret de Sant Marçal de Quarantella, veïnat de Vilademuls (Pla de l'Estany, Girona). Construïda per la família Descall, destaca per la seva portada i torre, així com per les tres llindes històriques de l'interior. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat i és de propietat privada i habitada.

A Pujals dels Cavallers, entitat de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany), es troba aquesta masia amb torre de planta quadrada dels segles XV-XVI, protegida com a BCIN. Destaca per la seva porta dovellada i finestra gòtica d'arc conopial amb arquets ornats, així com pels sostres de cairats de roure. L'edifici, en bon estat després de restauració recent, conserva estructures medievals i està vinculat a la família noble dels Pujals.

A les afores d'Esponellà (Pla de l'Estany, Girona), es troben les ruïnes d'aquest castell dels segles XIII-XIV, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Malgrat estar malmès, conserva rellevants restes de muralla, una torre quadrada, una barbacana semicircular i cisternes que testimonien la seva importància estratègica medieval. L'accés és lliure i disposa de senyalització informativa.