Resultats de la cerca

A Casavells, nucli de Corçà al Baix Empordà, es troba l'església romànica de Sant Genís, datada al segle X. L'edifici destaca per la seva nau amb absis semicircular, volta apuntada i una petita torre-campanar romànica de planta quadrada amb obertures geminades. Es conserva en bon estat, tot i que té accés restringit i presenta reformes post-medievals com capelles laterals i una porta barroca de 1722.

L'ermita de Sant Fruitós de les Quadres es troba a Gurb, a la comarca d'Osona. Es tracta d'una petita església romànica d'una nau amb absis semicircular, els inicis de la qual daten del segle X, amb ampliacions posteriors dels segles XI-XII i modificacions fins al segle XIX.

Sant Segimon del Bosc es troba a Sant Feliu de Buixalleu, a la Selva. Es tracta d'una església d'una sola nau amb absis semicircular, originàriament romànica del segle X, que conserva el seu traçat sota la construcció actual del segle XVI. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat de conservació, tot i que l'accés és restringit.

A Brunyola, municipi de la Selva, es troba aquesta capella romànica del segle X de planta rectangular amb absis semicircular, situada al costat del mas Salló. Destaca pel seu portal adovellat, campanar de cadireta de dos ulls i la porxada occidental amb pilars quadrangulars, així com per les restes de pintures antigues a l'absis. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Santa Eulàlia de Puig-oriol, entitat de població de Lluçà (Lluçanès), es conserva una capella lateral romànica del segle X, única resta de l'antiga església documentada des del 905. L'edifici, de nau coberta amb volta de canó i aparell de grans carreus, es va refet el 1435 després dels terratrèmols de 1428 i actualment s'utilitza com a capella del cementiri. Es troba en bon estat però amb accés restringit.

L'església de Sant Agustí es troba al nucli de Sant Agustí de Lluçanès, municipi d'Osona, a 815 metres d'altitud. Es tracta d'un edifici romànic del segle X, documentat ja l'any 905 com a parròquia sufragània de Lluçà, que conserva elements romànics a l'interior malgrat les modificacions posteriors i destaca pel seu singular campanar de cadireta. L'accés és restringit i presenta un relatiu bon aspecte exterior.

L'església romànica de Sant Esteve de Vinyoles d'Orís es troba a Masies de Voltregà, a Osona, i data del segle X amb estil romànic. Edifici d'una nau amb absis semicircular decorat amb arcuacions i volta de canó apuntada, destaca per la seva arquitectura medieval ben conservada i la connexió amb Mossèn Cinto Verdaguer, que hi fou vicari entre 1871 i 1874.

A l'Esquerda, entitat de població de Les Masies de Roda a Osona, es troba l'església de Sant Pere, documentada des del 927 i reedificada al segle XI amb estil romànic. El conjunt, protegit com a BCIN, comprèn restes d'un poblat medieval fortificat amb muralla, habitacions i necròpolis, així com vestigis ibèrics anteriors. Actualment en estat de ruïna però accessible, el jaciment fou destruït el 1314 durant conflictes feudals.

L'església de Biert, a la localitat de Biert del municipi de Canet d'Adri (Gironès), és un edifici romànic del segle X que depenia del monestir de Sant Medir. Presenta una sola nau amb volta de canó i absis semicircular, molt transformada per l'afegitó de capelles i reformes posteriors, inclòs un campanar d'espadanya de dos ulls. Protegida com a bé cultural d'interès local, es troba en bon estat de conservació.

A Bescanó, municipi del Gironès, es troba la capella de Sant Bartomeu de Trullàs, un edifici preromànic del segle X amb nau rectangular i absis de ferradura. Destaca per la seva porxada sostinguda per dues pilastres i el campanar d'espadanya, tot i que l'emblanquinat de les parets oculta l'aparell irregular de còdols. Protegida com a BCIL, es localitza dins una propietat privada en bon estat, encara que va ser refeta al segle XVIII.

L'Ermita de Sant Cristòfol del Bosc es troba a Llambilles, al Gironès. Es tracta d'una petita església romànica del segle X amb planta rectangular i absis semicircular, situada enmig del bosc. L'edifici, reconstruït el 1981 després de l'ensorrament de la coberta el 1936, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

L'església de Santa Maria o Santiga es troba a les afores de Santa Perpètua de Mogoda, al Vallès Occidental. Es tracta d'un temple romànic del segle X, documentat des de l'any 983, que presenta dues naus paral·leles amb absis de planta trapezoïdal i semicircular, cobertes amb voltes de canó apuntat i d'aresta.

A Os de Balaguer, a la comarca de la Noguera, es conserven les restes d'una torre medieval del segle X, probablement de vigilància o guaita. Només en queda una alçada de dos metres i mig amb planta circular de sis metres de diàmetre, construïda amb carreus de guix. L'edifici, sense protecció oficial, es troba molt malmès al cim del Tossal de la Sisquella, a 816 metres d'altitud.

A Torreblanca, petita entitat de Ponts a la Noguera, es conserven les restes d'una muralla fortificada del segle X, probablement d'època musulmana anterior a l'any 1000. L'estructura, de gairebé 30 metres de llargada amb torres quadrangulars als extrems, està construïda amb carreus ben escairats i barra el pas d'est a oest. Protegida com a BCIN, es manté en estat pendent de visita.

L'Església parroquial de Sant Cebrià de Fogars es troba a Fogars de la Selva, a la comarca de la Selva, prop de la Tordera. Es tracta d'un edifici gòtic del segle X, de nau única amb absis semicircular, que destaca pel seu portal monolític amb inscripció de 1590 i pels seus robustos contraforts.

A Tossa de Mar, a la Selva, es troba aquesta capella de planta quadrangular del segle X, originàriament dedicada a Sant Vicenç i primera parròquia del terme. Destaca pel seu portal monolític de grans dimensions i la façana amb obertures ben treballades en pedra. L'edifici, en bon estat però d'accés restringit per trobar-se en propietat privada, conserva elements romànics rústics malgrat les reparacions posteriors als terratrèmols del segle XV.

A Tossa de Mar, comarca de la Selva, es conserven les restes malmeses d'una torre de guaita de planta semicircular del segle XVI, fonamentada sobre una fortificació més antiga del segle X. Aquesta construcció defensiva ocupava una posició estratègica vital al promontori de roca de Pola, des d'on mantenia contacte visual directe amb el castell de Tossa. L'accés és lliure i l'edifici es troba a 110 metres d'altitud.

Vora el mas Reiners de Torà, al Solsonès, es troben les restes de la Torre de la Ferreria, una estructura defensiva medieval del segle X construïda amb pedra calcària i morter. L'edifici de planta quadrangular presenta restes de murs i un important enderroc, amb forats excavats a la roca que suggereixen un lloc d'hàbitat. Protegida com a BCIN, es troba en estat ruïnós i de difícil accés.