-
Església de Sant Pere i Sant Pau de Bigues, situada al Turó de Bigues i Riells (Vallès Oriental), és un temple romànic del segle XII consagrat el 1156. L'edifici presenta una nau romànica amb porta de mig punt tapiada i volta de mig canó, ampliada amb capelles del XVI-XVII i trams del XVIII amb cúpula. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit.
-
1 votL'església de Santa Coloma de Cervelló, al municipi del mateix nom a la comarca del Baix Llobregat, és un temple parroquial documentat des del segle XI amb elements de romànic tardà de finals del segle XII o primeria del XIII. Destaca per la seva nau única amb volta de canó apuntada i l'aparell ben escairat en carreus visible a l'interior, així com per les capelles laterals afegides al segle XVI.
-
4 votsA Navès, al Solsonès, es troba el monestir romànic de Sant Pere de Graudescales (s. X), situat a la Vall d'Ora sota els cingles de Busa, a 754 m d'altitud. Aquest magnífic edifici medieval va ser centre important al voltant del qual va créixer la vall al llarg dels segles.
-
2 votsSant Lleir de la Vall d'Ora és una església romànica del segle XII situada a Navès, al Solsonès, en una ampla vall sota els cingles de Busa. L'edifici presenta bon aspecte exterior i es troba envoltant de caseríes i altres construccions històriques que conformen un conjunt de valor patrimonial. Malgrat la seva importància, la protecció de l'edifici és desconeguda.
-
1 votL'església de Santa Maria de l'Esperança es troba a la Batlloria, entitat de Sant Celoni, al Vallès Oriental. Edifici religiós del segle XV d'una sola nau amb presbiteri i capelles laterals, destaca pel seu campanar massís de tres cossos amb merlets i les seves voltes decorades amb arcs radials. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.
-
3 votsSant Llorenç de Vilardell és una església medieval situada a Vilardell, entitat de Sant Celoni, al Vallès Oriental. Edifici religiós de paredat del segle XII d'estil popular, conserva elements romànics primitius com la cornisa de la portada i la part baixa del campanar amb espadanya. Es troba en bon estat, tot i que té accés restringit, i presenta reformes dels segles XV i XVI.
-
2 votsA Sant Celoni, municipi del Vallès Oriental, es troba aquesta petita església romànica del segle XIII, originàriament capella d'un hospital medieval de leprosos. L'edifici destaca pel seu absis circular amb finestres d'arc de mig punt i una espadanya senzilla a la façana. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.
-
A Sant Celoni, municipi del Vallès Oriental, es conserven dues torres del recinte emmurallat de la Força, antic nucli fortificat de la vila, construït al segle XII. D'un perímetre de 300 metres, aquesta muralla tenia originalment cinc torres de les quals només se'n mantenen dues: la Torre de la Força i la Torre de cal Aymar.
-
1 votA Sant Celoni, municipi del Vallès Oriental, es conserven dues torres del recinte emmurallat medieval de la Força, antic nucli fortificat de la vila. Aquestes torres, la de la Força i la de cal Aymar, són les úniques supervivents de les cinc que originalment formaven part de la muralla del segle XII. El conjunt està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional i es troba en bon estat, amb la torre de la Força restaurada i oberta al públic.
-
L'església de Sant Martí de Pertegàs, al veïnat de Pertegàs de Sant Celoni (Vallès Oriental), és un edifici religiós barroc del segle XVII amb planta basilical d'una nau i vuit capelles laterals. Destaca per la seva façana amb frontó semicircular i una profusa decoració d'esgrafiats, la més il·lustrativa de Catalunya. L'edifici, en bon estat i d'accés restringit, es va iniciar el 1634 i es va completar als primers anys del segle XVIII.
-
2 votsLa Rectoria de Sant Martí de Pertegàs es troba a Sant Celoni, al Vallès Oriental, dins un parc públic arbrat. Es tracta d'un edifici religiós gòtic del segle XIV amb una sola nau, porta i finestra d'arc de mig punt, i restes de naus laterals tapiades. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.
-
4 votsSanta Maria d'Agullana és una església romànica del segle XII situada a Agullana, a l'Alt Empordà, protegida com a BCIN. Temple d'una sola nau amb absis semicircular construït en granit, destaca per la seva portalada meridional amb sis arcs en gradació i decoració floral als capitells. L'edifici es conserva en bon estat, amb accés restringit, i representa una obra dels darrers moments del romànic.
-
2 votsL'església de Santa Llogaia del Terri es troba a Cornellà del Terri, al Pla de l'Estany. Originàriament romànica, l'edifici actual és del segle XVI amb elements renaixentistes destacats, com la porta d'accés amb fornícula esculpida datada el 1584. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.
-
12 votsEls Aiguamolls de l'Empordà, situat a Castelló d'Empúries a l'Alt Empordà, és una zona humida de 4.824 hectàrees declarada paratge d'interès natural el 1983. Constitueix el conjunt marjalenc més important de Catalunya després del Delta de l'Ebre, destacant per la seva riquesa ornítica i migratòria. Es troba en bon estat i és visitable mitjançant diversos itineraris.
-
6 votsAl nucli de l'Escala, municipi de Girona, es troba aquest conjunt conventual del segle XVII d'estil historicista, actualment seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya - Empúries. Compost per edificis adossats articulats al voltant d'un claustre, destaca per la seva arquitectura de pedra amb contraforts dobles i la rehabilitació realitzada per Puig i Cadafalch a principis del segle XX.
-
-
Sant Miquel de Baudell és una capella romànica del segle XIII situada a Caldes de Montbui, al Vallès Oriental, sobre l'antic camí de Caldes a Granollers. L'edifici es troba en estat de ruïna total i ja estava enrunada a principis del segle XVIII. La seva protecció és desconeguda segons les dades disponibles.
-
1 votA Caldes de Montbui, municipi de Barcelona, es troba aquesta torre del segle XX que imita l'estil medieval, situada dins una finca privada al carrer Àngel Guimerà. Es tracta d'una construcció moderna de caràcter eclèctic, visible des del carrer, que els autors qualifiquen provisionalment com a "fals castell" sense intenció pejorativa.
