Castelló d'Empúries

Els Aiguamolls de l'Empordà, situat a Castelló d'Empúries a l'Alt Empordà, és una zona humida de 4.824 hectàrees declarada paratge d'interès natural el 1983. Constitueix el conjunt marjalenc més important de Catalunya després del Delta de l'Ebre, destacant per la seva riquesa ornítica i migratòria. Es troba en bon estat i és visitable mitjançant diversos itineraris.

Altres noms: Fort fuseller o baluard

A Castelló d'Empúries (Alt Empordà, Girona), aquesta torre de planta circular és una fortificació del segle XIX construïda pel Regimiento de Toledo per defensar la vila durant la guerra carlina. Edificada amb pedra irregular i coronada per merlets, presenta planta baixa i pis amb obertures d'arc de mig punt i espitlleres originals.

Altres noms: Antic convent de Sant Domènec.

A Castelló d'Empúries, a l'Alt Empordà, es troba aquest conjunt format pel convent de Sant Domènech, l'església adossada i l'antic palau comtal, edificacions dels segles XVII-XVIII d'estil barroc que incorporen restes medievals. Destaca la façana barroca de l'església de 1701, el claustre porticat amb galeries d'arcs de mig punt i la sala gòtica amb arcs diafragma.

Altres noms: Església de Santa Maria

L'església de Santa Maria de Castelló d'Empúries, al nucli medieval de la localitat de l'Alt Empordà, és un prototip de gòtic català del segle XIII amb tres naus d'alçada gairebé igual i capelles laterals entre contraforts. Destaca pel seu campanar romànic amb elements gòtics, la portada principal amb sis arquivoltes ogivals obrada per Antoni Antigó, i l'interior amb retaule d'alabastre atribuït a Vicenç Borràs i sepulcres dels comtes d'Empúries.

A Castelló d'Empúries, a l'Alt Empordà, es conserven restes de les muralles medievals que envoltaven la vila des del segle XIII. Destaca la Torre de la Gallarda, l'única torre defensiva que es manté en peu de les set originals, amb portal d'arc de mig punt i finestres decorades.