Resultats de la cerca

L'església de Sant Miquel del Pla es troba a Tarragona, capital del Tarragonès. Es tracta d'una petita església de tres naus amb construcció actual del segle XVIII que va substituir l'edifici romànic original dels segles XI-XII. Destaca pels seus altars sumptuosament decorats de diverses confraries, està protegida com a BCIL i es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Capella de Sant Magí situada a Tarragona, capital del Tarragonès, construïda al segle XVIII sobre la muralla romana i el Portal del Carro dels segles XII-XIII. Edifici de nau única amb rosassa semicircular a la porta, destacant el retaule de marbre amb imatge de Sant Magí de 1911 i l'altar dedicat a la Mare de Déu dels Dolors. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit.

Altres noms: Mina de l'Arquebisbe

A Tarragona, capital del Tarragonès, es conserva aquest aqüeducte de construcció del segle XVIII, encara que segons cartografia de l'Institut Geogràfic de Catalunya podria tenir origen romà. L'estructura manté trenta-un arcs de maons i pedra que salvaven el torrent per portar aigües des del Puigpelat fins a la ciutat. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat malgrat estar tallat per la carretera de circumval·lació.

Altres noms: Pont de l'aigua

A Rubí, municipi del Vallès Occidental, es troba aquest aqüeducte i pont de dos arcs construït al segle XVIII amb pedra i maons, que captava l'aigua de la Riera de Rubí. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat i continua sent utilitzat. L'obra destaca per la seva funcionalitat hidràulica i la solidesa de la seva estructura.

Altres noms: En un lloc o altre, hem vist que l'anomenaven Pont de Sant Martí.

El Pont de Santa Maria es troba a les afores de Santa Maria de Merlès, al Berguedà, i és una construcció de pedra del segle XVIII que uneix les parròquies de Santa Maria i Sant Martí. Presenta tres arcs amb baranes d'esquena d'ase, sent el central més alt i ample que els laterals, i es troba en bon estat. No disposa de protecció oficial segons el registre de patrimoni.

A Santa Maria de Merlès, municipi del Berguedà, s'alça aquesta església parroquial barroca del segle XVIII, caracteritzada per la seva austeritat i la nau central amb capelles laterals sense absis. Destaca el campanar de planta quadrada adossat al mur de ponent i la façana principal amb porta d'arc de mig punt, òcul i rellotge de sol. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

Altres noms: Mare de Déu de la Mercè del mas Cirera – (Diputació de Barcelona).

A Borredà, municipi del Berguedà, es troba aquesta capella de nau rectangular del segle XVIII, construïda l'any 1777 per la família Cirera, amb la data gravada a la porta d'accés. L'edifici, sense protecció oficial, presenta un estat de deteriorament avançat amb la teulada esfondrada, utilitzant-se actualment com a estable.

A Valldoriola, antiga parròquia de Sagàs (Berguedà), es troba l'església de Sant Esteve, edifici de nau única amb origins medievals modificat al segle XVIII en estil barroc. Destaca pel seu senzill campanar d'espadanya i la decoració geomètrica interior, amb una llinda de porta datada el 1701. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Santuari de la Mare de Déu del Pla

A Sanaüja, municipi de la Segarra, es troba aquest santuari barroc del segle XVIII format per un edifici de planta rectangular amb paredat rejuntat i carreus regulars a les cantoneres. La façana principal destaca pel seu nàrtex amb tres portes d'arc de mig punt i un rosetó motllurat coronat de formes còncaves i convexes, mentre que l'espadanya de dos ulls rematada amb cornisa completa la composició.

A les Oluges, municipi de la Segarra, es troba aquesta capella possiblement medieval, documentada des de 1419, dedicada a Santa Engràcia. L'edifici conserva la coberta a dues aigües amb murs de paredat arrebossat, porta amb arc de mig punt i petit campanar d'espadanya. Es troba en bon estat, restaurada al segle XX, amb accés restringit a l'entrada del poble.

A Guissona, municipi de la Segarra, es troba aquesta torre defensiva de planta quadrangular del segle XVIII, construïda amb pedra arrebossada i grans carreus regulars. L'edificació presenta tres cossos diferenciats per línies d'imposta, amb espitlleres i obertures rectangulars, i mesura aproximadament tres metres i mig de costat per set d'alçada.

A Tarragona, ciutat del Tarragonès, es troba aquesta fortificació costanera del segle XVIII construïda pels anglesos durant la Guerra de Successió. Es tracta d'una estructura de planta trapezoïdal amb muralles atalussades de pedra i argamassa, destinada a la col·locació d'artilleria i protecció de la ciutat. Protegida com a BCIN, es manté en bon estat després de la restauració de 1990 i és accessible lliurement.

El Fortí de la Reina es troba a Tarragona, al Tarragonès, a la zona de la punta de la platja del Miracle. Es tracta d'una construcció del segle XVIII edificada pels anglesos durant la Guerra de Successió (1702-1714) amb planta trapezoïdal, muralles de pedra i argamassa, i una porta amb arc de mig punt. Protegit com a BCIN, va ser utilitzat posteriorment en conflictes bèl·lics del segle XIX i actualment es troba en obres.

Altres noms: El castell i/o el Casal dels Montoliu.

Al Morell, municipi del Tarragonès, es troba aquest casal de planta rectangular del segle XVIII, reconstruït el 1778 en lloc d'un antic castell medieval del XII. L'edifici destaca pels esgrafiats neoclàssics que ornamenten les façanes i per la seva decoració interior amb pintures al fresc. Protegit com a BCIN i en bon estat, actualment acull l'Ajuntament del Morell.

Masia situada al terme municipal d'Oristà, a la comarca del Lluçanès, que conserva restes d'un primitiu edifici romànic dels segles medievals, amb una torre de planta circular i una sala rectangular construïdes amb carreus irregulars. L'edifici, que fou castell documentat des del 1120 i posteriorment mas dedicat a l'elaboració de vi, es troba restaurat i protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, en bon estat de conservació.

L'ermita de Sant Salvador d'Irgo es troba a les afores d'Irgo, municipi del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça. Es tracta d'una petita capella de planta rectangular d'obra popular dels segles XVII-XVIII, amb retaule barroc de 1708, que marca els límits del paisatge agrícola i ramader de la zona. Protegida com a BCIN, actualment està en restauració.

Altres noms: Mare de Déu de les Neus - (Patrimoni.Gencat)

L'església de la Mare de Déu de les Neus d'Irgo, al Pont de Suert (Alta Ribagorça), és un edifici de planta rectangular amb una sola nau, campanar quadrat i porxo, que presenta elements romànics dels segles XI-XII, tot i que la construcció actual data del segle XVIII. Destaca pel seu retaule neoclàssic amb elements barrocs i diverses talles de fusta policromada, així com per la volta de canó de l'interior.

La Torre de les Bruixes es troba davant d'Alins, al Pallars Sobirà (Lleida), a 1075 metres d'altitud. Aquesta construcció dels segles XVI-XVIII funcionava principalment com a colomar i ocasionalment com a torre de guaita. Es conserva en bon estat, visible des de la carretera, amb l'entorn protegit per una tanca de fusta, tot i que l'accés interior està prohibit per perill de despreniment de pedres.