Resultats de la cerca

A Corbera d'Ebre, a la Terra Alta, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, construïda el 1875 durant les guerres carlistes per ordre del General Salamanca. L'edifici de maçoneria amb planta rectangular presenta espitlleres simètriques i murs de 60 cm de gruix, conservant-se en estat malmès. Està protegida com a BCIN i és accessible lliurement, tot i que requereix vehicle 4x4 o accés a peu.

A Subirats, a l'Alt Penedès, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, part de la línia civil de València a Barcelona. Edificació de planta quadrangular amb base atalussada i espitlleres, actualment malmesa i sense sostre ni pisos, està protegida com a BCIN. Accessible lliurement, es localitza al nucli d'Ordal a 560 metres d'altitud.

Edificació de quatre plantes situada a les afores de Guissona, municipi de la Segarra, datada del segle XIX. Es tracta d'una construcció de quatre façanes amb diverses obertures, algunes tapiades, coberta de teules a dues vessants i en bon estat de conservació. No disposa de protecció oficial, és de propietat privada i permet visita exterior lliure.

Altres noms: Torrassa de Sant Antoni - (Patrimoni.Gencat) – (Pat.mapa).

A Altafulla, municipi del Tarragonès, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, la torre número 53 de la línia civil de València a Tarragona. Edificació moderna de base quadrada amb cos inferior atalussat i segon cos prismàtic, construïda amb maçoneria arrebossada i envoltada per fossat perimetral. Està protegida com a BCIN i es conserva en bon estat, encara que és de propietat privada i l'interior no és visitable.

Altres noms: Torre de Villavecchia o de Sant Miquel

A les afores de Sant Hilari Sacalm, a la Selva, es troba aquest gran casal del segle XIX construït segons plànols d'Enric Sagnier Villavecchia. De tipus château amb estructura en forma de U, destaca la torre rodona d'estil francès, les teulades de pissarra i la capella adossada dedicada al Sagrat Cor, decorada per Frederic Marès. Protegit com a BCIN, l'edifici es conserva en bon estat, amb jardins ben cuidats, tot i que està deshabitat.

Altres noms: El Castell.

A Perafita (Lluçanès), Barcelona, s'alça aquest castell del segle XIX construït seguint esquemes neomedievals sobre el solar del mas Puig, documentat des del segle XIII. L'edifici de planta quadrangular destaca per les seves dues grans torres laterals, obertures amb arcs lobulats i merlets, així com per una decorada llinda amb motius geomètrics. Protegit com a BCIN, es tracta d'una esplèndida edificació de propietat privada no visitable.

Peranera, antic poble de l'Alta Ribagorça al Pont de Suert, és una església d'una nau amb sagristia i capelles adossades del segle XIX d'obra popular, protegida com a BCIL. L'edifici presenta una façana senzilla amb porta d'arc rebaixat, rosetó i campanar de cadireta, i destaca per la seva baixa qualitat arquitectònica. Restaurada recentment, no és accessible lliurement i es troba a 1295 metres d'altitud.

El Castellot és una edificació del segle XIX situada dalt d'un turó que presideix Camarasa, a la Noguera. Probablement ocuparia l'emplaçament de l'antiga suda, un castell àrab medieval. Actualment es troba malmès però és accessible per a la visita.

Altres noms: La Torre de Montagut

A Santa Susanna, al Maresme, es troba aquesta torre del segle XIX, la número 213 de la línia de Telegrafia Òptica civil del ramal de Barcelona a la Jonquera, també coneguda com Torre de Montagut. L'edificació, situada a 216 metres d'altitud, es troba en estat malmès però amb accés lliure. La seva protecció és desconeguda.

La Torre Suchet es troba a les afores de Girona, al Gironès. Es tracta d'una torre de defensa construïda pels francesos el 1812, després de la destrucció de la torre de Sant Joan durant el setge de 1809. Actualment es troba malmesa pel bombardeig de 1843, sense sostre ni protecció oficial, però permet la circumval·lació pel seu perímetre exterior.

Altres noms: Torre dels masos

A Coma-ruga, barri marítim del Vendrell (Baix Penedès), es troba aquesta torre de telègraf del segle XIX, la número 54 de la línia civil de telegrafia òptica de València a Barcelona. Edificació malmesa però amb les quatre parets en peus, construïda sobre roca i envoltada d'un fossat característic de les torres militars, actualment inaccessible.

Al Vendrell, comarca del Baix Penedès, es troba aquesta gran torrassa rodona del segle XIX construïda durant l'època carlina com a fortificació defensiva. Edificada amb carreus irregulars i morter de calç, presenta un doble joc d'espitlleres característica de les torres tipus "fort fuseller". L'edifici, protegit com a BCIN, es troba malmès sense sostre i amb esvorancs a les parets, però és accessible lliurement.

Altres noms: Torre de Botafocs.*

La Torre del Botafoc es troba al Vendrell, al Baix Penedès. Es tracta d'una fortificació del segle XIX construïda durant la Tercera Guerra Carlina, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'edifici fou restaurat l'any 1996 i es manté en bon estat.

Altres noms: El Telègraf.

A Castellbisbal (Vallès Occidental), dalt d'un turó que domina el congost del Llobregat, s'alça aquesta torre de telegrafia òptica militar edificada a mitjans del segle XIX. L'edificació, restaurada acuradament, destaca pel seu ampli i profund fossat que la rodeja completament, i ofereix vistes esplèndides sobre la vall del Llobregat. Es troba en bon estat de conservació.

Torre de telegrafia òptica número 45 situada al Figaró, al Vallès Oriental, que formava part de la línia militar de Vic a Barcelona durant el segle XIX. Es tracta d'una edificació restaurada i ben conservada, encara que amb accés restringit, que destaca per la seva funció històrica en les comunicacions òptiques militars de l'època.

Altres noms: Torre de la Presó.

A Cambrils (Baix Camp), es conserva aquesta torre rectangular del recinte emmurallat, construïda probablement al segle XIV i reconstruïda al segle XIX després dels danys de la Guerra dels Segadors. Reformada el 1835 durant les Guerres Carlines i el 1890 per a ús de presó, presenta actualment un aspecte descuidat i no és visitable, tot i que es pot apreciar des de l'exterior a la cantonada del passeig d'Albert.

Altres noms: També coneguda com la Torre del Telègraf o la torre missatgera

Situada a Cambrils (Baix Camp), aquesta torre de telegrafia òptica civil del segle XIX, també coneguda com a Torre del Telègraf, formava part de la línia Barcelona-Tarragona i presentava l'estructura clàssica d'aquesta tipologia amb planta quadrada, basament atalussat i dos pisos.

Altres noms: Hi ha una mica de confusió entre aquesta edificació i el castell de La Guàrdia o de Bonifaci.

Al cim del puig Ferran del Bruc (Anoia), es troba aquesta torre de planta quadrangular del segle XIX, part de la línia de telegrafia òptica militar Barcelona-Lleida i probablement utilitzada durant les guerres carlines. L'edificació, de dos pisos amb espitlleres i envoltada de mur de defensa, es troba molt malmesa pel pas del temps, tot i que és accessible lliurement i ofereix vistes del massís de Montserrat.