Resultats de la cerca

Castell de l'Ofegat a Tàrrega (Urgell), fortalesa medieval del segle XII documentada des del 1121 amb torre circular i muralla poligonal. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva molt malmès amb només la base de la torre rodona i un petit llenç de paret, però accessible lliurement als visitants.

A Verdú, municipi de l'Urgell, es troba aquest castell medieval de planta irregular adaptat al terreny, amb la seva característica torre de l'homenatge cilíndrica del segle XII. Convertit en casa-palau dels abats de Poblet a partir del segle XIII, conserva en bon estat la sala Gòtica, la sala de l'Abat Copons i altres dependències d'interès arquitectònic.

Castell situat a Tàrrega (Urgell), documentat des del segle XI com a fortalesa defensiva construïda pels comtes de Barcelona i d'Urgell durant la conquesta cristiana. Presenta elements romànics dels segles XI-XII, una cisterna del XIII i un potent mur de tancament del XV, amb afegits posteriors dels segles XVIII-XIX.

A Guimerà, poble de l'Urgell (Lleida), es conserven les restes d'un castell medieval documentat des del 1058, amb una torre rodona de planta circular construïda en diverses etapes. Aquesta fortalesa defensiva, malmesa però amb restes significatives, marca el perfil de la població medieval i està protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'accés és lliure i es pot visitar a peu recorrent els carrers del poble.

A Claravalls, entitat de Tàrrega a l'Urgell, es troba aquest castell-palau documentat des del segle XII, amb reedificacions del segle XVII que conserva estructura de planta rectangular amb planta baixa i tres pisos. Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1985, presenta un estat molt modificat per successives transformacions que han alterat gairebé completament la seva tipologia original, i actualment és propietat privada.

A La Granja d'Escarp, al Segrià, es troben les restes pràcticament desaparegudes d'un castell medieval situat a la Punta del Calvari. De l'edifici només es perfila la base d'una construcció rodona, barrejada amb trinxeres de la Guerra Civil. L'accés és lliure i l'estat és molt deteriorat, amb protecció desconeguda.

Altres noms: Castell - palau dels Espolters

A Albatàrrec, al Segrià, es troba aquest palau renaixentista del segle XVI, originàriament medieval, que destaca per la seva estructura de fortalesa amb torres, matacans i un pati amb arcades gòtiques. Protegit com a BCIN, és de propietat privada amb accés restringit, visible només des dels carrers adjacents, i va ser restaurat entre 1924 i 1926 seguint una concepció medievalista.

Altres noms: Castell Palau de Torrebesses

A Torrebesses, al Segrià (Lleida), es troba aquest castell-palau documentat al segle XII, amb obra romànica i gòtica, protegit com a BCIN. L'edifici presenta murs d'aparell ciclopi a la base i conserva voltes de mig punt i arcs ogivals, mentre que la façana fou remodelada el 1730 en estil barroc tardà. Actualment es troba malmès i deshabitat, amb la capella barroca de la Concepció a la segona planta.

A Sarroca de Lleida, al Segrià, es troba aquest castell del segle XIII amb torre quadrada gòtica i base atalussada que aprofita un emplaçament estratègic amb vestigis romans i aràbics. Protegit com a BCIN, conserva restes de murs, cisternes i finestres espitlleres, tot i que es troba malmès. L'accés és lliure i fàcil des del poble.

Altres noms: Castell Palau d’Aspa.

A Aspa, localitat del Segrià a Lleida, es troba aquest castell-palau del segle XII, originàriament palau episcopal amb caràcter gòtic que destaca per la seva gran galeria gòtica amb vistes sobre la vall del riu Set, el pati interior empedrat amb pou i una capella d'arcades ogivals.

Altres noms: Castell de Vinfaro

A les afores d'Alfés, al Segrià, es troben les restes del castell de Vinfaro, fortalesa medieval d'origen islàmic documentada des de 1148. Conserva filades de murs, un vall defensiu de 12 metres d'amplada i vestigis d'una probable cisterna semisoterrada. Protegit com a BCIN, l'edifici es troba malmès i amb accés lliure, tot i que les males herbes dificulten la visita.

A Alcanó, municipi del Segrià a Lleida, es conserven les restes d'un castell medieval del segle XII, edifici de pedra escairada amb finestrals gòtics emmurallat al nucli antic de la vila. Molt reformulat interiorment per a habitatges, manté només l'aspecte massís del conjunt amb alguns elements originals com una finestra ogival i una espitllera. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba habitat a la plaça Major.

A Adons, municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), es conserven les restes d'un castell del segle X situat sobre una roca que domina el poble. De la fortificació només subsisteixen vestigis de muralla al costat sud, amb un doble pany construït amb argamasa de calç, cobert actualment per sediment i vegetació. L'accés és lliure, però l'estat de conservació és precari i el lloc ha patit expoliacions.

Església de Senet, a Vilaller (Alta Ribagorça), de construcció preromànica (segle IX) i romànica (segle XI). Edifici d'una nau amb volta de canó, absis semicircular i dues capelles laterals que formen un petit creuer, amb campanar de planta quadrada. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Ermita situada a les afores de Vilaller, a l'Alta Ribagorça, datada del segle XIII i construïda en estil romànic. Es tracta d'una petita capella d'una sola nau amb absis semicircular i volta de canó, que conserva les característiques d'una construcció rural malgrat reformes modernes.

A Taüll, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), es troba aquesta església romànica del segle XII, caracteritzada pels seus absis adossats amb arcuacions i bandes llombardes. Actualment desapareguda i protegida com a BCIL, només en resten vestigis parcialment visibles dins d'un pati privat, amagats entre runes i vegetació després de l'esfondrament per allau del segle XIX.

A Corroncui, entitat de població del Pont de Suert (Alta Ribagorça), es troba l'antiga església de Santa Maria, un edifici romànic del segle XII protegit com a BCIL. L'estructura, refeta al pla amb pedres velles, conserva elements originals com arquivoltes, finestres romàniques i capitells zoomòrfics. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Erta, municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), es troba aquesta església romànica del segle XI profundament transformada. Presenta una nau amb absis semicircular, capelles laterals afegides posteriorment i volta de canó, tot i que ha sofert reformes que han alterat la seva estructura original.