Resultats de la cerca

A Lleida, capital del Segrià, es troba aquesta església de planta basilical construïda el segle XIX en estil neogòtic, ubicada a la plaça de Sant Joan. L'edifici, que substitueix una mesquita documentada des de 1168, destaca per la seva façana amb obertures ojivals i rosetó central, així com per la porta lateral de còpia romànica ilerdenca. Protegida com a BCIL i en bon estat, té accés restringit.

A Torre-serona, municipi de Lleida, comarca del Segrià, es troben les restes de l'antiga església canonical de Sant Ruf, un edifici del segle XIII d'estil romànic amb elements gòtics. Destaca per la conservació de dos dels tres absis originals amb finestres d'esqueixada doble i arc apuntat, així com vestigis del transsepte i la nau.

A Lleida, capital del Segrià, es conserven les fortificacions del turó de la Seu Vella, conjunt defensiu del segle XVIII protegit com a BCIN. Aquestes estructures, resultat de successives intervencions des de l'època moderna, inclouen baluards, muralles i camins de ronda que segueixen parcialment el sistema Vauban. L'estat de conservació és bo i es mantenen accessibles per a visita exterior.

Altres noms: Castell del Rei

A Lleida, capital del Segrià, es troba el Castell del Rei o Suda, una fortalesa medieval dels segles XII-XIV que fou palau reial i centre de poder polític de la Corona d'Aragó. Reformada successivament per Ramon Berenguar IV, Jaume I i Pere el Cerimoniós, conserva una ala amb torres de base rectangular i contraforts, així com restes de fortificacions del segle XVIII. Protegit com a BCIN i restaurat, es visita en bon estat al turó de la Seu Vella.

Altres noms: Santa Maria de Lleida

A Lleida, al Segrià, la Seu Vella és una catedral de transició romànica i gòtica construïda entre 1203 i 1278, que destaca per la seva decoració escultòrica excepcional i el seu claustre monumental, considerat un dels més grans d'Europa. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat de conservació al Puig del Castell, presidint la ciutat amb la seva arquitectura unitària i les seves solucions constructives innovadores.

Altres noms: Església de sant Antoni Abat, Sant Urbà

A la Figuera, nucli abandonat d'Algerri a la Noguera, es troba aquesta església romànica del segle XI, actualment protegida com a BCIL. De nau única amb volta de canó apuntada i absis semicircular, destaca per la seva construcció amb tècniques locals d'encofrat i argamassa. L'edifici es manté en bon estat, encara que parcialment enrunat, i fou parròquia dependent de l'abadia de Sant Pere d'Àger fins al segle XIX.

Altres noms: Torre de la Figuera

A la Figuera, nucli abandonat d'Algerri a la Noguera, es conserven les ruïnes d'un castell documentat des del segle XII. L'edifici, format per una torre quadrangular i una estança adossada, presenta murs irregulars amb petites espitlleres i una finestra, probablement construït entre els segles XIII i XIV. Protegit com a BCIN, es troba en estat de ruïna però és accessible lliurement. --- Dades tècniques: - Caràcters: 398 - Paraules: 62 - Frases: 3

A Gerri de la Sal, capital del municipi de Baix Pallars a la comarca del Pallars Sobirà, es troba aquest pont romànic del segle XI d'una sola arcada de mig punt assentat sobre la roca. Constitueix l'únic accés entre la vila i el monestir de Santa Maria, així com l'entrada medieval als camins de Baén i l'Alt Urgell. Malgrat les reparacions històriques, es conserva en estat perfecte i continua utilitzant-se per travessar la Noguera Pallaresa.

A Tàrrega, capital de l'Urgell, es conserven les restes de la muralla medieval del segle XIV que envoltava la vila. El tram visible al carrer Migdia, de tres-cents metres de llargada, presenta dues torres circulars als extrems i està construït amb carreus de pedra, tot i que va ser reconstruït després de la riuada de Santa Tecla del 1874. L'edifici es troba en bon estat i té accés lliure.

L'església de Sant Antoni es troba a la plaça del mateix nom a Tàrrega, capital de l'Urgell. Es tracta d'un edifici gòtic del segle XV amb una façana caracteritzada pel campanar d'espadanya desplaçat, una nau única amb capelles laterals i un absis recte. L'edifici presenta un estat exterior relativament bo, sense protecció oficial registrada.

A Tàrrega, capital de l'Urgell, es troba aquesta casa civil gòtica del segle XIII, coneguda com a Palau dels Marquesos de la Floresta, protegida com a BCIN. L'edifici destaca per la seva façana amb portal de mig punt, finestres coronelles amb capitells decorats i galeria superior, tot i que fou reconstruït el 1955 aprofitant elements primitius. Es conserva en bon estat, però l'accés és restringit.

A Tàrrega, capital de l'Urgell, es troba aquesta església de Santa Maria de l'Alba, edificada al segle XVII segons el projecte de Fra Josep de la Concepció. L'edifici destaca per la seva nau única amb capelles laterals, volta de canó amb llunetes i una cúpula de mitja taronja sobre el creuer, seguint la tipologia jesuítica.

Altres noms: Convent del Carme

A Tàrrega, capital de l'Urgell, es troba el Convent del Carme, edifici religiós fundat el 1364 i reconstruït als segles XVII i XVIII amb estil renaixentista. Destaca pel seu claustre quadrat amb arcs de mig punt, la nau basilical única i l'escut carmelità de 1610 adossat al mur. L'edifici es conserva en bon estat, té accés restringit i es pot visitar en horaris de missa.

L'ermita del Pedregal es troba a El Talladell, entitat de Tàrrega, capital de l'Urgell. Es tracta d'una capella romànica del segle XII construïda amb restes del primitiu monestir cistercenc del Pedregal, que destaca per la seva façana amb portal dovellat, finestres geminades gòtiques i escultures religioses. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A la Figuerosa, entitat de població de Tàrrega, a l'Urgell, es troba aquesta ermita romànica del segle XIV construïda amb carreus de pedra ben treballats. Destaca per la seva façana senzilla amb porta de mig punt rematada per un escut, i un petit campanar d'espadanya. L'interior presenta nau única amb capella lateral i absis poligonal; es conserva en bon estat però l'accés és restringit.

A la Figuerosa, entitat de població de Tàrrega, a l'Urgell, es troba aquesta antiga església romànica del segle XI, actualment molt malmesa i sense sostre. Destaca la seva portalada de mig punt amb dovelles de pedra i estil cistercenc, així com l'arc apuntat conservat a l'interior. L'edifici, construït amb carreus de pedra sorrenca, és lliurement accessible i està documentat des del 1099.

L'església de Riudovelles, entitat de població de Tàrrega a l'Urgell, és un temple romànic del segle XIII amb nau única, volta de canó apuntada i campanar d'espadanya. Destaca per la seva porta d'accés romànica amb dovelles grans i guardapols motllurat, així com per les restauracions que han recuperat elements originals. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

Altres noms: Castell de Montfalcó d'Ossó

A Montfalcó d'Ossó, municipi de l'Urgell, es conserva una torre medieval de planta quadrada del segle XII, element més significatiu d'una antiga fortalesa amb murs de carreus ben escairats. Al costat hi ha restes del castell reformulat al segle XVII. L'edifici no és accessible lliurement i es troba en bon estat, especialment la torre primitiva.