Església de Sant Ruf– Lleida / Segrià

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Torre-serona, municipi de Lleida, ciutat i municipi del mateix nom, capital de la comarca del Segrià, i també capital de la província de Lleida.

Època: Segle XIII – (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN – (Patrimoni.Gencat).

Estat: Envoltada de camps de conreu, a tocar de la carretera LP-9221, exteriorment, presenta un estat ruïnós. No és accessible lliurament.

Altres noms:

Accés - Visitada el 19/09/2015:

A 41 38 16.8 00 38 12.7, a tocar de la fita del PK nº 1 de la carretera LP-9221, hi ha una sortida de  la carretera que accedeix a un curt camí de terra, que a la vegada desemboca en un petit descampat, on hi ha l’església que busquem.

El dia de la nostra visita, una cadena impedeix l'entrada al descampat, però hem pogut aparcar tranquil·lament el cotxe, al davant de la cadena.

Al mapa de Google veiem que la carretera LP-9221, comença a Lleida (En una rotonda situada a 41 37 38.2 00 37 54.0, quasi a la confluència del carrer del Corregidor Escofet, amb l'avinguda Prat de la Riba, també coneguda com carretera C-12), i finalitza a Albesa.

Localització: N 41 38 16.2 E 00 38 14.7 – Altitud: 156 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2015):

“Descripció

Vora la carretera de Torre-serona, a dos quilòmetres de Lleida, trobem les restes de l'antiga església canonical de Sant Ruf.

 Els elements més ben conservats que en resten són dos dels tres absis que hauria tingut la capçalera: el central, amb tres finestres d'esqueixada doble i d'arc de mig punt, i el de la banda de l'epístola, de menors dimensions i amb una sola finestra. Aquest darrer absis comunica amb l'únic braç conservat del transsepte.

 L'altre absis s'obre, mitjançant un arc apuntat al damunt de columnes de doble traçat i capitells llisos, a l'espai de la nau, on s'endevina l'arrencada d'una volta de creueria.

Idealment, podem deduir que el projecte d'aquesta capçalera s'hauria completat amb un tercer absis, la conclusió del transsepte i una nau única, conformant així una planta de creu llatina.

 Ara bé, a partir de les restes que coneixem hom ha insinuat que el projecte hauria restat incomplet. Així, el mur que, a la banda oposada als absis, clou el braç conservat del transsepte, amb una finestra d'arc de mig punt i un contrafort, continua tot tancant el presbiteri, i hauria pogut constituir una solució provisional destinada a cloure l'espai per tal d'habitar-lo.

 En aquest sentit, cal remarcar la presència de vestigis de la nau interrompuda adossats a aquest mur, així com les dovelles d'una porta tapiada que podia haver estat l'accés a la reduïda edificació.

Notícies històriques

Tot i que, segons les referències documentals que en tenim, cal datar la fundació del monestir de Sant Ruf a mitjan segle XII, les restes que n'han perviscut remeten a una cronologia més avançada, probablement ja en el marc del segle XIII.

 La primera notícia que en coneixem és la donació del lloc per part de Ramon Berenguer IV a l'abadia de Sant Ruf de Provença el 1152. El capítol i el bisbe de Lleida , l'any 1156 confirmen el primer prior de la comunitat lleidatana i l'autoritzen a bastir l'església, sembla que en el lloc d'una antiga mesquita.

Segons la tradició, la comunitat s'extingí a causa de la Pesta Negra (1348), si bé documentalment no és fins el 1418 quan consta que, per mort del darrer canonge, el monestir restà buit, quedant aquest incorporat al bisbat de Lleida.

 Després d'un intent fallit d'establir-hi cartoixans a finals del segle XVI. El lloc pervisqué un temps com a santuari i lloc de devoció popular, fins que aprofitant les seves runes s'hi bastí una masia.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: