Resultats de la cerca

Altres noms: Mas Noguera de la Torre

La masia de Can Pujades, documentada al segle XVI com a mas Noguera de la Torre, es troba a Teià, al Maresme. Destaca per la seva torre circular de planta medieval amb finestres gòtiques, integrada actualment dins del conjunt de la masia després de diverses ampliacions constructives. L'edifici es conserva en bon estat i pertany al Real Club de Tennis Barcelona-Teià.

Altres noms: Mare de Déu de l’Alegria / Sant Cebrià de Tiana - Vikipèdia.

L'ermita de l'Alegria es troba a Tiana, al Maresme, a 170 metres d'altitud prop del cementiri. Es tracta d'una petita església gòtica del segle XII amb una nau rectangular i absis poligonal, destacant-ne el campanar de planta quadrada amb finestres ogivals i merlets. Protegida com a bé cultural d'interès local, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit i presenta reformes posteriors, inclosa una data de 1729 a la porta principal.

Altres noms: Alberg La Conreria – Vikipèdia.

Edifici religiós del segle XII situat a Tiana, al Maresme, de caràcter popular amb planta soterrani de grans dimensions construïda al voltant d'un claustre. Destaca per la seva façana simètrica sense elements decoratius i la teulada de teula àrab, amb arcs, voltes i embigats de fusta a l'estructura. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat però amb accés restringit.

La Cartoixa de Montalegre es troba a Tiana, al Maresme, i és un conjunt de tres sectors d'edificis religiosos gòtics del segle XV, destacant per la seva església de nau única amb voltes ogivals i tres claustres amb cel·les individuals. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat, encara que l'accés és restringit i només visitable amb limitacions.

Altres noms: Església de Sant Jaume dels Bastons - (Generalitat de Catalunya). *

Sant Jaume dels Bastons es troba al Brull, a Osona, és una església romànica del segle XII amb una nau coberta de volta de canó i absis semicircular. Destaca pel seu campanar de planta romboïdal amb finestres geminades i decoració lombarda, malgrat les reformes barroques posteriors. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

El Brull, municipi d'Osona, alberga aquesta casa forta del segle XIII, protegida com a BCIN. L'edifici de planta rectangular destaca per les seves finestres d'espitllera i les galeres porxades del pis superior, restaurades recentment. En bon estat de conservació, funciona actualment com a explotació agrícola.

A Sant Boi de Llobregat, al Baix Llobregat, es troba aquest parc modernista de finals del segle XIX, construït pel marquès de Marianao Salvador Samà i Torrents. El conjunt destaca pel seu jardí romàntic amb palmeres, un llac artificial amb pont i el Palau de Marianao, edifici neomedieval amb elements gòtics i merlets. Protegit com a BCIL, es manté en bon estat i és visitable.

Altres noms: - Ermita de Puiglagulla - (Generalitat de Catalunya). * - Santuari (?) de Puig-l'agulla.

L'ermita de Puig-l'Agulla es troba al cim del Puig Montagut a Sant Julià de Vilatorta, a la comarca d'Osona. Es tracta d'una capella de nau única construïda el 1775 en estil barroc tardà, que substitueix un edifici anterior devastat per les tropes franceses el 1654.

L'església de Santa Maria de Vilalleons, situada a Vilalleons, entitat de Sant Julià de Vilatorta a Osona, és un temple romànic d'una nau del segle XI amb absis semicircular i decoració d'arcuacions. L'edifici original va ser ampliat posteriorment amb capelles laterals, atri i campanar, conservant elements medievals com les dovelles decorades de la portada del segle XII. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Sant Julià de Vilatorta, municipi d'Osona, s'alça aquesta església de nau única amb capelles laterals, originària del segle XI. L'edifici conserva part de l'absis romànic amb arcuacions llombardes i presenta un campanar de torre cobert amb rajola vidriada verda. Malgrat les successives modificacions dels segles XVI al XIX, es manté en bon estat, tot que l'accés és restringit.

Altres noms: Capella de Sant Pere - Ajuntament de Muntanyola.

A Muntanyola, municipi d'Osona, es troba aquest castell documentat des del segle XI que fou destruït per un terratrèmol el 1448. L'actual mas que el substitueix conserva elements del segle XVI i una capella adjacent del segle XVIII dedicada a Sant Pere. De propietat privada i habitat, l'edifici presenta finestres amb motllures goticitzants i està en bon estat de conservació malgrat alguns afegits.

Altres noms: Mas el castell

El castell de Muntanyola, al municipi de Muntanyola a Osona, és un edifici documentat des del segle XI que fou destruït per un terratrèmol el 1448. Actualment funciona com a mas habitat amb elements dels segles XVI i XVIII, conservant finestres amb motllures goticitzants i una capella adjacent del segle XVIII. Protegit com a BCIN, presenta bon estat de conservació malgrat alguns afegits posteriors.

Altres noms: Rectoria de Sant Quirze i Santa Julita

A Muntanyola, municipi d'Osona, es troba l'església de Sant Quirze i Santa Julita, edifici religiós d'origen preromànic del segle X amb transformacions posteriors, especialment barroques al segle XVIII. Destaca per la seva nau única amb capelles laterals cobertes de volta quatripartita, el campanar de torre adossat i els retaules barrocs del taller dels Real i Gros.

A Múnter, entitat de Muntanyola a Osona, es troba aquesta església romànica del segle X, documentada des del 965. L'edifici d'una sola nau amb absis semicircular destaca pels seus elements originals de carreu irregular, tot i que ha sofert reformes significatives, especialment la coberta del 1918 que va introduir elements barrocos. Es troba en bon estat però amb accés restringit.

El monestir benedictí de Sant Benet de Bages, situat a Sant Fruitós de Bages (Bages), és un dels conjunts monàstics medievals més ben conservats de Catalunya. Edifici romànic del segle XII amb elements des de l'època fundacional, destaca pel seu claustre amb 64 capitells de gran valor iconogràfic i l'església de planta de creu llatina. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat i és visitable amb accés lliure.

Altres noms: Restes de la fortalesa al Puigterrà

Al Puigterrà de Manresa, a la comarca del Bages, es troben les restes d'una fortalesa medieval de possible origen anterior, reconstruïda el 1822 com a fortí i ampliada el 1834 amb el nom de Fort de Santa Isabel. Les restes visibles van ser desmuntades a principis del segle XX i actualment es troba pràcticament desaparegut, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Altres noms: Fortí de la Rapinya – Vikipèdia. Aquest nom fa referència al “Pla de la Rampinya”. En alguns llocs apareix com a Rapinya i en altres com a Rampinya.

Fortí de la Rampinya, a les afores de Sallent (Bages), és una construcció militar del segle XIX d'estil carlí, amb planta rectangular i espitlleres per a defensa. Edificat als inicis de la Primera Guerra Carlista per controlar el camí de Manresa a Berga, conserva les quatre parets però ha perdut la teulada.

Altres noms: “La Caixa”.

A Sallent, municipi del Bages, es troba aquest edifici gòtic del segle XIV, probablement construït com a palau dels bisbes de Vic. L'edifici de planta baixa i dos pisos destaca per les seves finestres coronelles gòtiques i la galeria amb arcades carpanells del segon pis. Actualment en bon estat, funciona com a oficina bancària amb accés restringit.