Palau de Marianao – Sant Boi de Llobregat / Baix Llobregat

Valoració: 3 vots.
espereu…

És una edificació del segle XIX



F O T O S


Any 2011


  • Parc


Any 2018

  • Parc 

I T I N E R A R I 


Situació: Dins mateix del casc urbà de Sant Boi de Llobregat, vila i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Llobregat - (Barcelona).

Època: Finals del segle XIX - Generalitat de Catalunya. *

Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya. *

Estat: Bo. Modernisme – El parc és Visitable: Telèfon Ajuntament de Sant Boi: 93 635 12 00.  

Altres noms: Parc de Marianao - Generalitat de Catalunya.*

Accés – Visitat:  06/03/2011  - 09/04/2011 -  02/11/2018.

El trobarem a la plaça del Palau. Aparcament als voltants.

Localització: N 41 21 09.4 E 02 01 21.8 – Altitud: 57 m.   

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.*, que tracta conjuntament del palau i del parc, ens complau extreure la següent informació - (Novembre  2018):

Referent al Palau - “ Descripció:

Palau que té tots els elements del "revival" neomedieval.

Construït amb maó arrebossat, la planta baixa està estucada imitant carreus, amb les obertures i les cantonades i sòcol de pedra artificial.

El balcó del primer pis, tant en el de la porta de l'oratori com el de l'edifici principal, està treballat a la part de sota d'idèntica manera que els ràfecs amb embigat de fusta dels nostres palauets del segle XV i XVI, reforça la sensació de castell amb la filera de finestres de mig punt del pis superior, així com el blasó i les finestres d'estil gòtic de la torre d'homenatge.

Tot el conjunt està coronat amb merlets.

Cal destacar també el joc de franges reforçant l'horitzontalitat general de l'edifici.

Notícies històriques

No hi ha dades històriques, aquesta finca era propietat del Marquès de Marianao, que s’hi va fer construir el Palau, el Parc i la Miranda.

A partir de 1944 va començar a edificar-se la urbanització residencial i posteriorment el Palau va passar a ser propietat municipal i allotja els Jutjats.”


Referent al ParcDescripció:

Parc d'estil modernista, a la manera dels jardins de Rubió i Tudurí, que està resolt en un bosc de palmeres de totes les varietats, i que emmarca un gran llac artificial amb un pont pseudo rústic que el travessa.

 Uns caminets amb bancs permeten el passeig per tots els racons i la vista a totes les perspectives.

El llac artificial està aconseguit a base de rocalla estratègicament recoberta d'heura en alguns indrets i té un sistema d'aigua corrent que no li permet embrutar-se més de lo inevitable.

 La bona mida de les palmeres, que tenen copes abundoses i la seva quantitat i varietat produeixen una "autèntica sensació d'oasi", per contrast amb la polsosa esplanada que envolta el Palau i el camí d'accés al mateix, que està en un estat lamentable.

Als últims anys del segle XIX el Marquès de Marianao es va fer construir el Palau, i enjardinar la finca que l'envolta.

No es coneix el procés pel qual tot va passar a mans públiques, però el cas és que al 1944 ja s'estava construint la urbanització senyorial Marianao.

 Posteriorment el parc passà a ser municipal.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, el següent text (Novembre 2018):

“ El parc municipal de Marianao és un dels llocs més singulars de Sant Boi.

 Situat a la part alta del barri del mateix nom, constitueix un testimoni de l’època colonial i dels indians que van fer fortuna a les colònies espanyoles.

Salvador Samà i Torrents, marquès de Marianao, el va manar fer a finals del segle XIX en tornar de Cuba, a imitació dels jardins de l’illa caribenya.

 És doncs, un gran jardí d’estil romàntic, amb palmeres, mimoses i tarongers amargs.

A l'interior hi ha el Palau de Marianao, un gran edifici senyorial on hi ha la seu del Cluster Salut Mental Catalunya.

 Fruit d’aquella antiga relació ultramarina, el Sant Boi actual i la localitat cubana de Marianao mantenen una relació d’agermanament cívic i institucional.


Encara hi ha un tercer element que forma part d'aquest conjunt:

"Torre del mirador"


Estava inclosa dins el Pla d'enjardinament de la finca del Marquès de Mariano.

És de tendència naturalista, en contrast amb el neomedieval del Palau.

Treballada imitant un fantasmal tronc d'arbre, té una escala exterior en forma de cargol amb restes d'una barana de pedra imitant fusta que puja fins al capdamunt on hi ha una imatge protegint i beneint el conjunt.

La part de sota és buida amb diferents sostres.

 El primer, a l'alçada del primer tram d'escales, imita una gruta i a cada una de les columnes, per la banda interna, hi ha un banc de pedra, com si fos realment excavat en la roca viva.

L'element està en un cert estat d'abandonament, més visible encara per la manca de la barana de l'escala i per l'entorn polsós, en contrast amb els jardinets de les torres de la urbanització.”


M A P A de localització d'aquestes tres construccions.



* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:




Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: