F O T O S

I T I N E R A R I

Situació: A Tiana, molt a la vora del cementiri.

Època Segle XII – Gòtic - Generalitat de Catalunya *

Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya *

Estat: Bo. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.

Altres noms: Mare de Déu de l’Alegria / Sant Cebrià de Tiana - Vikipèdia.

Accés - Visitada el 24/11/2018:

0 – Punt d’inici: Un lloc situat al carrer que a Google Maps s'identifica com a carrer Gosh – 41 29 21.5 02 15 54.5 – Diríem que som a les afores de Tiana, relativament a la vora del Camp de Fútbol de Tiana, des d'on continuem per un camí de terra. Indicat: Cementiri i ermita de l’Alegria.

Aparcament als voltants.

1 - Localització: N 41 29 20.5 E 02 16 17.1 – Altitud: 170 m.

M A P A del recorregut

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya * , ens complau extreure la següent informació - (Novembre 2018):

“ Descripció

Edifici religiós; es tracta d'una petita església de només una nau, de planta rectangular acabada amb un absis poligonal.

A la part posterior dreta de l'edifici, destaca especialment el seu campanar amb planta quadrada, la base del qual està ficada a dins l'església.

Uns finestrals ogivals s’obren a la part alta, culminada amb merlets i una teulada amb quatre vessants molt inclinats, fruit d'alguna reforma posterior.

La façana, molt retocada, fuig de l'estil gòtic i és d'una absoluta simplicitat: un òcul a la part superior, i una porta amb la llinda i els brancals de pedra.

Hi ha annexos posteriors a la part dreta de l'edifici, especialment unes torretes llanternes d'estil barroc.

Notícies històriques

L'ermita de l'Alegria fou l'antic temple parroquial de Tiana, que fou consagrat l'any 1104 i refet a la seva totalitat a l'alta Edat Mitjana, amb el mateix estil gòtic que es conserva a algunes de les seves parts.

Posteriorment hi hagueren noves reformes: sobre la llinda de la porta principal hi ha inscrita la data de "1729".”

* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya

Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.