Capella del Castell de Muntanyola – Muntanyola / Osona

Valoració: 1 vot.
espereu…

El castell de Muntanyola i la seva capella formen un conjunt arquitectònic homogeni. Edificats frec a frec l’un de l’altre, actualment són de propietat privada. Com és natural, la informació que facilitem és quasi bé calcada.


F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Muntanyola, població i municipi del mateix nom, a la comarca d’Osona (Barcelona). Al costat hi ha el mas del castell, que amb anterioritat havia estat el Castell de Muntanyola.

Època: Documentada des del segle XI - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: No hi consta - Generalitat de Catalunya. *

Estat: El castell va ser destruït per un terratrèmol el 1448 - Generalitat de Catalunya.* Desconeixem les conseqüències d’aquest succés en relació amb la capella.

El mas és de propietat privada.  Està habitat. Vàrem fer les fotografies d’aquest reportatge amb la col·laboració i l’acompanyament en persona de l’avi propietari de la casa.

Altres noms: Capella de Sant Pere - Ajuntament de Muntanyola.

Accés – Visitada el 13/05/2018:

0 – El punt d’inici ha estat un lloc – 41 52 54.3 02 10 11.8 – situat entre els PK 3 / 4 de la carretera BV-4317, on prenem una sortida indicada: El castell. Ben aviat arribem al lloc indicat.  

1 - Localització: N 41 52 43.4 E 02 10 08.6 – Altitud: 706 m.


M A P A d’aquest recorregut - Distància: 750 metres.

Altres

  • De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació - (Maig 2018), corresponent a la que hem localitzat sobre el castell i que conté una mínima referència sobre la capella, la última ratlla.

“Descripció

El castell fou destruït per un terratrèmol el 1448. Ara és un mas amb elements del segle XVI i una capella del segle XVIII

La masia és de planta rectangular coberta a dues vessants i amb el portal orientat a SW, adovellat. A la part dreta hi ha unes voltes avui destinades a corrals. S'accedeix a aquest sector de l'edificació mitjançant un portal que tanca la lliça i sota uns arcs de totxo que sostenen al damunt unes galeries de dos pisos cobertes a dues vessants.

Al damunt del portal adovellat el qual no és troba al centre de l'edificació hi ha una finestra amb motllures goticitzants. A la part de tramuntana hi ha una altra finestra que coincideix a nivell de primer pis. En aquest mur cal destacar-hi unes finestres esculturades en les quals hi ha la silueta d'un castell. L'estat de conservació és bo malgrat alguns afegitons que desmereixen l'edificació.

Notícies històriques

Aquest mas va reemplaçar l'antic Castell de Muntanyola, que fou enderrocat durant el terratrèmol de 1448. Hi ha, però, diferents elements reaprofitats de l'anterior construcció.

El Castell no apareix documentat fins 1033, si bé el seu vicari apareix ja en documents de 1013. La família Muntanyola esdevé la dels Montcada més tard, per canvi de nom.

L'any 1198 Guillem Ramon de Montcada vengué tot el que posseïa al castell i terme de Muntanyola. Així perdurà sota el domini de la canònica de Santa Maria de l'Estany, i quan les canòniques catalanes foren secularitzades el 1596 passà a les Cinc Dignitats Reials, que regiren el terme del castell de Muntanyola fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El mas Castell és esmentat al fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola

El mas que substituí el castell al segle XV fou reformat i ampliat al XVIII, tal i com indica el portal d'entrada (amb la data 1748) i els porxos (1757). Al costat hi ha una capella, de la qual es tenen notícies des del segle XI. “


El mas del Castell, que té encara alguns finestrals amb elements esculpits, va reemplaçar l'antic castell de Muntanyola, enderrocat pel terratrèmol del 1448.

Té una posició dominant al centre de la vall; al costat hi ha una capella, ara sense culte, dedicada a Sant Pere, que ja existia el 1023 i que fou reedificada el 1770.”


  • Curiositat: Quan una església és dessacralitzada, es lícit que es faci servir pel que sigui menester. A pagès és molt freqüent el destinar aquestes esglesietes a magatzem d’eines i de tota mena d’estris.

D’aquesta manera en trobem moltes que son un veritable poti poti.

Doncs bé, en aquesta ocasió, el que ens ha sorprès agradablement, és que presenta una aparença d’ordre força agradable i poc freqüent.  


*  Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: