Resultats de la cerca

L'ermita de Sant Pere Sestronques es troba al municipi d'Anglès, a la comarca de la Selva, i és un edifici preromànic del segle X de planta rectangular amb nau i absis semicircular. Destaca per la finestra d'arc de ferradura descoberta durant la restauració de 1994 i pel seu porxo cobert amb escales de pedra, elements que evidencien la seva antiguitat.

L'ermita de Santa Bàrbara es troba dalt d'un turó que presideix Anglès, municipi de la Selva, a 850 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció romànica del segle XIII, estructurada en dues parts: un refugi de dues plantes i l'ermita pròpiament dita, que destaca pel seu impressionant campanar d'espadanya. L'edifici presenta bon estat de conservació, està restaurat, però l'accés és restringit i requereix vehicle de tracció.

Altres noms: L'església també es coneguda com Sant Martí de les Esposes – (Pat.mapa).

L'església de Sant Martí Sapresa es troba a Sant Martí Sapresa, entitat de Brunyola, a la Selva. Es tracta d'una construcció medieval del segle XI amb elements romànics posteriors, formada per l'església, la rectoria i el cementiri. Destaca pel seu portal quadrangular amb llinda monolítica i inscripció de 1638, l'ull de bou i el campanar de torre. Es conserva en bon estat, tot i que presenta humitats, i té accés restringit.

L'ermita de Sant Amanç es troba als terrenys d'Anglès, municipi de la comarca de la Selva. Es tracta d'un edifici romànic del segle XI, originàriament església parroquial, que presenta una nau rectangular amb dependències annexes i un campanar d'espadanya. Tot i que actualment està enrunat i en procés de restauració, conserva elements decoratius originals i es manté en bon estat estructural, encara que amb accés restringit.

L'església de Santa Coloma de Farners, situada a la capital de la Selva, és un edifici originari del segle X que va ser totalment reconstruït al segle XIV en estil gòtic primitiu. L'edifici actual és resultat de successives ampliacions entre 1805 i 1832, que van afegir el creuer, els absis i la sagristia de caràcter neoclàssic.

L'església de Sant Pere Cercada es troba a Sant Pere Cercada, petita entitat de Santa Coloma de Farners, a la Selva. Es tracta d'un magnífic exemple del romànic dels segles XII i XIII amb planta de creu llatina, destacant pels seus capitells de pedra nummulítica treballats per les quatre cares i la portalada amb tres arcs en gradació. L'edifici, restaurat entre 1985 i 1997, es conserva en molt bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Andreu de Castanyet, al municipi de Santa Coloma de Farners a la Selva, és un temple romànic del segle XIII amb planta rectangular, absis semicircular i campanar de planta quadrada. L'edifici, molt retocada al llarg dels segles, conserva elements originals com l'arc de mig punt i està adossat a una rectoria del segle XVIII. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i no té protecció oficial.

L'església de Sant Pere Cercada es troba a Sant Pere Cercada, entitat de Santa Coloma de Farners, a la Selva. Es tracta d'una delicada edificació romànica del segle XI, de nau única amb absis semicircular i capella gòtica lateral, que conserva restes de pintures al fresc i destaca pels seus elements decoratius llombards. L'edifici es manté en molt bon estat, recentment restaurat, amb accés restringit i sense protecció oficial registrada.

A Les Mallorquines, entitat de població de Riudarenes (Selva), es conserven dues torres de telegrafia òptica del segle XIX, una de la línia civil i l'altra de la militar, que funcionaren entre Barcelona i la Jonquera fins a mitjan segle.

A Montornès de Segarra, municipi de la Segarra, es troba l'església parroquial de Sant Joan, un edifici medieval del segle XIV en bon estat, d'accés restringit. Presenta planta rectangular amb nau única coberta per voltes de canó amb llunetes i creueria, façana modificada per la rectoria i campanar de secció quadrada.

L'església de Sant Pere es troba a l'Ametlla de Segarra, nucli de Montoliu de Segarra, a la comarca de la Segarra. Es tracta d'una església romànica del segle XII amb una nau de volta de canó apuntada, absis semicircular i torre campanar quadrada que destaca a la façana principal. L'edifici, en bon estat però d'accés restringit, conserva elements romànics originals malgrat les reformes dels segles XV i posteriors.

Altres noms: Ragort (Patrimoni.Gencat) / Regort (El cartell que anuncia l'allotjament).

Ermita de Santa Cecília de Ragort situada a Vallfogona de Ripollès, al Ripollès, a 915 metres d'altitud. Petita ermita romànica del segle XII amb una sola nau, arc triomfal i absis, que presenta un relatiu bon estat exterior malgrat l'abandó interior i l'accés restringit. L'edifici ha sofert danys històrics pel terratrèmol del segle XV i actualment es troba malmenada per la degradació natural.

A Vallfogona de Ripollès, al Ripollès, es conserva el campanar del Pòpulo, torre romànica del segle XII que pertanyia a l'antiga església de la Mare de Déu del Pòpulo, construïda pel senyor de Vallfogona. De l'església només resten el parament nord de la nau i el campanar adossat, que actualment allotja una cambra amb rellotge antic ben conservat. L'edifici no té protecció oficial i l'accés és restringit.

Al Mas de Bondia, nucli de Montornès de Segarra a la Segarra, es conserva un dels millors exemples de vila closa medieval de la comarca. Originàriament una masia aïllada, va evolucionar cap a un nucli fortificat amb un únic carrer d'accés, cases adossades que formaven muralla i un portal cobert. Del segle XVI, presenta decoracions interessants als balcons i l'església parroquial de Sant Bartomeu, en bon estat i habitat, sense protecció oficial.

A Sant Pere dels Arquells, nucli de la Ribera d'Ondara a la Segarra, es conserven les restes molt malmeses d'un castell del segle XI, amb una torre defensiva de carreus i un mur de potència considerable. L'edifici, sense protecció oficial, es troba envoltat de vegetació a la part alta d'un turó i presenta estructures de dos períodes constructius diferents: la torre medieval i restes d'una masia dels segles XVII-XVIII.

Altres noms: Torre de Merola – (Pat.mapa).

A les afores de Pineda de Mar, al Maresme, es troben les ruïnes d'una masia fortificada del segle XV amb una torre cilíndrica de defensa. L'edifici, anomenat Torre de Merola o Casa de Santa Anna, fou alou del castell de Montpalau i residència dels Comtes de Creixell. Actualment es troba en estat de ruïna molt malmesa, amb accés lliure però perillós, sense protecció oficial documentada.

A Pomar, entitat de població de Ribera d'Ondara (Segarra), es troba aquesta església medieval del segle XIII, actualment malmesa però amb treballs de restauració. L'edifici de planta rectangular amb absis quadrat destaca per la seva porta d'accés amb arc de mig punt i, especialment, per l'obertura cruciforme sobre aquesta amb arc monolític, així com pels campanars d'espadanya de doble ull que coronen les façanes.

A Riber, entitat de població de Torrefeta i Florejacs a la Segarra, es troba aquesta església romànica del segle XII de nau única amb tres trams, dues capelles laterals i absis tallat. Presenta un bon estat de conservació, amb carreus irregulars de pedra, voltes de llunetes i creueria, i una façana amb rosassa i campanar d'espadanya. L'accés és restringit, però es pot localitzar fàcilment a la plaça de Santa Anna del llogaret.