Església parroquial de Sant Pere de l’Ametlla – Montoliu de Segarra / Segarra

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A L’Ametlla de Segarra, entitat de població de Montoliu de Segarra, vila i municipi de la comarca de la Segarra (Lleida).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.

Altres noms:

Accés - Visitada el  08/11/2013:

La trobarem a la plaça de l'església. És visible des de lluny, abans d'arribar al poble.

Localització: N 41 34 31.12 E 01 14 28.81 – Altitud: 692 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa - Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2013):

“ Descripció

Església situada dins del nucli urbà, adossada a l’antiga rectoria pel mur de ponent, oberta a una plaça i envoltada per l’antic cementiri del poble.

 L’edifici se’ns presenta d’una nau amb volta de canó apuntada, capçada per un absis sobrealçat semicircular, a llevant i una torre campanar que sobresurt de la façana principal.

 La coberta exterior de l’edifici és a doble vessant, l’absis és de quart d'esfera apuntada, i a quatre vessants, la torre campanar.

La façana principal, situada al mur de ponent, s’obre la porta d’accés, estructurada a partir d’un arc de mig punt adovellat amb arquivolta sostinguda per columnes i capitells refets modernament, igualment com passa en el guardapols bisellat, disposat damunt seu.

 Per sobre de la porta d’accés, hi ha un òcul.

A l’angle d’aquesta façana principal, s'aixeca el campanar de torre, d’estructura quadrada, amb quatre ulls, estructurats amb arc de mig punt, disposats sota un rellotge, i corona, un pinacle.

 Finalment, capçada a llevant es situa l’absis, coronat per un fris de mènsules que alternen relleus en forma de bola i franges horitzontals, que sustenten una cornisa motllurada, protegida per un ràfec de teula.

Dos filades més avall del mateix, hi ha una línea de forats de bastida disposats regularment a mode decoratiu.

 Destaquem, també l'obertura de l’absis d’una finestra d’arc de mig punt monolític que presenta una arquivolta amb impostes i columnetes cisellades a la pedra.

 A l’interior de l’edifici, un arc presbiterial comunica l’absis amb la nau i també disposa de dos petites capelles, obertes ambdós murs laterals, tant a llevant com a ponent.

En aquest mateix mur de ponent hi ha una porta per la qual s’accedeix a la sagristia, així com també disposa d’una escala que puja al cor, des d’on s’accedeix a la torre campanar de l’edifici.

 L’obra presenta un aparell de carreu segarrenc o carreuó irregular de pedra del país, disposat amb filades.

Adossada a aquesta església trobem l’antiga rectoria del poble, que es comunica interiorment amb la sagristia de l’església mitjançant una porta oberta al mur de llevant, actualment reconvertida en habitatge particular, de planta rectangular, estructurat en planta baixa i primer pis, i corona la façana principal, una cornisa decorada amb sanefa disposada a cantells de maó.

 A un costat de la façana principal es disposa la porta d’accés d’arc de mig punt adovellat.

Al primer pis de l’edifici, destaquem l’estructura d’una antiga finestra, allargada modernament i transformada en balcó.

Aquesta presenta una decoració en relleu ondulat sobre la llinda monolítica i brancals bisellats.

Aquesta rectoria presenta un parament paredat de pedra del país i també, carreus de pedra picada disposats a la porta d’accés, així com, a part de l’estructura del balcó del primer pis.

Notícies històriques

L'església de Sant Pere de l'Ametlla consta per primera vegada en les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, amb el nom d'"Amenla".

Al segle XIII apareix en una deixa testamentària.

Al 1427 aquesta església va patir els efectes dels terratrèmols, conservant-se però part de l'estructura romànica.

D'aquest moment del segle XV datarien bona part de les reformes dutes a terme a l'edifici.

L'Ametlla va mantenir-se dins la jurisdicció del bisbat de Vic fins el 1957, any en què es vinculà a la diòcesi de Solsona.”


*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya*


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Segarra : Veure en un mapa més gran.