Resultats de la cerca

L'església de Sant Andreu de Gargallà es troba al llogaret de Gargallà, a Montmajor, al Berguedà. Es tracta d'un edifici religiós d'una sola nau construït el 1789, amb una façana senzilla que destaca per la porta amb arc de mig punt i la inscripció datada, així com un campanar de planta quadrada. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.

Castell de Querol, al turó d'en Querol de Montmajor (Berguedà), és una fortificació romànica dels segles XI-XII actualment en estat de ruïna. Del conjunt només subsisteix el llenç de mur que corona la roca, juntament amb restes de l'església castellera de Santa Maria. Té accés lliure, tot i que l'accés físic al cim és difícil per la topografia del terreny.

L'església de Sant Feliu de Lluelles, situada a Montmajor al Berguedà, és un edifici documentat des del segle XI que va ser reconstruït al segle XVII amb estil barroc rural. Destaca pel seu campanar de torre quadrada i la nau rectangular amb capelles laterals, reproduint el model característic del barroc rural. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Pegueroles, entitat de població de Navès (Solsonès), es conserven les restes d'una església romànica del segle XI d'una nau amb absis quadrat. L'edifici, actualment enrunat, presenta modificacions posteriors, destacant l'afegit d'un absis rodó no romànic i voltes apuntades. Malgrat la transformació, conserva elements romànics originals als murs laterals, frontis i una porta amb arcs adovellats, sense protecció oficial registrada.

A Montmajor, municipi del Berguedà, es conserven les ruïnes d'aquesta església romànica del segle XII, possiblement primera parròquia local. L'edifici presenta planta única amb absis a llevant, porta de mig punt i aparell de carreus ben perfilats, tot i que actualment es troba en estat ruïnós sense sostre i amb vegetació a l'interior. No té protecció oficial però és lliurement accessible.

L'església de Sant Lleir es troba a Montmajor, al Berguedà, a 1.046 metres d'altitud. Es tracta d'un petit edifici romànic de nau única amb volta de canó i absis, sense ornamentació, amb porta de mig punt a ponent i campanar d'espadanya. L'edifici es conserva en bon estat, però l'accés és restringit.

A Torregrossa, al Pla d'Urgell, es conserven les restes de l'antiga església romànica de Sant Bartomeu de Margalef, del segle XIII. De l'edifici medieval només subsisteix la façana de ponent amb campanar d'espadanya i porta en arc apuntat, testimoni d'una construcció tardana arrelada en la tradició romànica.

L'església parroquial de Vilanova de Bellpuig, al Pla d'Urgell, és un edifici gòtic del segle XIV construït amb carreus de pedra, que destaca per les seves tres naus amb volta de canó i un retaule gòtic de la Mare de Déu del Lliri del segle XV. L'edifici ha sofert diverses reformes, especialment al segle XVII i el 1949, que han modificat la seva estructura original. L'accés és restringit als horaris de culte i no disposa de protecció oficial.

Altres noms: Convent dels Aubacs (?)

Església situada a Fondarella, municipi del Pla d'Urgell, d'origen romànic reformada al segle XV amb façana simple, portal dovellat i campanar de paret. L'interior presenta tres naus amb coberta de canó rebaixat i absis semicircular. L'accés és restringit als horaris de culte.

A les afores de Palau d'Anglesola, vila i municipi del mateix nom, a la comarca del Pla d'Urgell (Lleida). Segle XIV. 232 m d'altitud.

L'església de Santa Maria de Linyola, al Pla d'Urgell, és un temple gòtic del segle XIV construït pels habitants del poble com a prova de la seva importància. Destaca per la seva nau ampla i alta amb altars laterals entre contraforts, i per un campanar octogonal massís amb torricons espitllerats que li donen aspecte de fortí. Està en bon estat, però l'accés és restringit als horaris de culte.

Sant Serni de Coborriu és una església romànica del segle XII situada a Coborriu, petita entitat de Bellver de Cerdanya, a la Cerdanya. Construcció d'una sola nau amb absis semicircular i decoració de cartel·les motllurades, consagrada el 1137, amb afegitó barroc del 1686. Es troba en bon estat però amb accés restringit, envoltada d'arbres a l'entrada de la Vall d'Ingla.

A Baltarga, entitat de població de Bellver de Cerdanya a la Cerdanya, es troba aquesta església romànica consagrada al segle IX amb una porta estreta de mig punt sense ornamentació i una nau petita amb volta de canó i dos arcs faixons destacats.

A Ordèn, petit nucli de Bellver de Cerdanya a la Cerdanya, es troba aquesta església romànica d'una sola nau amb absis semicircular i campanar de cadireta. Presenta un bon estat exterior, tot i que l'accés no és lliure. Destaca per la seva senzillesa constructiva i la porta meridional amb grans dovelles.

A Anes, nucli de Bellver de Cerdanya a la Cerdanya, es troba l'antiga parròquia de Sant Mamet, avui ermita romànica del segle XI. Edifici d'una sola nau allargada amb absis semicircular i campanar d'espadanya, destaca pel seu parament de carreus i les finestres de doble esqueixada. Sense protecció oficial, es conserva en bon estat però amb accés restringit, situat a 1.359 metres d'altitud.

L'església de Sant Miquel es troba a Forès, municipi de la Conca de Barberà, i és un edifici romànic del segle XII amb volta de canó apuntat i dues portes d'accés diferenciades. L'estructura original de nau única amb absis semicircular es va modificar al segle XIV amb l'afegiment de dues capelles laterals i un campanar.

Altres noms: Castell de la Saira, Castell del Tossal de la Caperutxa

A la Saida d'Almacelles, al Segrià, es conserven les restes malmeses d'un castell del segle X, amb una torre rectangular de carreuó que presidia el conjunt fortificat. L'estructura, documentada des del 1147 i destruïda durant la guerra dels Segadors, presenta poques però rellevants restes accessibles lliurement.

Altres noms: Santuari de Finestres.

Santa Maria de Finestres és una església romànica del segle X situada a Sant Aniol de Finestres, a la Garrotxa, prop del castell homònim. Temple d'una sola nau amb absis semicircular, conserva elements originals com la volta apuntada i paraments d'opus spicatum, malgrat les modificacions històriques i els danys dels terratrèmols de 1428. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit.