Resultats de la cerca

Altres noms: Castell dels marquesos d'Alfarràs

A Cubelles, al Garraf (Barcelona), es troba aquest casal dels marquesos d'Alfarràs, documentat des del segle XI, amb estructura actual del segle XVII. L'edifici de grans dimensions presenta una torre semicilíndrica adossada, planta rectangular i tres pisos, reformats el 1675 per fra Josep de la Concepció. Protegit com a BCIN i en bon estat, actualment acull l'Oficina Municipal de Turisme.

Castell medieval situat a Canyelles, al Garraf (Barcelona), documentat des del segle XV. Conserva una torre de planta circular i un fragment de muralla amb merlets, integrats en un conjunt d'edificacions de diferents èpoques. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, presenta bon estat i configura la imatge del poble.

Altres noms: segons la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* també es coneguda amb els noms de Torre de Salvaterra o de Gandesola, de Cervelló i possible Torre d'Almucatán.

Torre medieval del segle XIII situada al nord-oest de Benissanet, a la Ribera d'Ebre, que controlava el camí de Salvaterres. Es conserven parcialment els murs de aquesta casa forta de planta rectangular amb espitlleres i coronament almenat, bastida en pedra i morter. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat malmès però amb accés lliure.

Al terme municipal de Tivissa, a la Ribera d'Ebre, es troben les ruïnes del Castellet de Banyoles, una fortificació medieval situada en un lloc encimbellat sobre el riu Ebre. La construcció, feta amb tàpia sobre base de pedres i envoltada per un fossat excavat a la roca, es conserva parcialment amb alguns panys de paret d'alçada variable.

Al Coll del Ventall de Tivissa (Ribera d'Ebre), es conserven les restes d'un castell medieval documentat des del segle XII, possiblement d'origen àrab, amb murs de pedra irregular lligada amb morter de calç. Del conjunt només en queda la base, amb evidències de muralles i murs paral·lels que ocupaven uns 40 metres de llargada.

Altres noms: El Castellet, Castell nou, Castell carlí o carlista

Fortificació emmurallada del segle XIX situada dalt d'un turó que domina Flix, a la Ribera d'Ebre. Construïda el 1837 durant la guerra Carlina amb tres torres circulars unides per murs espitllerats, destaca la torre sud-oest de tipus fort de Vauban. Protegida com a BCIN, es troba malmesa però accessible i ha estat parcialment restaurada.

A Torregrossa, al Pla d'Urgell (Lleida), es conserven les restes d'un castell reformat al segle XVI per la família Montsuar-Avinyó, que presenta una casa de planta baixa i pis amb portal d'arc de mig punt i escut familiar. La muralla atalussada que tancava el recinte és parcialment visible a la plaça de l'església. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat de restes disperses.

L'església de Sant Jaume Sesoliveres es troba a Igualada, a la comarca de l'Anoia. Es tracta d'un edifici romànic del segle XI de planta rectangular amb nau única i absis semicircular, que ha patit successives reconstruccions durant els segles XIV, XV i XVII que n'han alterat la fesomia primitiva. L'edifici, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat després de la seva restauració entre 1993 i 1995.

Al municipi de Camprodon (Ripollès), les ruïnes d'aquest castell medieval documentat des del segle X conserven restes de muralles, torre i doble recinte emmurallat. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat malmès prop de l'església romànica de Sant Andreu, a 1.054 metres d'altitud, amb accés lliure i impressionants vistes de la muntanya.

A les afores d'Alp, a la Cerdanya (Girona), es troba aquesta antiga torre fortificada del segle XIV transformada en caseriu senyorial amb aspecte de castell. L'edifici, protegit com a BCIN, destaca per la seva planta rectangular amb dues torres circulars, merlets, garites als angles i finestres classicistes, així com per la capella neo-romànica adossada.

A Prats i Sansor, municipi de la Cerdanya (Lleida), es troben les restes pràcticament desaparegudes de la Força de Prats, una fortificació medieval documentada des de 1233 que controlava el pas del Coll del Saig. Del complex només es conserven alguns vestigis de murs atalussat dins del nucli urbà, protegits com a BCIN, gairebé totalment destruïts per urbanitzacions posteriors.

Altres noms: Torre d’en Despuig

Al Raval de Jesús de Tortosa (Baix Ebre), la Torre d'en Despuig és una torre medieval de planta quadrada del segle XIII, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Construïda amb maçoneria i cantonades ben repicades, conserva els murs portants amb una porta d'accés elevada de mig punt i petites espitlleres defensives, tot i que presenta alguns esvorancs. Es manté dempeus i és visible exteriorment des de la carretera C-12.

Altres noms: A Patrimoni.Gencat i a Ajuntament del Perelló apareix amb el nom de “Torre de les Guàrdies”

Al Perelló, al Baix Ebre, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, la número 47 de la línia de València a Barcelona, que formava part d'un sistema de comunicació visual revolucionari. L'edifici quadrangular de dues plantes, actualment malmès, destaca per la seva ubicació privilegiada en un turó amb vistes espectaculars de la costa.

Altres noms: També s'anomena Torre d’en Pinyol

Torre de defensa medieval del segle XIV situada al Raval de Jesús, entitat municipal descentralitzada de Tortosa (Baix Ebre). Es tracta d'una torre de planta quadrada amb corsera i merlets que forma part d'una explotació agrària, destacant per la sobrietat dels seus murs de maçoneria i especialment pel conjunt de merlets ben conservats que envoltren la part superior. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es manté en bon estat.

A L'Aldea (Baix Ebre), es troba aquesta torre medieval de defensa i vigilància, conservada dins una finca particular. Amb uns 12-14 metres d'alçada i estructura senzilla de mamposteria, presenta base cònica modificada i part superior cilíndrica. Protegida com a BCIN, formava part d'un sistema de vigilància de l'antic estuari juntament amb altres torres de la regió.

A Camarles, municipi del Baix Ebre, es troba aquesta torre medieval de planta quadrangular del segle XIII, declarada bé cultural d'interès nacional. Amb uns 16 metres d'alçada i estructura de carreus de pedra, presenta planta baixa i tres pisos rematats amb terrat, accessos originals amb arcs de mig punt adovellada i volta de pedra a la base.

A Tortosa, al Baix Ebre, es conserva la Torre de Fullola, una torre cilíndrica de defensa del segle XIII, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Destaca per la seva esveltesa arquitectònica i les restes del nucli medieval que l'envolta, amb l'església de la Mare de Déu de la Fullola. L'accés a l'interior està restringit i presenta problemes de conservació per esquerdes estructurals i filtracions d'aigua.

A Camarles (Baix Ebre), aquesta torre de planta circular del segle XIII és una construcció medieval de gran interès arquitectònic amb murs de 1,70 metres de gruix i 9 metres d'alçada. Destaca per la seva porta rematada amb arc de mig punt monolític i la cambra interior coberta per falsa cúpula, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Recentment restaurada, es troba en bon estat dins una zona enjardinada amb vistes al Delta de l'Ebre.