Resultats de la cerca

La Torre Roja es troba al terme municipal de Caldes de Montbui, al Vallès Oriental, al límit amb Sentmenat. Es tracta d'una torre medieval de planta circular del segle X, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, actualment malmesa però amb accés lliure. Des de l'edifici es gaudeix de bones vistes sobre la plana del Vallès, el mar i les serres properes, i comparteix l'emplaçament amb restes d'un poblat ibèric del segle V a.C.

Altres noms: Campanar de l’església de Sant Pere de Vilamajor, la Torre Roja i també com La Força (Pat.mapa).

A Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), es conserva la Torre Roja, torre mestra romànica del segle XI que formava part del castell comtal de Vilamajor. Aquesta imponent torre quadrada de 25 metres d'alçada, construïda amb carreus de pedra rogenca, va resistir el terratrèmol de 1448 que va enderrocar gran part del palau comtal. Actualment funciona com a campanar exempt de l'església de Sant Pere i està protegida com a BCIN en bon estat.

A Granollers, al Vallès Oriental, es troba aquesta torre de guaita circular del segle XIV, malmesa però restaurada, que vigilava els camins des del punt més alt de la serra de Llevant. Construïda amb pedra vista en filades irregulars, presenta dues plantes rematades per merlets, amb uns 10 metres d'alçada i 4 metres de diàmetre.

A Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental), es conserva la torre de l'antic castell medieval, adossada a l'església parroquial. Aquesta torre circular de planta rodona, del segle XIII, destaca per la seva considerable alçada i la coronació amb coberta piramidal de merlets esglaonats, amb la part superior de carreus ben tallats. Protegida com a BCIN, es troba en bon estat i actualment fa funcions de campanar.

Torre romana situada dalt d'un cim a Llinars del Vallès (Vallès Oriental), d'època romana amb restauracions posteriors al segle XX. Es tracta d'una torre cilíndrica de dotze metres d'alçada amb base de carreus de granit ben tallats que evidencien la seva antiguitat, reedificada en èpoques medieval i posterior. Protegida com a BCIN, es conserva en bon estat malgrat la longevitat, encara que la vegetació en dificulta la visualització.

Altres noms: Castell Nou de Llinars

El Castellnou és un palau renaixentista del segle XVI situat a Llinars del Vallès (Vallès Oriental), edificat entre 1548 i 1558 per Rimbau IV de Corbera com a residència senyorial. Destaca per la seva planta quadrada, el pati central amb arqueria de columnes toscanes i especialment per la sala noble amb un magnífic enteixinat de 234 cassetons decorats i un fris pintat amb temàtica astrològica i de virtuts.

Altres noms: Casal del Villar

A Sant Feliu de Codines, al Vallès Oriental, es conserva una torre rodona medieval del segle XII que forma part d'una masia anomenada el Villar, documentada des del 1007 com a casa forta de la família dels Villar. L'edifici, protegit com a BCIN i en bon estat, presenta una estructura complexa amb varis cossos, finestres conopials i una porta amb arc de mig punt adovellat, ampliacions del 1648 i modernistes.

Altres noms: Castell de Sant Miquel (Diputació de Barcelona)

Al cim d'un turó de Montornès del Vallès (Vallès Oriental), es conserven les restes molt malmeses d'aquesta fortificació medieval del segle XI, protegida com a BCIN. De la torre circular de l'Homenatge només en resta dempeus la meitat septentrional, juntament amb restes de muralles i altres construccions que envoltaven el recinte. Accessible lliurement, ofereix immillorables vistes del Vallès.

Altres noms: Castell dels Moros, del Prat o de la Rovira

Al Figaró, al Vallès Oriental, es troba aquest castell de planta gairebé quadrada del segle XI, documentat com a centre del terme des de 1187. L'edifici, amb parets de carreus units amb morter de calç i nombroses espitlleres, conserva millor les façanes est i sud. Protegit com a BCIN, es troba en estat malmès i actualment inaccessible al públic.

A Santa Margarida de Palautordera, nucli de Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental), es troben les restes d'aquest castell dels segles XI-XII, protegit com a BCIN, actualment malmès però amb accés lliure. L'edificació conserva una torre circular, importants trams de muralla amb opus spicatum i un clos quadrat amb torre d'obertures en arc rebaixat, que evidencien la seva antiga potència defensiva.

Castell medieval del segle XI situat a La Roca del Vallès, al Vallès Oriental. Edifici de planta trapezoïdal amb torre mestra rectangular, bestorres defensives i nucli residencial amb finestres geminades gòtiques, documentat des del 1024. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat després de la reconstrucció de 1952.

El castell de Granera, situat al municipi de Granera (Moianès, Barcelona), és una construcció del segle XIII protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Tot i estar malmès, conserva les quatre parets dempeus. L’interior és tancat amb una porta de ferro, però el pati d’armes és visible. Està envoltat per espadats i ofereix vistes espectaculars dels voltants.

Altres noms: Casa de Palau

Al municipi de Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental), es troba aquesta casa forta del segle XII, coneguda com a Casa de Palau o de Sant Cebrià, protegida com a BCIN. Del primitiu castell només en resta la capella romànica de Sant Cebrià, d'estil llombard, ja que al segle XVIII fou transformada en masia senyorial.

A les afores d'Aiguafreda (Osona), es conserven les ruïnes d'un gran casal fortificat dels segles XIV-XV, documentat com a casa forta i castell termenat des del 1105. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'edifici es troba dins d'una propietat privada en estat de ruïna, amb accés molt limitat des de l'exterior.

Altres noms: També anomenat Castellvell - Castell del Far – Castell de Llinars.

Al turó de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), es troben les restes d'aquest castell medieval del segle XI, documentat des del 1023, que conserva notables murs i fossats amb estructura bàsica consolidada. Protegit com a BCIN, l'edifici presenta restes de torres i capelles romànica i preromànica, destruït pel terratrèmol de 1448. D'accés lliure, ofereix extraordinàries vistes del Vallès des dels seus 384 metres d'altitud.

Altres noms: Castell de Sant Miquel

El castell de Sant Miquel, situat a Castellterçol (Moianès, Barcelona), és una construcció del segle XI protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). De l’edifici original només resta visible la torre, mentre que la resta presenta poques restes externes. Està dividit en dues parts: una masia al darrere i el castell al davant. Es pot visitar els dissabtes a la tarda amb cita prèvia.

Altres noms: El Clascar de Bertí

Al municipi de Sant Quirze de Safaja, al Moianès, es troba el Clascar de Bertí, casa forta documentada des del segle XIII que esdevingué masia al segle XIV. A principis del segle XX va sofrir una important reforma en estil fantasiós amb elements gòtics, romànics i arabitzats que quedà inacabada. Actualment està molt malmès i catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

A La Roca del Vallès (Vallès Oriental), es conserven les restes del castell de Belloch, documentat des de 1073. La torre de l'homenatge, de planta circular amb 7 metres de diàmetre, fou transformada en capella dedicada a Sant Pau entre 1704 i 1706, segons consta en una làpida a la porta d'entrada.