Castell de Fluvià – Sant Esteve de Palautordera / Vallès Oriental

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

F O T O S


castell-de-fluvia-080415_502

castell-de-fluvia-080415_502

castell-de-fluvia-080415_502

castell-de-fluvia-080415_502

I T I N E R A R I 


Situació: Al municipi de Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental) – Barcelona.

Època: Segle XII - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN

Estat: Avui en dia, és una granja-escola i casa de turisme rural, res a veure amb qualsevol semblança a un “típic-tòpic” castell medieval. Acull una capella romànica, dedicada a Sant Cebrià, antiga capella del castell.

Rodejada de grans extensions de terreny, dedicades a l’esport i al lleure, és un petit paradís verd, molt a la vora de Barcelona.

Altres noms: Casa de Palau - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitat el 15/04/2008:

Procedents de Sant Esteve de Palautordera, i circulant per la carretera BV-5301, en sentit nord, una mica abans del PK 8 d’aquesta via, trobarem un trencall a mà esquerra per on continuarem,  (41 43 18.00 02 25 16.52) on hi ha una indicació per anar a aquesta edificació.

Després circularem una curta estoneta per una carretera sense asfaltar, fins arribar a una esplanada a mà esquerra(41 43 16.80 02 24 58.80), a l’entrada mateix de la finca, on podrem aparcar el cotxe.

Localització: N 41 43 18.93 E 02 24 51.69 – Altitud: 320 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):

“ Descripció

El castell de Fluvià era una domus o casa forta aloera coneguda com a Casa de Palau, de sant Cebrià o de Sant Corneli. Al segle XVIII fou totalment transformada en una masia senyorial: del primitiu castell només en resta la capella dedicada a Sant Cebrià que és d'estil llombard, amb planta ce creu llatina d'una sola nau i absis trevolat. L'any 1966 en fou recuperada una torre, que restava immersa en el calç de la façana.

Notícies històriques

Està documentada l'any 1154, quan era habitada per la família Palau. Pertanyia a la jurisdicció del castell de Montclús; d'ella en depenia la quadra de Campins. Aquest fet provocà diverses discòrdies entre el vescomte Bernat III de Cabrera, senyor de Montclús, i Pere de Palau, les quals finiren en un document de concòrdia realitzat l'any 1345. El 1360 la casa passà a la seva filla Blanca, casada amb Ramon de Blanes. El 1373 adquirí el domini llur filla, casada amb Antoni de Torrelles. Aquesta família en tingué la propietat fins el 1425, que passà a Agnès de Torrelles, que era casada amb Joan de Fluvià. Els Fluvià en seran propietaris fins a l'extinció del llinatge el 1837. Al segle XVIII el castell fou transformat en una masia senyorial.

L'any 1966 va ser restaurada i actualment funciona com a granja-escola i casa de turisme rural.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Vallès Oriental : Veure en un mapa més gran.