Resultats de la cerca

A Olesa de Montserrat, al Baix Llobregat, es troben les restes del castell de Sacama, una fortificació medieval dels segles X al XII d'estil preromànic i romànic situada a l'ermita de Sant Pere. El castell, bastit entre la roca amb murs d'opus spicatum, destaca per la seva planta rectangular i la integració amb les parets rocoses naturals.

Altres noms: Església vella Santa Maria - (Generalitat de Catalunya).

L'església de Santa Maria es troba al Pla de Santa Maria, municipi de l'Alt Camp. Es tracta d'un temple romànic del segle XII de grans dimensions, amb una sola nau, transsepte i absis semicircular, destacant per la seva portalada lateral amb vuit columnes per banda i la llinda esculpida amb escenes religioses. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'edifici es conserva en bon estat després de la restauració integral realitzada el 1987.

Altres noms: Sant Pere de Roda - Generalitat de Catalunya *.

Al Port de la Selva, a l'Alt Empordà, es troba el monestir de Sant Pere de Rodes, un conjunt monàstic dels segles X-XI d'estil preromànic i romànic, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'església és obra cabdal del romànic català amb una nau central de riquesa decorativa excepcional, capitells de tipus califal considerats entre les millors peces escultòriques del segle XI, i una girola doble.

La capella de Sant Miquel es troba a Castellví de la Marca, a l'Alt Penedès, situada dalt d'un cim que domina el Penedès al costat de la torre del castell vell. Aquesta església romànica del segle X, construïda l'any 929 pel comte Sunyer, presenta una planta rectangular amb nau de volta de canó i restes d'arcs formers.

A Torrebesses, municipi del Segrià, es troba l'església parroquial de Sant Salvador, un temple romànic del segle XII de nau única amb absis semicircular. Destaca per la seva portada amb tres arquivoltes decorades segons l'escola de Lleida i, especialment, pel retaule gòtic de Sant Joan Baptista de la segona meitat del segle XIV, obra única a la comarca. Protegida com a bé cultural d'interès nacional, es conserva en bon estat amb accés restringit.

Altres noms: Palau dels Montcada) / Palau dels Marquesos de Medinaceli

A Serós, municipi del Segrià, es troba aquest palau del segle XVI protegit com a BCIN que conserva bon estat. Edifici de grans dimensions disposat en cantonera amb escala principal d'arcs carpanells i façana amb finestres rectangulars i galeria d'arcs a les golfes. Fou residència dels Montcada i posteriorment quartell de la guàrdia civil; actualment és habitatge amb accés restringit.

Altres noms: Torre dels moros i/o torre d'Antoni Violí

A Serós, municipi del Segrià, es conserva aquesta torre d'època romana amb planta trapezoïdal, construïda amb grans carreus de pedra irregular sense morter que li donen un aspecte ciclopi característic. Actualment presenta una alçada de 5,20 metres, encara que al segle XX en conservava més d'11 metres, i està envoltada d'edificacions agrícoles modernes.

A les afores sud d'Aitona, al Segrià, es troba el santuari romànic de Sant Joan de Carratalà, edifici del segle XIII amb absis semicircular atribuït als hospitalers, possiblement construït sobre una antiga mesquita. L'edifici presenta bon estat de conservació i està protegit com a BCIN, tot i que l'accés no és lliure.

Altres noms: Palau d'Aitona - (Patrimoni.Gencat) / Castell del moro (Consell comarcal del Segrià).

Situat al turó que presideix Aitona, municipi del Segrià (Lleida), aquest castell medieval del segle XII fou residència dels Montcada, marquesos d'Aitona. Conserva dues torres cilíndriques i muralla del recinte superior, amb estructura quadrangular defensada originàriament per torres a les cantonades. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba malmès però estabilitzat, amb accés lliure.

A Soses, al Segrià, es troben les ruïnes d'un castell andalusí del segle XI, situat al cim d'un turó entre Soses i Aitona. Es tracta d'un hisn de planta trapezoïdal amb murs de grans carreus de pedra sorrenca, torres cantoneres i restes de sitges, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Castell de Gimenells, situat en un turó de Gimenells i el Pla de la Font, al Segrià. Es tracta d'una fortalesa medieval del segle XII, actualment malmesa, que destaca per les restes d'una poderosa torre quadrangular amb base atalussada i estructura interior de tres pisos. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és accessible lliurement i ofereix vistes extenses dels voltants.

A Sucs, entitat de Lleida (Segrià), es conserven les restes d'un castell medieval d'origen àrab amb elements romànics, destacant una torre soterrada amb volta de canó i l'església de Sant Miquel. El conjunt arqueològic, integrat en un parc amb itinerari arqueològic, presenta un estat de conservació deficitari però és d'accés lliure amb panoràmiques esplèndides. Està protegit com a BCIN.

El Castell de Raïmat, situat al turó que presideix la localitat de Raïmat (entitat municipal descentralitzada de Lleida, comarca del Segrià), és una edificació del segle XVII amb caràcter més residencial que defensiu, protegida com a BCIN. Reestructurat el 1914 per la família Raventós, presenta línies de fortificació austeres i es troba envoltat de vegetació dins d'una finca privada, per la qual cosa el seu estat actual és difícil de determinar.

A les afores de Torrefarrera, al Segrià, es conserven les restes de la Torre Grallera, una fortalesa d'origen sarraí documentada des del segle XII. L'edificació, protegida com a BCIN, es caracteritza per una gran roca sorrenca de dimensions excepcionals que formava la base d'un habitatge medieval, acompanyada de vestigis arqueològics com sitges i ceràmica.

Altres noms: Torre del Molí

A Alfarràs, municipi del Segrià, es troba aquesta torre medieval del segle XV, també coneguda com a Torre del Molí. Es tracta d'un edifici d'origen àrab que funcionà com a molí fariner fins al segle XX, ubicat al costat del Canal de Pinyana, el canal de regadiu més antic de Catalunya. Protegida com a BCIN i en bon estat, l'edifici presenta accés restringit.

A Almenar, municipi del Segrià, es troba l'església de Santa Maria, un edifici gòtic del segle XIV que reflecteix dues etapes constructives: la nau i capçalera gòtiques amb absis poligonals i cobertes nervades, i el campanar barroc-neoclàssic afegit el 1740.

Altres noms: Castell dels moros.

A Almenar, municipi del Segrià (Lleida), es troben les restes d'un castell documentat des del segle XI, protegit com a BCIN. L'edifici, molt malmès, presenta restes de murs i una torre central quadrada d'origen medieval, encara que les estructures actuals daten dels segles XIX-XX segons l'arqueologia. El jaciment, accessible lliurement al cim d'un turó que domina la població, conserva materials d'èpoques ibèrica, andalusina i cristiana.

Altres noms: La presó

A Corbins, municipi del Segrià, es troben les restes d'una antiga fortalesa d'origen àrab del segle XII, documentada el 1117, que fou conquistada per Ramon Berenguar III i posteriorment seu de la comanda templera. L'edifici, de planta rectangular amb volta de canó, es troba desaparegut i protegit com a BCIN, ubicat als soterranis d'un casal actual a la Plaça del Castell, amb accés restringit per ser propietat privada.