Les

L'església de Rocallaura, entitat municipal de Vallbona de les Monges a l'Urgell, és un temple romànic del segle XI en bon estat, encara que amb accés restringit. La façana fou renovada el 1892 i el campanar reformat, mentre que l'edifici patí danys importants durant la Guerra Civil. Actualment no disposa de protecció oficial segons els registres de Patrimoni.Gencat.

Restes del convent dels Trinitaris d'Anglesola, al carrer Major del municipi de l'Urgell. Edifici romànic del segle XII fundat el 1024, que conserva una porta dovellada amb l'escut dels Trinitaris a la clau i una façana de pedra ben treballada. Les restes són poc significatives però identificables, sense protecció oficial, amb estat de conservació notable malgrat l'erosió.

L'església de Sant Pau de Narbona es troba a Anglesola, municipi de l'Urgell. Edificació del segle XVI d'estil gòtic amb nau única, cor i capelles laterals, destaca per la combinació de voltes de creueria i d'aresta que reflecteix una hibridació estilística característica de l'època. Protegida com a BCIN, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Santa Maria de Merlès, al Berguedà, es troben les ruïnes d'aquesta església romànica del segle XII, de la qual només es conserva la capçalera amb absis semicircular ornat de bandes llombardes. Fou una construcció de nau única amb aparell de grans blocs de pedra ben treballats, que va ser abandonada aviat degut al despoblament del territori.

Masia situada a Santa Maria de Merlès, al Berguedà, documentada des del segle XII amb edificació actual del segle XVIII. Presenta una torre de planta quadrada adossada a la masia de planta baixa i dos pisos, amb porxo d'arcs de mig punt a la façana principal. Protegida com a BCIN, es troba en bon estat després de la restauració de 1979, però té accés restringit per ser propietat privada.

Altres noms: Castell de Pinós

A Santa Maria de Merlès, municipi del Berguedà, es conserven les restes d'una torre fortificada senyorial del segle XII, protegida com a BCIN. L'edifici, identificat com a possible centre d'un important alou que protegia el camí d'Osona a Cardona, presenta només l'angle nord-occidental i part del sud-occidental amb murs de carreus ben escairats i espitlleres. Es troba en estat de ruïna avançada, envait per la vegetació, amb accés lliure.

A les afores de Palau d'Anglesola, vila i municipi del mateix nom, a la comarca del Pla d'Urgell (Lleida). Segle XIV. 232 m d'altitud.

Altres noms: Castell de la Saira, Castell del Tossal de la Caperutxa

A la Saida d'Almacelles, al Segrià, es conserven les restes malmeses d'un castell del segle X, amb una torre rectangular de carreuó que presidia el conjunt fortificat. L'estructura, documentada des del 1147 i destruïda durant la guerra dels Segadors, presenta poques però rellevants restes accessibles lliurement.

Altres noms: És un temple dedicat a Sant Josep i a la Mare de Déu de la Llet - (Diputació de Tarragona).

A Sant Gallard, entitat de població de Les Piles, a la Conca de Barberà, es troba aquesta església d'origen romànic dedicada a Sant Josep i la Mare de Déu de la Llet. L'edifici actual data dels segles XVI-XVII i presenta una sola nau amb dues capelles laterals, destacant la portalada amb llinda de pedra rectangular i el campanar d'espadanya. L'església es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Guialmons, entitat de població de Les Piles a la Conca de Barberà, es troba aquesta església romànica del segle XII d'una sola nau amb presbiteri pla i volta de canó apuntat. Destaca per la seva porta d'arc de mig punt adovellada i una finestra romànica conservades, construïdes amb carreus de pedra tallada. L'edifici, sense protecció oficial, presenta bon aspecte exterior però accés restringit, ja que ha quedat envoltat per les cases del poble.

Altres noms: Sant Feliuet de Vilamilanys

Ermita preromànica del segle X situada a Sant Quirze del Vallès, al Vallès Occidental, prop de Rubí. Edifici de planta de creu llatina amb nau, absis central rectangular i dues capelles laterals, cobert de teules àrabs i amb campanar de doble espadanya. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i va ser restaurada després de caure en decadència durant les pestes medievals.

Església romànica del segle XI situada a Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, ubicada en terrenys de la masia de Can Ametller. Edifici de nau única amb absis en forma d'arc de ferradura, amb murs gruixuts i campanar d'espadanya, que conserva elements originals com la porta i finestra del mur sud. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

A Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, aquest paratge és un estany arranjat al segle XX que forma un petit oasi urbà envoltat de vegetació de ribera i pinedes. Malgrat la seva recent construcció, ocupa un lloc agradable per passejar a peu i en bicicleta, amb presència d'aus aquàtiques i peixos. Es troba a la confluència de l'avinguda Europa amb la Via Augusta, a 140 metres d'altitud, sense protecció declarada.

Altres noms: Santa Maria de Gausac, Santa Maria del Bosc

A Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, es troba aquesta ermita preromànica del segle X de planta circular amb volta semiesfèrica, situada dins el Parc de Collserola. L'edifici destaca per la seva finestra amb arc de pedra treballada i per presentar tres nivells constructius, amb fonamentació més antiga en opus spicatum.

A les afores de Castellar del Vallès, al Vallès Occidental, es troba aquesta església romànica del segle XI, de planta rectangular amb absis semicircular. L'edifici presenta tres sectors diferenciats: la nau més antiga, capelles laterals gòtiques del segle XIV i un campanar del XVI. Actualment malmès i sense accés lliure, fou parròquia fins al 1775 quan es construí una nova església al poble.

Altres noms: Sant Pere de la Cadireta

L'ermita de Sant Pere d'Ullastre es troba adossada a la masia de Can Santpere, a Castellar del Vallès, al Vallès Occidental. Es tracta d'una església romànica del segle XII amb una nau de volta de canó i tres absis semicirculars, protegida com a BCIL i en bon estat després de la restauració de 2007.

L'església de Sant Feliu del Racó, a Castellar del Vallès (Vallès Occidental), és un edifici parroquial del segle XI d'estil romànic llombard del qual es conserven restes significatives: un campanar quadrat amb finestres geminades i un atri primitiu. L'edificació actual correspon a una remodelació del segle XIX, mentre que el campanar romànic original roman en desús. No disposa de protecció oficial i l'accés és restringit.

Altres noms: Església de Santa Maria de la Creu

L'església de Santa Maria de la Creu es troba al Puig de la Creu, a Castellar del Vallès, al Vallès Occidental, a 653 metres d'altitud. Es tracta d'un temple romànic del segle XII, d'una sola nau amb absis central i dues absidioles que li confereixen forma de creu, documentat des de 1193.