Església de Sant Pau de Narbona – Anglesola / Urgell

No votes yet.
Please wait...

És una edificació del segle XVI

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Anglesola, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l’Urgell (Lleida).

Època: Segle XVI – Gòtic  - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.

Altres noms:

Accés - Visitada el 30/12/2015:

La trobarem a la Plaça de l'Església. Hem aparcat als voltants.

Localització: N 41 39 32.0 E 01 04 54.8 - Altitud: 335 m.

Altres:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2015):

“ Descripció

L’església de Sant Pau de Narbona d’Anglesola, bastida al segle XVI és de nau única, amb cor als peus i capelles laterals, ubicades entre contraforts no manifestos a l'exterior.

 El sistema de cobertes combina la utilització de voltes de creueria i d'aresta, compatibles dins una tradició constructiva afermada encara en solucions gòtiques, al costat de les de canó, reflectint un fenomen d’hibridació d’estils, ben característic d’algunes obres arquitectòniques del segle XVI a Catalunya.


El frontis, molt simple, presenta un únic ingrés amb arc de mig punt adovellat, resseguit per un guardapols, i es complementa amb l'ocul obert a la part superior de la façana, que es de coronament motllurat.

El campanar, adossat al mur lateral, és de planta quadrada amb accés exterior, té cornises que el divideixen en alçat, tot definint diversos cossos, el darrer dels quals presenta obertures de dobles finestres amb arc de mig punt. Una balustrada tanca el nivell superior a manera de terrat.

Al seu interior es conserven una pica beneitera realitzada amb un capitell reaprofitat. La part interior té dotze lòbuls ja que la columna que sostenia el capitell era estriada. La pica té sis costats decorats profusament amb pinacles gòtics rematats amb motius ornamentals. A les arestes de les cares es troben pilars dibuixats a la pedra en baix relleu que, a la part inferior, acaben en dos finestres ogivals. La pica-capitell queda sostinguda per una columna de pedra circular, realitzada posteriorment.

Hi ha un relleu de Sant Pau, de forma rectangular, realitzat en pedra. El Sant és representat amb els ulls ametllats, nas molt tosc i una barba estriada dividida en dos. Va vestit amb una túnica elaborada amb diferents línies ondulants que no remarquen la figura del cos. La mà esquerra, que sosté un llibre tancat, és representada per quatre dits molt grans i desproporcionats respecte la figura. El braç dret sosté l'espasa que travessa en diagonal respecte el seu cos.

També hi ha dos relleus, un de Sant Pau i un altre de Sant Pere, de les mateixes característiques formals i les mateixes dimensions. Els dos van nimbats i porten els atributs corresponents: Sant Pere amb les claus i Sant Pau amb l'espasa. Sant Pere es caracteritza per una barba i uns cabells arrissats fets amb trepà i amb la mirada cap a la dreta. Sant Pau presenta una barba allargada, és calb i la seva mirada es força tímidament cap a l'esquerra.

 Això podria indicar que en un principi poguessin estar col·locats flanquejat una porta o una figura. Les seves característiques són tosques i matusseres, tant al treball dels plecs com a l'estilització de les figures. A més, les seves composicions formals pel que fa als braços són impossibles. Provenen de la desapareguda església romànica de la Santa Creu, del segle XII, enderrocada per a bastir l'església parroquial actual.

A la capella del transsepte dret es troba el Retaule de la Vera Creu, que substitueix el retaule barroc realitzat per Isidre Espinalt, del qual només en resten dues escultures.

A la quarta capella lateral dreta hi ha el Retaule de Santa Anna, realitzat l'any 1524 en pintura al tremps sobre fusta. Provenia de la petita església de Santa Anna i el 1897 fou traslladat a l'església de les Germanes Carmelitanes. L'any 1980 s'instal·là a l'església parroquial.

Notícies històriques

Aquest conjunt del segle XVI substituí una obra anterior, dedicada també a Sant Pau, que apareix documentada des del 1160 com a capella, fet que permet pensar en ampliacions posteriors a la data esmentada.

Ja en funció de l'edifici del segle XVI foren concebuts alguns retaules, inexistents en la actualitat, realitzats per Carles Morató i Isidre Espinalt durant el segle XVIII. Encara es conserva, a la capella de la Santa Creu, el reliquiari del lignum crucis que duu la data de 1676 i és obra de plata daurada

A les edificacions medievals cal referir una sèrie de peces escultòriques que avui dia també s'integren en l'obra del 1500. Entre elles esmentarem dues figures en baix relleu que ara flanquegen el portal, representen Sant Pere i Sant Pau, i han estat datades dins el segle XII, si bé la seva factura permetria qüestionar la hipòtesi i potser establir dades més tardanes per a la seva realització

Farem notar així mateix la importància de les obres gòtiques que resten associades a les construccions anteriors al segle XVI, especialment el retaule de la Verge (avui al Museu de Boston ), creació de la primera meitat del segle XIV i obra destacada entre els retaules de pedra catalans, i un conjunt encarregat al pintor Jaume Cabrera l´any 1403, no conservat. Igualment al·ludiríem a l'actual pica beneitera que és un dosser gòtic reaprofitat de la imatge de pedra de Sant Pau de Narbona, obra del segle XIV que presideix l'altar major.

Al Museu Diocesà de Tarragona existeix un relleu de la Pietat, obra del segle XVI, que en procedeix.

Totes aquestes realitzacions per la seva rellevància permeten deduir els efectes d'una profunda intervenció al llarg dels segles del gòtic, que potser també es reflectí en els elements arquitectònics avui desapareguts.”


  • Durant la nostra visita a Anglesola, buscant edificacions medievals se’ns van plantejar dues incògnites:

La primera: Havíem vist fotografies de l’església de Sant Pau de Narbona en les que apareixia en primer terme unes “velles” restes , uns solitaris arcs, que no sabíem ben bé que representaven, quina relació tenien amb l’església ...


La segona: Teníem coneixement de l'existència en aquesta població, de restes d'un antic convent dels Trinitaris. Però desconeixíem la seva situació exacta.

Ambdues incògnites varen ser resoltes per una jove anglesolina, Míriam V. , amb la que vàrem mantenir una cordial xerradeta, fruit de la qual vàrem conèixer que és una integrant de la Societat de Sant Antoni Abat d'Anglesola, que des de fa XXXII anys porten a terme l'entranyable Festa dels Tres tombs.

Com a colofó a la improvisada trobada, ens va poder oferir una visita llampec a l’Espai del carro - Cal Gassol.

Entrar en aquest casalot, és recular de cop cent anys enrere ...

Des d'aquesta pàgina, volem transmetre-li a la Míriam,  una cordial salutació.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



A L T R E S

La incògnita del que significaven les restes d’uns arcs situats al davant de l'església, ens la va aclarir de seguida la Míriam:

No tenen cap relació amb l'església. Aquestes restes són les d'una casa antiga que va ser enderrocada, les columnes de la qual, que ara veiem, eren part integrant d'uns porxos que protegien les aceres de la pluja i que es van conservar.

Altres porxos a Anglesola:



  • Creus de terme d’Anglesola

Al poble hi havia 3 creus de terme, però només se'n conserven dues:

La Creu de la Plaça de Santa Anna gaudeix del grau de protecció BCINAjuntament d’Anglesola.