Resultats de la cerca

El castell de Claret es troba a la petita localitat de Claret, dins el municipi de Torà, a la comarca del Solsonès. Es tracta d'una fortificació medieval del segle XI, esmentada documentalment des del 1026, que va ser seu d'una família noble local. L'edifici es troba en estat molt malmès i pràcticament irreconeixible, sense protecció oficial, amb les seves restes barrejades amb pedres d'altres construccions.

A Torà, vila del Solsonès (Lleida), es conserven restes de la medieval ciutat emmurallada del segle XV, protegida com a BCIN. Del primitiu castell només queden traços, però subsisteixen alguns dels dotze portals originals i un llenç de muralla de carreus irregulars que supera els sis metres d'alçada, actualment desaparegut com a estructura defensiva.

Altres noms: Torrassa de Sant Antoni - (Patrimoni.Gencat) – (Pat.mapa).

A Altafulla, municipi del Tarragonès, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, la torre número 53 de la línia civil de València a Tarragona. Edificació moderna de base quadrada amb cos inferior atalussat i segon cos prismàtic, construïda amb maçoneria arrebossada i envoltada per fossat perimetral. Està protegida com a BCIN i es conserva en bon estat, encara que és de propietat privada i l'interior no és visitable.

Altres noms: Torre de l’ermita de la mare de Déu de la Pineda

A les afores de Vila-seca, al Tarragonès, es troba la Torre de l'Ermita de la Mare de Déu de la Pineda, una construcció medieval dels segles XIII-XVI integrada dins el recinte de l'ermita. Es tracta d'una torre de planta quadrada amb defenses de matacans, murs de maçoneria irregular i interior distribuït en planta baixa i tres pisos.

Altres noms: Se la coneix també amb el nom de Mas de Pantaleoni, formava part d’aquest mas, avui en dia derruït.

A les afores de Vila-seca, al Tarragonès, es troba aquesta torre de planta quadrangular del segle XVI, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Edificació defensiva caracteritzada per les seves espitlleres i finestres amb arc, presenta una peculiar inclinació interna dels murs i conserva estructura de fusta a l'interior. Es manté en bon estat de conservació dins dels terrenys del parc d'atraccions Port Aventura.

A les afores de Tarragona (Tarragonès), es troba el Fortí de Loreto, una construcció defensiva dels anys 1809-1811 que formava part del primer cinturó defensiu de la ciutat durant la Guerra del Francés. Actualment desaparegut, només en subsisteix la base octogonal de la torre, ja que el Santuari de Loreto ha fosilitzat els seus restes. L'accés és lliure, tot i que l'edificació es troba malmesa i pràcticament desapareguda.

Castell medieval del segle XII situat al cim d'un turó de Vespella de Gaià, al Tarragonès. Originàriament una torre amb església i cementiri, conserva restes de muralla i estances excavades a la roca. Protegit com a BCIN, es troba molt malmès amb materials aprofitats posteriorment, però és d'accés lliure i ofereix bones vistes dels voltants.

A Puigdelfí, entitat de població de Perafort (Tarragonès), es trobava aquest castell medieval del segle XI, actualment desaparegut i protegit com a BCIN. Situat on avui hi ha l'església parroquial, va pertànyer als Montoliu entre els segles XI i XIV i posteriorment als Requesens. No en resten vestigis visibles, tot i que possiblement hi ha restes de fonamentacions sota l'església i la plaça.

Altres noms: Castell de Puigperdiguers

A La Pobla de Montornès, municipi del Tarragonès, es troben les restes d'aquest castell del segle XI, documentat des de 1099, que conserva part del perímetre emmurallat amb carreus i una torre quadrada, actualment pràcticament desaparegut amb mínimes restes difícils d'identificar.

Altres noms: Cal Xeco.

A Clarà, nucli de Torredembarra (Tarragonès), es conserven les restes del castell medieval documentat des del 1057, amb edificació actual possiblement del segle XIV. Del primitiu edifici fortificat només subsisteixen una torre amb matacà i restes de volta integrades en el casal de Cal Xeco, construcció de maçoneria amb finestres conopials. Protegit com a BCIN, es troba en estat restaurat, ubicat a la plaça de l'església de Sant Joan de Clarà.

Altres noms: El castell i/o el Casal dels Montoliu.

Al Morell, municipi del Tarragonès, es troba aquest casal de planta rectangular del segle XVIII, reconstruït el 1778 en lloc d'un antic castell medieval del XII. L'edifici destaca pels esgrafiats neoclàssics que ornamenten les façanes i per la seva decoració interior amb pintures al fresc. Protegit com a BCIN i en bon estat, actualment acull l'Ajuntament del Morell.

A Mejanell, nucli d'Estaràs a la Segarra, es conserva la torre de defensa circular del primitiu castell de Meià del segle XI, protegida com a BCIN. Aquesta esvelta torre de tretze metres d'alçada, construïda sobre roca calcària amb carreus regulars, està adossada a una masia del XIV i conserva la falsa cúpula de la planta baixa.

Al llogaret de Gàver, municipi d'Estaràs, a la Segarra, es conserven les restes d'una torre de defensa cilíndrica del segle XI, originàriament vinculada al comtat de Berga. Aquesta robusta construcció medieval, que s'assenta directament sobre la roca natural, presenta un parament exterior ben treballat amb carreus rectangulars, tot i que actualment es troba molt malmesa per l'enderroc dels seus pisos interiors.

Altres noms: Castell de l’Oluja Baixa

A Les Oluges, municipi de la Segarra, es troba aquest castell documentat des del segle XI que fou remodelat profundament al segle XVI en un gran palau senyorial d'inspiració renaixentista. Destaca per la seva torre quadrada de quatre pisos amb decoració renaixentista i la portalada principal amb arc de mig punt. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat i actualment allotja dependències municipals i residències privades.

A Vergós Guerrejat, municipi d'Estaràs, comarca de la Segarra, es troba aquest antic castell medieval del segle XII, actualment un gran casalot remodelat durant els segles XVI i XVII amb elements barrocs. Protegit com a BCIN, l'edifici conserva detalls originals com finestres emmarcades en carreus de pedra i una màscara humana esculpida a la façana, tot i que ha perdut gairebé tots els trets romànics primitius.

Altres noms: Torre dels moros

A Talteüll, entitat de població de Massoteres a la Segarra, es conserven les restes malmeses d'un castell del segle XI, originàriament construït pels comtes i bisbes d'Urgell. Del complex fortificat només subsisteix una torre circular de dotze metres de diàmetre i quatre d'alçada, envoltada de cases, juntament amb alguns llenços de muralla. L'edifici està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

A Montornès de Segarra, municipi de la Segarra, es troben les restes del primitiu castell del segle XI, situat dalt del turó del poble. Aquesta fortalesa, protegida com a BCIN, formava part de la xarxa de castells del comtat d'Osona i va passar per diverses mans senyorials des del 1079. Actualment està pràcticament desaparegut, conservant només un mur trencat amb carreus afilerats que evidencia la seva funció defensiva.

Montfalcó Murallat, a Les Oluges de la Segarra, és una excepcional vila closa medieval del segle XI protegida com a BCIN en bon estat. Conserva la muralla perimetral amb carreus rectangulars, portal doble d'arcs adovellats, plaça central porxada i carrerons laberíntics amb l'antic forn comunal. L'església romànica de Sant Pere, del segle XII, s'integra al conjunt fortificat amb accés lliure.