Castell de Vergós Guerrejat – Estaràs / Segarra

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


Vista general, entorn.

Vistes des del castell de Vergós Guerrejat.

I T I N E R A R I 


Situació: A Vergós Guerrejat, entitat de població del municipi d’Estaràs, a la comarca de la Segarra (Lleida).

Època: Segle XII - (Pat.mapa).

Protecció: BCIN – (Patrimoni.Gencat).

Estat: Del castell originari del Segle XII no en queda pràcticament res. L’edificació que actualment ocupa el seu lloc, és ara un gran casalot remodelat durant els segles XVI i XVII. No és accessible lliurament. Propietat de l’Ajuntament d’Estaràs.

Darreres notícies (Desembre 2012): Sembla ser que està en procés de restauració.

Altres noms:

Accés - Visitat el 02/12/2006:

A la plaça del castell, adossat a l’església de Santa Magdalena, barroc – segle XVII (Patrimoni.Gencat). Ambdues edificacions estan connectades entre si per una porta interior.

Localització: N 41 40 36 E 01 21 11 – Altitud: 635 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2012):

“ Descripció

Antiga casa senyorial i primitiu castell de poble, situat dalt del turó i adossat a l’església parroquial de Santa Magdalena.

L’edifici se’ns presenta reformat, de planta irregular, estructurat a partir de planta baixa, primer i segon pis, ràfec de teula i maó disposat en cantells que ressegueix tot el seu perímetre, i coberta exterior a doble vessant.

La porta d’accés adintellada es troba oberta a la plaça de l’església i s’accedeix a partir d’unes escales. Aquesta porta presenta una decoració en escates molt erosionades, i malauradament ha desaparegut l’escut de la família Meca que estava esculpit al mig de la llinda monolítica.

Les primitives finestres encara conserven l’estructura emmarcada amb carreus de pedra picada. Destaquem la presència d’una màscara humana, no identificada, esculpida en pedra, situada a un angle de la façana exterior.

 Finalment, el parament de l’edifici es paredat, amb presència de carreus en les primitives obertures (balcó, finestres i porta d’accés), i als angles de la façana exterior.

Notícies històriques

En els seus orígens formava part del comtat de Berga. La referència més antiga d'aquest castell és de l'inici del segle XII.

Al testament de Berenguer de Puigverd del 1103 es constata que aquest noble tenia les castlanies de Santa Fe, en nom de Berenguer Ricard, i la de Vergós, en nom d'Hug Arnau.

Almenys des de finals del segle XIII o començaments del segle XIV en foren senyors Bernat d'Oluja Sobirana i els seus descendents. Tots els fogatjaments del s. XIV reconeixien la dependència del lloc envers els Oluja.

No sabem en quin moment exactament passa el senyoriu a la família Meca que fou propietària fins al segle XVIII. Al 1778 va morir Maria Francesca Meca i de Vega sense fills i la seva herència passà a la família Sabater que ostentaven el títol del marquesat de Capmany.

Fins a mitjan del segle XIX estigué habitat per guardes.

Durant els anys noranta del s. XX l'edifici fou comprat per Víctor Badia, restaurador de mobles antics originari de Vallirana; aquest posteriorment el donà a l'ajuntament.

Aquest ideà un pla de recuperació de l'edifici per integrar-lo a la ruta dels castells de la comarca. Les obres començaren a finals del 2001 i estava previst que hi tingués cabuda una sala d'exposicions i un centre de restauració de mobles.

 L'edifici no conserva cap tret romànic del primitiu castell i cal situar la seva remodelació i adaptació com a casa senyorial al llarg dels segles XVI i XVII, dins del barroc català. La casa disposa d'una porta que connecta interiorment amb l'església parroquial de Santa Magdalena. “

  • De la pàgina web TurismeSegarra.com, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2012):

" Territori cobejat per àrabs i cristians de l'antiga Marca de Berga, zona fronterera i de lluites entre les tropes del-Mansur i els Comtats catalans. Cruïlla de diferents civilitzacions. La comarca de la Segarra es converteix a partir del segle XI en un baluard per a la reconquesta de les terres ocupades per l'Islam, així van ser formant-se aquests pobles, en els cims de pujols, que servien alhora de torres de vigilància i defensa, amb els seus castells, torres i poblats fortificats orientats al Sud i que ens han arribat fins als nostres dies, com el poble de Vergós Guerrejat.

Poble aturonat a la Solana de la costa de Freixenet, damunt la carretera de les Oluges a Sant Guim. Presideix el poble, l’església parroquial de Santa Magdalena, d'estil neoclàssic, i els majestuosos murs del castell, construcció medieval reformada durant el segle XVI. Des del començament del segle XII hi ha noticies d'un llinatge que havia adoptat el patronímic Vergós, però durant el segle XIV el castell apareix en mans dels Oluja. Als darrers temps dels règim senyorial, el marquès del Capmany era senyor d'aquest indret.

Mites, llegendes i costums

L’origen del poble no se sap ben bé, però es creu que és d'abans dels moros. Anteriorment havia dut el nom de Vergós de la costa, però després canvià el nom degut al fet que a Montfalcó Murallat, s'hi van instal·lar els moros. Quan ells sortien en so de guerra i en forma d'escaramusses, portaven el terror als nadius, per on passaven només deixaven desolació. Ho saquejaven tot i ho deshonraven tot. D'aquí el nom de Vergós Guerrejat.

En una paret del castell encara hi ha un cap de moro fet de pedra, que surt de la paret, això és un indicador que s'hi va instal·lar un moro. I a la vora del poble hi havia una escampada de masies, que tenien el nom de"GERICÓ".

Sant Sebastià era festa votiva a causa de la pesta.

La tradició dels pardals i els prometatges

Per la nit de Nadal els nois joves sortien a buscar pardals,i els regalaven a les noies joves. A l'hora de la missa del gall les noies deixaven anar els pardals. La noia que deixava anar un pardal volia dir que estava promesa o bé enamorada, i la que no deixava cap pardal, significava que no estava ni enamorada ni promesa. L'endemà de Nadal les majorals anaven per les cases i feien saber qui anava amb qui. “

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Segarra : Veure en un mapa més gran.