Resultats de la cerca

Altres noms: Castell dels moros.

A Almenar, municipi del Segrià (Lleida), es troben les restes d'un castell documentat des del segle XI, protegit com a BCIN. L'edifici, molt malmès, presenta restes de murs i una torre central quadrada d'origen medieval, encara que les estructures actuals daten dels segles XIX-XX segons l'arqueologia. El jaciment, accessible lliurement al cim d'un turó que domina la població, conserva materials d'èpoques ibèrica, andalusina i cristiana.

Altres noms: Lo Perxe de Sarraquet

Al Pinell de Brai, municipi de la Terra Alta a Tarragona, es conserven portals medievals d'accés a la vila, com el Portal del Llop, format per tres arcs de carreus amb sostre d'embigat de fusta, que originalment combinava carreus i maçoneria. Aquest portal, que es tancava a la nit per evitar l'entrada de bèsties, es troba molt adulteració amb afegits posteriors de totxos i vivendes recents. Actualment s'utilitza i no té protecció oficial.

Altres noms: Casa de la Vila - (Patrimoni.Gencat). El Tambó

A Horta de Sant Joan, municipi de la Terra Alta, es troba aquest edifici renaixentista del segle XVI, actualment seu de l'Ajuntament. Destaca pel seu conjunt de dos edificis contigus units per un porxo amb arcs de mig punt, finestres motllurades i una cornisa amb gàrgoles. Protegit com a BCIL i en bon estat després de la restauració de 1995, alberga el Museu Local als pisos superiors i l'antiga presó als baixos.

A Caseres, a la Terra Alta, es troben les restes del castell d'Almudèfer, una fortificació medieval del segle XIV documentada des del 1267 que formava part de la comanda templer de Miravet. El conjunt, molt malmès, conserva una torre rectangular amb carreus i vestigis de muralla, així com l'església gòtica de Santa Anna adossada al peu del turó. Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional i té accés lliure.

A Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta, es troba aquesta església barroca del segle XVI, construïda en pedra amb una elegant combinació d'elements gòtics i renaixentistes. Destaca per la seva monumental façana barroca centrada en una porta d'arc de mig punt flanquejada per estípits, amb l'escut de Vilalba i decoració amb àngels. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat.

L'església de la Mare de Déu de Gràcia es troba a Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta, i és un edifici gòtic del segle XIII que funcionà com a seu de confraria des del segle XVII. Presenta planta rectangular d'una sola nau amb elements arquitectònics destacats com arcs de diafragma i una cripta transversal, així com reformes del segle XV que transformaren la seva concepció espacial.

A Vilalba dels Arcs, municipi de la Terra Alta (Tarragona), es conserven restes significatives d'un castell medieval del segle XIV integrat en edificacions modernes. L'estructura original presenta elements característics com portals adovellats, finestres d'arc apuntat i arcades apuntades, tot i que ha estat profundament alterada amb obertures contemporànies.

A Corbera d'Ebre, municipi de la Terra Alta, es conserven les restes del castell medieval documentat des de 1153, que pertanyé als templers i posteriorment als hospitalers. De l'edifici del segle XII destaca una galeria porticada amb capitells decorats amb la creu templera, actualment traslladada a la Casa de la Vila.

Altres noms: Torre Ramon - (Patrimoni.Gencat / casa Palau dels Gralla (Diputació de Barcelona).

A la barriada de Torre-ramona de Subirats, a l'Alt Penedès, es troba aquest palau rural fortificat del segle XVI, un dels pocs que es conserven al Penedès. Edifici de planta quadrangular amb estil gòtic-renaixentista, destaca per la seva façana austera amb portal adovellat, finestres decorades amb motllures i un matacà ben conservat, organitzat entorn d'un pati central amb galeria d'arcs apuntats.

Altres noms: Castell de l'Oluja Sobirana - (Consell comarcal de la Segarra).

A les Oluges, municipi de la Segarra, es troba l'antic castell de l'Oluja Sobirana, edifici del segle X situat a la part alta de la població. Molt remodelat durant el segle XIX, actualment funciona com a gran casal amb planta baixa i primer pis, destacant la porta d'entrada amb arc de mig punt adovellat i un doble balcó al primer pis. L'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

Altres noms: Nucli de Malacara

A Malacara, nucli d'Estaràs a la Segarra, es troba aquest antic castell del segle XIV reconvertit en casa senyorial de planta rectangular amb finestres emmarcades en pedra picada. L'edifici, relativament ben conservat, presenta parament de paredat amb carreus treballats a les cantoneres, i està adossat a l'església de Santa Maria de volta de creueria.

La torre de guaita de Portell, a Sant Ramon (Segarra), són les restes del castell medieval del segle XI, protegit com a BCIN. Aquesta construcció de pedra calcària, amb només quatre metres d'alçada, es manté amagada entre les cases del nucli, cosa que dificulta la seva localització.

L'església de Sant Jaume de Portell es troba al nucli de Portell, a Sant Ramon, a la Segarra. Es tracta d'una església romànica del segle XII, originàriament d'una sola nau amb volta de canó, que va ser reformada al segle XIX amb l'afegit d'una segona nau, sagristia i campanar de torre.

A La Móra, entitat de població de Granyanella a la Segarra, es conserven les restes d'un gran casal senyorial amb funcions de castell del segle XIV, de planta quadrada amb estances posteriors adossades. L'edifici, molt malmès però d'accés lliure, destaca per una finestra gòtica geminada amb decoració geomètrica a la planta noble, així com per la porta principal adovellada en arc de mig punt.

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquesta ermita romànica del segle XIII de planta quadrangular amb absis semicircular i campanar d'espadanya. L'edifici, en bon estat i d'accés lliure, destaca per la seva volta apuntada, presbiteri elevat i les obertures que il·luminen l'interior, així com pel parament regular de carreus de pedra. Restaurada el 1856 i després de la Guerra Civil, actualment es troba sense culte.

Altres noms: Antic castell de l’Aguda.

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquest castell del segle XI, actualment pràcticament desaparegut. De l'antic edifici només en resten la base d'una torre rodona i alguns túmuls de pedra, testimoni de la importància estratègica que va tenir aquesta construcció de carreus irregulars. Protegit com a BCIN, el lloc és lliurement accessible i ofereix vistes dominants sobre el municipi de Torà.

A Llanera, entitat de Torà (Solsonès), es conserven les restes d'un castell del segle XI, convertit en casal senyorial en època moderna i actualment malmès, amb façanes que encara mostren la monumentalitat de l'edifici original, especialment la façana est. Protegit com a BCIN, l'interior es troba pràcticament en ruïnes, però conserva un bon llenç de muralla i elements arquitectònics destacables com portades dovellades i finestres senyorials.

A Cellers, petita entitat de Torà (Solsonès), es troben les ruïnes d'un castell medieval d'origen als segles IX-X, que fou robust edifici de planta quadrangular amb escut de marbre blanc amb armes dels Pignatelli, Aimeric i Anglesola. L'edifici fou habitat fins als anys 50 del segle XX, però des d'aleshores ha sofert una forta degradació i actualment només resten ruïnes molt malmeses sense protecció oficial.