Resultats de la cerca

L'ermita de Santa Cristina es troba a La Bisbal del Penedès, al Baix Penedès, i és un edifici romànic del segle XIII protegit com a BCIN. De l'estructura medieval només es conserva un petit absis, parets de volta de canó i dues espitlleres, ja que el 1804 es construí una nova capella sobre l'antiga. L'edifici presenta bon estat exterior, però l'accés és restringit.

L'església de Sant Bartomeu es troba a Albinyana, municipi del Baix Penedès, i és un edifici romànic del segle XII documentat el 1120. Destaca per la seva façana amb pilastres estriades, porta amb llinda semicircular i campanar coronat per un petit àngel, tot i que va sofrir ampliacions als segles XVIII i XIX. Es conserva en bon estat, però l'accés és restringit.

La capella del Collell es troba a la masia del Collell, al municipi de Guixers, al Solsonès. Es tracta d'una església d'una nau rectangular amb absis semicircular, datada del segle X i d'estil romànic, que conserva elements d'arquitectura alt-medieval amb gran senzillesa constructiva. L'edifici es manté en bon estat, tot i que els murs van ser sobrealçats i la coberta original va ser substituïda per una volta de rajola.

A Montcalb, entitat de població del municipi de Guixers (Solsonès), es troba aquesta església romànica del segle XI, de nau rectangular orientada al nord sense absis. Fou parròquia als segles X-XI, però aviat perdé aquesta condició per quedar com a sufragània de Sisquer, vinculada des del 1040 al Monestir de Sant Llorenç. Es conserva en bon estat, tot i que l'interior presenta deteriorament i l'accés és restringit.

A Sisquer, entitat de població del municipi de Guixers al Solsonès, es troba l'església de Sant Esteve, edifici romànic del segle XI que conserva alguns trossos de paret d'aquesta època, tot i que fou reconstruït al segle XVII amb estil barroc rural. L'església presenta bon estat exterior, està situada en un promontori amb magnífiques vistes, té accés restringit i compta amb la rectoria adossada.

A Castellar del Riu, municipi del Berguedà, es troba aquesta església romànica del segle XII de reduïdes dimensions i gran senzillesa, amb una sola nau coberta de volta de canó lleugerament apuntada i campanar d'espadanya. Situada a 1.506 metres d'altitud en terrenys impressionants amb espadats, presenta un bon estat exterior malgrat que el campanar està deteriorat i l'accés no és lliure.

A Espinalbet, entitat de població de Castellar del Riu (Berguedà), es troba aquesta església dedicada a Sant Vicenç, documentada des del segle XII però reconstruïda vers finals del XVII i inicis del XVIII en estil barroc amb elements neoclàssics. Destaca pel seu campanar de torre quadrada amb arcs de mig punt, construcció senzilla d'una sola nau amb capelles laterals i parament de pedra sense treballar.

A Berga, capital del Berguedà, es troba aquest santuari barroc construït a partir de 1725 sobre un primer edifici del 1386. L'església de nau central amb capelles laterals destaca per la seva austeritat exterior i les nombroses obertures que il·luminen l'interior, situat a 1.162 metres d'altitud amb vistes esplèndides de la vall. Sense protecció oficial, es manté en bon estat i és sempre accessible als visitants.

A Brocà, paratge de Guardiola de Berguedà al Berguedà, es troba aquesta construcció romànica del segle XII que presenta una bona apariència. L'edifici no disposa de protecció oficial i l'accés és restringit, situant-se a 958 metres d'altitud en una zona de difícil accés que requereix vehicle 4x4 o caminada a peu.

Altres noms: Santa Maria dels Banyadors (Patrimoni.Gencat) / Santuari del Paller de Baix (Wikipedia).

Al nucli de Bagà, municipi del Berguedà, s'alça aquest santuari format per església i casa-ermita, amb origen documentat al segle XIII però reconstruït en estil barroc entre 1747 i 1758. Destaca pels seus retaules barrocs tardans, les pintures murals de l'interior i la imatge romànica de la Mare de Déu del Paller, així com per l'entorn muntanyós acurat amb font i plaça.

L'església de Grèixer, llogaret de Guardiola de Berguedà al Berguedà, és un temple romànic del segle XI amb nau única, volta de canó i absis semicircular, consagrat el 871 i reconstruït a mitjan segle XI. L'edifici presenta bon estat de conservació, està situat en posició privilegiada al peu d'un turó i disposa d'accés restringit als veïns. Fou església parroquial medieval fins que esdevingué sufragània de Sant Martí del Puig al segle XVIII.

A Peguera, entitat deshabitada del municipi de Fígols (Berguedà), es conserven les restes malmeses d'una antiga església parroquial medieval del segle XII. L'edifici, construït amb pedra irregular disposada en fileres, només manté murs de poca alçada dins d'un tancat proper al cementiri adjunt. Malgrat la seva ruïna, representa un testimoni del poblament medieval de la zona, sense protecció oficial actualment.

A Fígols, municipi del Berguedà, es troba aquesta església romànica del segle XI d'una sola nau amb volta de canó, sense absis però amb torre campanar de secció quadrada als peus. Construïda amb carreus de pedra petits disposats en fileres, destaca pel seu parament senzill i la coberta de teula àrab, formant centre d'un petit nucli rural relacionat amb la mineria.

Altres noms: El Forn / Cal Pastisser

A Serrateix, municipi de Viver i Serrateix al Berguedà, es conserva l'antiga església parroquial de Sant Pere, edifici preromànic del segle X amb transformacions romàniques posteriors. L'estructura original presenta arcs de ferradura i una capçalera característica, tot i que ha estat profundament modificada al llarg dels segles per adaptar-se a habitatge i forn de pa.

Altres noms: Església de Sant Martí de Montdarn

A Montdarn, entitat de població de Viver i Serrateix (Berguedà), es troba aquesta església romànica del segle XII, de nau única amb absis semicircular i campanar d'espadanya. Documentada des del 1131 com a sufragània de Sant Joan de Montdarn, destaca pel seu aparell de carreus irregulars que evidencia dues etapes constructives i pels grans contraforts a migdia.

A Cercs, al Berguedà, es troba l'església del monestir de Sant Salvador de la Vedella, un edifici romànic del segle XII inundat pel Pantà de la Baells. Construït amb carreus quadrats i de senzilla ornamentació, destaca per ser l'únic vestiigi dempeus de l'antic poble medieval. Actualment malmès i inaccessible, es pot veure de lluny durant l'estiu quan baixen les aigües del pantà.

L'església de Sant Quirze de Pedret es troba al terme de Cercs, al Berguedà, i és una obra cabdal de l'arquitectura preromànica dels segles IX i X amb elements romànics posteriors. Destaca per la seva estructura de tres naus amb absis trapezoïdal central i absidioles laterals amb arc de ferradura, així com per les pintures murals romàniques conservades.

Altres noms: Església de Sant Jordi i Sant Andreu, i/o Església de Sant Andreu

L'església de Sant Jordi de Cercs, al Berguedà, és un edifici romànic del segle XII amb nau única i absis semicircular que va sofrir modificacions al segle XIII i restauracions entre 1969 i 1989. Destaca per la seva espadanya de dos arcs i les capelles afegides al segle XVII. L'accés és restringit i es troba en bon estat de conservació.