Resultats de la cerca

Altres noms: L'indret on devia estar aquesta edificació, és conegut popularment amb el nom del Castelló.

Al nucli de Malla (Osona), es troben les restes del castell medieval d'Orsal o de Malla, situat al puig del Clascar a 640 metres d'altitud. Aquesta fortificació, documentada des del 924 i pertanyent al comtat de Barcelona des del 1067, conserva només quatre pedres escampades a la superfície, segons els apunts de l'arquitecte Josep M. Pericas de 1918.

Al terme municipal de Lluçà, al Lluçanès, es troben les restes del castell de Lluçà, edificació medieval del segle XII amb sectors refets al segle XIV, protegit com a BCIN. Destaca per la seva planta triangular adaptada a la topografia, amb una torre rodona i importants restes de la planta baixa que mostren bon aparell de construcció, especialment el mur nord-oest amb un finestral bilobulat.

Al terme municipal de Gurb (Osona), es troben les restes molt malmeses d'aquest castell medieval documentat des del 886. Del primitiu edifici només es conserven les bases dels murs, una torre circular, fragments de muralla i l'arrencament d'un arc, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Situat a 839 metres d'altitud al cim coronat per una creu de ferro, ofereix espectaculars vistes dels voltants.

Altres noms: Castell de Sant Martí - Castell de Sant Esteve.

A Sant Martí de Centelles, municipi d'Osona, es troba aquest castell del segle XII, documentat des del 898, que conserva restes força malmeses d'una important fortalesa medieval amb planta irregular adaptada al terreny. Destaca la capella romànica del recinte jussà, amb volta de canó apuntada i campanar de cadireta, així com els murs gòtics amb merlets i la porta d'arc de mig punt adovellada.

Al camí d'accés al Monestir de Sant Pere de Casserres, a Les Masies de Roda (Osona), es troben les restes molt malmeses d'una possible muralla medieval del Castell de Casserres, protegida com a BCIN. Es tracta d'un mur amb orientació est-oest construït amb pedra desbastada i morter, amb fileres uniformes i opus spicatum, que conserva aproximadament 21 metres de llargada i varia d'alçada fins a 3,5 metres.

El castell de Besora es troba dalt d'un turó a Santa Maria de Besora (Osona) i data del segle X. De l'edifici només resten fragments molt malmesos de murs, destacant les restes de l'església del castell dedicada a Santa Maria, amb decoració de arcuacions llombardes i absis semicircular. Està protegit com a BCIN, presenta un estat molt malmès i té accés lliure.

Altres noms: Castell dels moros.

A Sant Julià de Vilatorta, municipi d'Osona, es conserven les restes d'una casa forta del segle XII documentada des de 1147, també coneguda com a Castell dels moros. L'edifici civil presenta grans murs de quatre metres de gruix orientats de nord a sud, amb restes de volta de canó, espieres i una cambra coberta, tot mostrant característiques defensives.

A les afores de Viladrau, a Osona, es troba aquest important casal gòtic del segle XII amb capella i murs romànics a la part inferior, documentat com a fortalesa el 1180. Actualment funciona com a masia residencial i està protegit com a BCIN, tot i que l'accés és restringit per ser propietat privada.

A Adons, municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), es conserven les restes d'un castell del segle X situat sobre una roca que domina el poble. De la fortificació només subsisteixen vestigis de muralla al costat sud, amb un doble pany construït amb argamasa de calç, cobert actualment per sediment i vegetació. L'accés és lliure, però l'estat de conservació és precari i el lloc ha patit expoliacions.

Església de Senet, a Vilaller (Alta Ribagorça), de construcció preromànica (segle IX) i romànica (segle XI). Edifici d'una nau amb volta de canó, absis semicircular i dues capelles laterals que formen un petit creuer, amb campanar de planta quadrada. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Ermita situada a les afores de Vilaller, a l'Alta Ribagorça, datada del segle XIII i construïda en estil romànic. Es tracta d'una petita capella d'una sola nau amb absis semicircular i volta de canó, que conserva les característiques d'una construcció rural malgrat reformes modernes.

A Taüll, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), es troba aquesta església romànica del segle XII, caracteritzada pels seus absis adossats amb arcuacions i bandes llombardes. Actualment desapareguda i protegida com a BCIL, només en resten vestigis parcialment visibles dins d'un pati privat, amagats entre runes i vegetació després de l'esfondrament per allau del segle XIX.

A Corroncui, entitat de població del Pont de Suert (Alta Ribagorça), es troba l'antiga església de Santa Maria, un edifici romànic del segle XII protegit com a BCIL. L'estructura, refeta al pla amb pedres velles, conserva elements originals com arquivoltes, finestres romàniques i capitells zoomòrfics. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Erta, municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), es troba aquesta església romànica del segle XI profundament transformada. Presenta una nau amb absis semicircular, capelles laterals afegides posteriorment i volta de canó, tot i que ha sofert reformes que han alterat la seva estructura original.

A Llesp, entitat de població del Pont de Suert (Alta Ribagorça), es troba aquesta església romànica del segle XII, actualment en bon estat però amb accés restringit. L'edifici original ha estat molt modificat amb afegits posteriors com cimbori, porxo i capelles laterals, conservant només dos capitells florals sobre columnes de l'estructura primitiva.

Església romànica d'una nau situada a Igüerri, municipi del Pont de Suert a l'Alta Ribagorça, datada del segle XI. Presenta volta de canó amb arc toral i absis semicircular substituït per construcció rectangular, amb porta de mig punt a migdia i campanaret posterior. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat però amb accés restringit.

L'esglesiola de Sant Iscle i Santa Victòria es troba a Gironella, petita entitat del municipi del Pont de Suert a l'Alta Ribagorça. Es tracta d'un edifici romànic del segle XI, protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, que es conserva en bon estat i és accessible lliurement. Situat a 973 metres d'altitud prop de la confluència del barranc de Peranera amb el riuet de Viu, l'edifici està documentat des de l'any 959.

A Casós, entitat de població del Pont de Suert (Alta Ribagorça), es troba aquesta església romànica del segle XII d'una sola nau amb absis decorat amb arcuacions llombardes i campanar d'espadanya. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat, encara que presenta algunes esquerdes i degradació de elements de fusta per humitat. L'accés és restringit.