Resultats de la cerca

A Sant Miquel de Campmajor, municipi del Pla de l'Estany, es troba aquesta església parroquial romànica del segle XII de tres naus amb absis originals i cornisa amb arcuacions llombardes. El temple va ser reformat notablement al segle XVIII, quan es va afegir la façana barroc i es va sobre elevar l'absis central, conservant elements romànics com el portal amb escultura de Sant Miquel.

Altres noms: “La Caixa”.

A Sallent, municipi del Bages, es troba aquest edifici gòtic del segle XIV, probablement construït com a palau dels bisbes de Vic. L'edifici de planta baixa i dos pisos destaca per les seves finestres coronelles gòtiques i la galeria amb arcades carpanells del segon pis. Actualment en bon estat, funciona com a oficina bancària amb accés restringit.

Altres noms: Pont del Batlle Pere Otger

A Sallent, municipi del Bages, es troba aquest pont de pedra tallada construït a meitat del segle XVIII amb cinc arcs i lleugera curvatura, que substituïa una estructura medieval destruïda per una riuada el 1747. L'edifici, ampliat amb voreres de ferro el 1886 i reparada una arcada després de la Guerra Civil, es manté en bon estat i esdevingué icona de la vila.

Altres noms: Caixa de Pensions de la Vellesa i d'Estalvis

El Palau Gibert es troba a Cardona, municipi del Bages. Es tracta d'un elegant edifici de gòtic civil del segle XI amb façana principal orientada a llevant, tres grans portes d'arc de mig punt i elegants finestres gòtiques polilobulades. L'edifici, construït amb carreus regulars, conserva arcs ogivals al pati de l'escalinata i es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Font medieval situada a la Plaça de la Vall de Cardona, municipi del Bages, datada del segle XV segons plafó informatiu local. Es tracta d'una construcció d'aquesta època que es manté en bon estat, amb aigua que encara hi raja. La protecció de l'edifici és desconeguda.

A l'Estany, municipi del Moianès, es troba aquesta mina d'aigua medieval del segle XVI, construïda per dessecació de l'antic llac del monestir. L'obra, de més de 300 metres d'extensió amb coberta de lloses de pedra, destaca per la seva enginyeria hidràulica i està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. En bon estat de conservació, la mina funciona encara avui com a galeria de desguàs.

Església de petites dimensions situada a Sarroca de Lleida, al Segrià, datada del segle XIV amb estil gòtic de transició romànic. Destaca per la seva nau amb volta ogival, absis octogonal nervat i tres capelles a cada costat, així com per medallons amb les armes de la família Sant Climent. Es troba en bon estat, amb accés restringit, ubicada al carrer Major a 200 metres d'altitud.

Petita església romànica del segle XIII situada a Granyena de les Garrigues, a la comarca de les Garrigues, amb importants modificacions posteriors. Destaca per la seva portada lateral amb arc de mig punt decorat amb puntes de diamant i capitells vegetals, així com per les dues capelles laterals gòtiques amb volta de creuria.

Antiga església del segle XV situada a la Plaça de la Independència de la Granadella, municipi de les Garrigues. Construcció popular de pedra amb planta baixa i dos pisos, actualment malmesa pels usos extrarreligiosos que ha acollit. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat i hostatja el Centre de la Cultura de l'Oli de Catalunya, essent visitable.

A la Granadella, municipi de les Garrigues, es troben les restes d'un castell del segle XII, protegit com a BCIN. Actualment pràcticament desaparegut per la construcció de dipòsits d'aigua, conserva només alguns murs perimetrals i estructures de producció econòmica excavades a la roca, com sitges i dipòsits. El castell està documentat des de 1181 i fou senyoria dels Moliner durant l'edat mitjana.

A la Floresta, municipi de les Garrigues, es troba aquest pou d'aigua medieval del segle XIV d'obra popular, situat prop del castell. Construït amb grans carreus semicirculars i una volta de canó interior, va servir durant segles per abastir d'aigua la població. Actualment en desús però en bon estat, destaca per les seves pedres de suport de la corriola perfectament encaixades i les piques de pedra dels voltants.

A la Floresta, municipi de les Garrigues, es troba aquest pou de gel del segle XIV d'obra popular, una construcció singular edificada dins d'un turó amb forma tronco-cònica i coberta per falsa cúpula. Realitzat totalment en pedra, fou utilitzat per emmagatzemar gel i conservar aliments per al castell proper. Actualment està en desús i sense protecció oficial, però en bon estat i visitable amb accés restringit.

L'església parroquial d'Arbeca, al municipi del mateix nom a les Garrigues, és una edificació barroca del segle XVII construïda a partir de 1612, que destaca per la seva planta singular amb una sola nau ampla, transsepte i capelles laterals, així com per la façana amb frontó triple i portal austere.

A Arbeca, municipi de les Garrigues, es troba aquesta fortalesa del segle VIII amb un sistema defensiu inexpugnable format per muralla, torres, camp frisó i fossat. Els treballs arqueològics han revelat una construcció monumental d'una comunitat jerarquitzada que controlava el territori. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és visitable i presenta un notable estat de conservació.

Les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat, al Baix Llobregat, són els banys d'una propietat privada més ben conservats de Catalunya, construïts a finals del segle II dC. L'edifici termal, format per cambres fredes i calentes, va funcionar fins al segle V i es va protegir amb una casa construïda al damunt al segle XVII. Protegides com a BCIN i restaurades, són visitables en bon estat.

L'Església parroquial de Sant Martí de Tous, al municipi de Sant Martí de Tous a l'Anoia, és una construcció del segle XIX beneïda el 1894, bastida damunt l'antiga església gòtica i una capella romànica anterior. Destaca pel sarcòfag del segle XIV amb l'estàtua jacent de Bernat de Tous, la finestra doble polilobulada gòtica i la creu de terme gòtica de la plaça.

A la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat, es troba la cripta de l'església projectada per Antoni Gaudí el 1898, construïda entre 1908 i 1915. Aquesta obra cabdal del modernisme català destaca per les seves innovadores voltes de rajol amb forma de paraboloides hiperbòlics i la maqueta polifunicular que Gaudí utilitzà per calcular estructures, experiències que després aplicaria a la Sagrada Família.

A la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat, es conserva un conjunt arquitectònic modernista del segle XIX declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Destaca la Cripta de Gaudí, monument inacabat de gran valor artístic, i els edificis de maó vist amb decoracions originals que evoqüen l'atmosfera industrial de l'època. L'estat és bo i el lloc és visitable.