Cripta de la Colònia Güell – Santa Coloma de Cervelló / Baix Llobregat

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

Les fotografies d’aquest reportatge no guarden cap ordre en concret, en relació a la visita efectuada. 

F O T O S


1


2


3


4


Durant la visita a la sala d'exposicions, podem contemplar uns plafons informatius on  hi figura el nom i la procedència dels diferents materials empleats en la construcció d'aquesta església, i també una mostra  de cadascun d'ells. 

5


 I T I N E R A R I 


Situació: A la Colònia Güell, entitat de població de Santa Coloma de Cervelló, localitat i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Llobregat - (Barcelona).

Època: Segle XIX - Generalitat de Catalunya. *

Protecció: - Generalitat de Catalunya. *

Estat: Bo. No és accessible lliurament. És visitable.

Altres noms:

Accés – Visitada el 09/02/2018:

  • Com arribar – Pàgina web oficial – Colònia Güell.

Localització: N 41 21 49.8 E 02 01 40.2 - Altitud : 35 m.

Altres:

  • De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació - (Febrer 2018): 

“ Descripció

La cripta és una construcció difícil de descriure en els termes del lèxic tradicional de l'arquitectura.

Amb tot, cal destacar que és aquí on Gaudí dugué a terme les experiències dels models tridimensionals a escala dels diagrames funiculars de les forces, que utilitzarà en el tempteig dels sostres de la Sagrada Família.

Aquesta experimentació l'estudià mitjançant una maqueta feta amb cordills, que materialitzaven els eixos de les columnes i dels arcs, i dels quals penjaven uns saquets de perdigons, el pes dels quals era proporcional a l'empenta que havien de suportar.

Per a la construcció de la cripta, Gaudí utilitzà un sistema constructiu de llarga tradició a Catalunya, les voltes de rajol, tot desenvolupant-ne les possibilitats fins a límits gairebé increïbles.

Aquest és el cas de les voltes del porxo que precedeix la cripta, fetes de rajol, amb forma de paraboloides hiperbòlics que semblen suspeses. Aquest porxo sosté una escala que havia de donar accés a l'església, mai no construïda.

Mosaic

Mosaic treballat en ceràmica vidriada i maó cuit, de "trencadís". El mosaic del plafó de sobre la porta d'entrada és d'un fort simbolisme: al centre hi ha l'anagrama de Maria envoltat de motius vegetals i flors i flanquejat pels símbols de les quatre virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temprança). Al capdamunt hi ha la creu en flames i, als angles externs, l'alfa i l'omega. Els símbols de la creu, l'alfa i l'omega es repeteixen a totes les finestres laterals de la cripta (de forma ovoïdal, remarcant u mosaic multicolor i vidres com a rosasses reproduint la creu estilitzada en unes i amb finestrons com a papallones en les petites) i als paraboloides hiperbòlics, combinades amb les inicials C.G, que són una constant en tota la colònia.

Notícies històriques

La cripta de la Colònia Güell és l'única part que s'arribà a construir d'una església que havia de presidir, dalt d'un turó, la colònia tèxtil que Eusebi Güell i Bacigalupi fundà a finals del segle passat al pla del Llobregat, a llevant del poble de Santa Coloma de Cervelló. Amb tot, és una de les obres més importants de Gaudí i, potser, del segle XX.

Gaudí començà a treballar l'any 1898 en el projecte, que l'ocupà molts anys perquè en certa manera venia a ser un laboratori de la Sagrada Família. Les obres no començaren fins el 1908, i quan s'interromperen el 1915, només s'havia acabat la cripta.”


“ Cripta Gaudí

La importància de l'església de la Colònia Güell en l'obra de Gaudí es deu a que és la primera vegada que utilitza de forma unitària les seves innovacions arquitectòniques. Tal com va dir el propi Gaudí si s'hagués finalitzat hauria estat "una maqueta monumental de la Sagrada Família".

A l’església trobem els arcs de catenària que, al mateix temps que simplifiquen el problema de les càrregues, determinen l'ús de murs exteriors amb forma de paraboloides hiperbòlics. Al mateix esperit integrador es deuen el tractament dinàmic i fluid de l'espai interior o els mecanismes de fusió de l'edifici amb el mitjà natural els diferents nivells de les naus s'adapten al pendent del turó i els materials són de colors i textures similars als del sòl i la vegetació.

Totes aquestes aportacions constitueixen originals solucions que responen a la voluntat de síntesi entre plantejament estructural, tècniques constructives i formes arquitectòniques, però que també s'enriqueixen amb el valor estètic i simbòlic dels elements purament ornamentals. L'església de la Colònia Güell inclou també nombrosos exemples del domini de les arts aplicades per part de Gaudí, tant pel que fa als elements del mobiliari com als purament ornamentals.”


  • Finalment, per complementar i/o contrastar encara més, si cal, les informacions anteriors, ens complau extreure de la pàgina web de l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, els següents fragments de text - (Febrer 2018):

LA CRIPTA PROJECTADA PER GAUDÍ

 La cripta de l'església que va projectar Antoni Gaudí per encàrrec d'Eusebi Güell és sens dubte l'edifici més singular de la Colònia Güell. Davant d'aquesta extraordinària construcció el visitant no pot deixar de preguntar-se sobre la genialitat de qui la va projectar i sobre el resultat final de l'obra inacabada. Perfectament integrada a l'entorn que l'envolta, la cripta ens sorprèn i ens planteja incògnites que ningú podrà arribar a conèixer amb tota certesa. Creus templeres, peixos, alfes i omegues, crismons i moltes altres figures són signes d'un llenguatge simbòlic i fascinador, susceptible de moltes lectures.

Des de 1898, quan Eusebi Güell li va fer l'encàrrec, fins a la col·locació de la primera pedra van transcórrer deu anys, durant els quals Gaudí va estar estudiant i elaborant el projecte en el qual utilitzà una tècnica nova de càlcul d'estructures. Per fer aquest estudi Gaudí s'instal·là en un petit cobert, on construí durant aquest temps una maqueta polifunicular composta de cordills i petits sacs amb perdigons. Aquesta maqueta li servia per calcular les càrregues, la inclinació de les columnes i la forma dels arcs. Els seus ajudants, Francesc Berenguer i Mestres, l'enginyer Eduardo Goetz i el mestre d'obres Agustí Massip s'encarregaven de la lenta i difícil elaboració de la maqueta a partir de la qual s'anava construint l'església.

Des del 1898 Gaudí treballà en un ambiciós projecte del qual només es construí la part de la cripta i que constitueix tanmateix una de les obres més admirades i estudiades de l'arquitecte i un precedent de moltes de les solucions emprades després en el temple de la Sagrada Família. L'any 1914 Gaudí va abandonar les obres de l'Església per motius que encara no s'han aclarit. Malgrat això es va continuar treballant fins el 1916.

L'església se situa en un extrem de la colònia, en un promontori privilegiat integrat en un bosc de pins.”

ESGLÉSIA-CRIPTA GAUDÍ DE LA COLÒNIA GÜELL

“ El 4 d'octubre de 1908, 10 anys després de l'encàrrec fet per Eusebi Güell, Gaudí va començar les obres de l'església de la Colònia Güell.

Tot i quedar inacabada, l'església de la Colònia Güell suposa un punt culminant en l'obra de Gaudí. En aquest edifici l'arquitecte inclou per primer cop la pràctica totalitat dels seus avenços arquitectònics, com les superfícies amb forma de paraboloide hiperbòlic o la maqueta polifunicular, que després aplicaria a la Sagrada Família.

La Cripta de la Colònia Güell és una obra cabdal del modernisme català. Antoni Gaudí hi va experimentar noves solucions arquitectòniques que després traslladà al temple de la Sagrada Família. Aquest emblemàtic edifici és considerat una de les joies de la Colònia Güell i el que li dona relleu internacional.”

LA CRIPTA. PATRIMONI DE LA HUMANITAT

 El 15 de juliol de 2005, el Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO reunit a la ciutat sudafricana de Durban, va acordar incloure l'església de la Colònia Güell, juntament amb altres obres de Gaudí, en la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Tots som conscients dels valors d'aquesta obra de Gaudí que la Colònia Güell té el privilegi d'acollir. Però sens dubte, la declaració com a Patrimoni de la Humanitat suposa un reforç del reconeixement internacional que ens plau.

Hem de tenir presents i dedicar aquest reconeixement a totes les persones i institucions que han fet possible que aquest monument hagi arribat fins els nostres dies: l'Eusebi Güell, que va promoure la construcció de l'església, tots els treballadors que varen contribuir a aixecar-la pedra a pedra, la parròquia del Sagrat Cor que li ha donat vida i durant molts anys en va fer el manteniment, els arquitectes que després de Gaudí i fins al dia d'avui van fer-hi les seves intervencions, les persones que l'han estudiat i divulgat arreu del món i al poble de la Colònia i de Santa Coloma de Cervelló que l'ha fet seva i la porta al cor.

Aquesta declaració ens motiva a continuar perseverant en la conservació de l'edifici i en facilitar el coneixement d'aquest a totes les persones del nostre país i d'arreu del món que s'acosten fins aquest racó del Baix Llobregat per admirar una de les obres cabdals de l'arquitectura. Per a la gent de la Colònia aquest edifici és més que una obra mestra de l'arquitectura. Com a església molts i moltes han estat batejats aquí, s'hi han casat, han recordat els difunts, i alguns han compartit la seva fe.

Tothom s'hi ha passejat, ha pres la fresca al seus voltants, i ha portat orgullós parents i amics a veure-la.

És per això que avui que la Cripta ja és Patrimoni de la Humanitat, volem recordar també que la Cripta forma part del patrimoni sentimental de la gent d'aquest poble.

Avui hem tingut una bona notícia, felicitem-nos."

(Fragment del text llegit el dia 15 de juliol a la Cripta de la Colònia Güell).


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:








Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: