Resultats de la cerca

Altres noms: Coneguda també com a Castell dels moros i com a Fort de Luisa Fernanda. D’aquesta edificació, bastida l’any 1838, és diu que per les seves característiques (?) és l’única de les fortificacions d’època carlina que es conserva a Catalunya.

A Berga (Berguedà), dalt d'un turó que domina la ciutat, s'alça aquesta torre del segle XIX d'època carlina, també coneguda com a Castell dels moros o Fort de Luisa Fernanda. L'edificació, construïda el 1838, es conserva en bon estat i destaca per ser l'única fortificació carlina preservada a Catalunya, oferint vistes extenses dels voltants.

Al terme municipal de Lladurs, al Solsonès, es troba l'església romànica de Sant Agustí d'Isanta, datada entre els segles XI i XII, relativament ben conservada. Al seu costat hi ha restes de murs identificats com les del castell medieval d'Isanta. L'edifici, situat a 1.048 metres d'altitud, es manté en bon estat i és accessible lliurement.

A Òs de Civis, nucli de les Valls de Valira (Alt Urgell), es troba aquesta torre colomer medieval quadrada amb teulat piramidal de llicorella, que probablement també exercia funcions de torre de guaita. Situada a 1.526 metres d'altitud, presenta un estat més o menys conservat, tot i que la coberta superior està danyada per l'aigua.

Al cim del Roc de La Pedra, sobre el llogaret de La Pedra del municipi de Coma i la Pedra (Solsonès), es troben les restes d'un castell del segle X. De l'edificació només queda un petit llenç de paret penjat al turó que presideix la població, amb accés lliure i estat molt deteriorat. La protecció de l'edifici és desconeguda.

Al poble de Gósol (Berguedà), dalt del nucli urbà, es troben les restes d'un castell romànic del segle X amb església parroquial dedicada a Santa Maria construïda a mitjan segle XI. L'element més significatiu és la torre defensiva de planta quadrada, posteriorment sobrealçada com a campanar, que conserva una escala interior moderna per accedir a la part superior amb vistes magnífiques.

A la vora de La Figuera, urbanització de Castellnou de Bages (Bages), es troba la Torre dels Moros, imponent torre de defensa de planta circular dels segles XI-XII amb dotze metres d'alçada i parets de dos metres i mig d'ample. Protegida per un fossat, ofereix extenses vistes que es diu que arriben del Pirineu a Montserrat. L'edifici es troba malmès amb mitja edificació desapareguda.

Al terme municipal d'Aguilar de Segarra (Bages), es troben les restes pràcticament desaparegudes d'aquest castell del segle XIV. L'edificació, de difícil interpretació, conserva només alguns elements com un arc i trams de mur identificats per Pere Català Roca el 1962. Situat a 619 metres d'altitud, l'accés és lliure però les ruïnes són molt deteriorades i la seva protecció es desconeix.

L'església vella de la Molsosa, també anomenada església del Collet, es troba al terme municipal de La Molsosa, al Solsonès. Es tracta d'una edificació medieval actualment desapareguda, situada a 839 metres d'altitud, prop del lloc on hi havia hagut el castell. La seva protecció és desconeguda i l'estat actual és de ruïna total.

A Terrassola, entitat de població dispersa del municipi de Lladurs (Solsonès), es troben les restes d'un castell documentat des de l'any 992 i l'església romànica de Sant Pau. L'edifici es troba en estat malmès, amb la primera planta completament arruïnada, mentre que la planta baixa conserva dues o tres estances amb volta de canó. L'accés és lliure però comporta riscos evidents, especialment per l'estat precari de l'estructura.

A les afores de Vacarisses, al Vallès Occidental, es troba aquesta torre medieval dels segles XI-XII, restaurada l'any 1999. L'edifici conserva la seva porta original al segon pis, a set metres d'alçada, després d'eliminar una obertura moderna practicada a la base. Es localitza a 434 metres d'altitud amb vistes precioses dels voltants, tot i que actualment no és accessible a l'interior.

La torre colomer de Bescaran, al nucli de Bescaran del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), és una construcció medieval dels segles XII-XIV d'estil romànic que destaca per la seva estructura interior amb sis-cents seixanta nius disposats regularment. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat relativament bo i és lliurament accessible, tot i que manca de sostre.

Altres noms: La cadira del senyor

A Cava, municipi de l'Alt Urgell a la comarca de la Cerdanya, es troben les restes pràcticament desaparegudes d'aquest castell dels segles XI-XII, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Només es conserven dos petits fragments de mur amb aparell de pedra ben tallada, situats sobre un turó a més de 1.300 metres d'altitud, que fou destruït pels miquelets el 1712.

Poblat medieval situat a Vilanova de Meià (Noguera), dels segles X-XI, ubicat a 750 metres d'altitud. Es tracta de les restes d'un assentament humà antic actualment malmès, accessible lliurement als visitants. Malgrat que la seva protecció és desconeguda, el lloc conserva restes arqueològiques d'interès dins del patrimoni medieval de la comarca.

A Gavet de la Conca, municipi del Pallars Jussà, es conserven les restes del castell de l'Hostal Roig, una fortificació medieval del segle X situada dalt d'un penyal a 1.126 metres d'altitud. De l'antiga construcció només queda en peus un fragment de torre de planta circular amb parament de carreus units amb morter de calç, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, tot i que es troba malmesa.

Altres noms: La Seca

Castell d'Ars, al poblet d'Ars del municipi de Valls de Valira (Alt Urgell), documentat des del segle XII. Estructura defensiva medieval de planta rectangular, actualment malmesa, que conserva només fragments notables de la torre amb una alçada de 9 metres, construïda amb pedra de llicorella unida amb terra. Protegit com a BCIN amb accés lliure, presideix un turó a 1.464 metres d'altitud amb vistes magnífiques del poble i els voltants.

Altres noms: Aquesta edificació també és coneguda amb el nom de Torre de la Vila.

A Valldarques, nucli de Coll de Nargó (Alt Urgell), es conserven les restes d'aquesta fortalesa dels segles XI-XII amb una robusta torre rodona de planta circular, envoltada per un recinte heptagonal i restes d'una torre quadrada amb espitlleres. Protegida com a BCIN, l'edifici es troba malmès però manté encara en peus les seves estructures principals, amb accés lliure a 889 metres d'altitud.

A Peramola (Alt Urgell), es troba el castell de Castell-llebre, documentat en el segle X segons còpia dubtosa del segle XIII. Del primitiu edifici fortificat només resten unes poques pedres al cim del turó, mentre que l'antiga església del castell, Santa Maria de Castell-llebre, és un edifici romànic d'una sola nau que es conserva, tot i que tancat. El castell es considera pràcticament desaparegut i la seva protecció és desconeguda.

Edificació situada al Puig Cabré, a La Riba (Alt Camp), és una torre cilíndrica de pedra del segle XIX d'època carlina, construïda el 1875 com a torre de telegrafia òptica i guaita estratègica. Destaca per la seva ubicació a 525 metres d'altitud amb vistes magnífiques de la comarca, així com pel seu valor històric en les comunicacions militars.