Resultats de la cerca

A Tarragona, ciutat del Tarragonès, es troba aquesta fortificació costanera del segle XVIII construïda pels anglesos durant la Guerra de Successió. Es tracta d'una estructura de planta trapezoïdal amb muralles atalussades de pedra i argamassa, destinada a la col·locació d'artilleria i protecció de la ciutat. Protegida com a BCIN, es manté en bon estat després de la restauració de 1990 i és accessible lliurement.

A les afores de Tarragona (Tarragonès), es troba el Fortí de Loreto, una construcció defensiva dels anys 1809-1811 que formava part del primer cinturó defensiu de la ciutat durant la Guerra del Francés. Actualment desaparegut, només en subsisteix la base octogonal de la torre, ja que el Santuari de Loreto ha fosilitzat els seus restes. L'accés és lliure, tot i que l'edificació es troba malmesa i pràcticament desapareguda.

El Fortí de la Reina es troba a Tarragona, al Tarragonès, a la zona de la punta de la platja del Miracle. Es tracta d'una construcció del segle XVIII edificada pels anglesos durant la Guerra de Successió (1702-1714) amb planta trapezoïdal, muralles de pedra i argamassa, i una porta amb arc de mig punt. Protegit com a BCIN, va ser utilitzat posteriorment en conflictes bèl·lics del segle XIX i actualment es troba en obres.

Al Catllar, municipi del Tarragonès, es troba aquest castell medieval del segle XIII, bon exponent de l'arquitectura militar baix medieval amb planta triangular, torres rectangulars i fossat. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, estava malmès però ha estat restaurat i convertit en Centre d'Interpretació dels Castells del Baix Gaià. L'emplaçament conserva també restes d'un poblat protohistòric anterior.

Altres noms: El castell de la Nou de Gaià - (Diputació de Tarragona).

A La Nou de Gaià, municipi del Tarragonès, es troba aquest castell medieval del segle XI, documentat des de l'any 1011. L'edifici, vinculat als llinatges dels Claramunt, Requesens i Corbera-Santcliment, presenta actualment tres torres arrebossades amb aparença moderna posterior a reformes senyorials. Protegit com a bé cultural d'interès nacional, es conserva en perfecte estat després de la restauració de 2006 i actualment acull usos socials.

Castell medieval del segle XII situat al cim d'un turó de Vespella de Gaià, al Tarragonès. Originàriament una torre amb església i cementiri, conserva restes de muralla i estances excavades a la roca. Protegit com a BCIN, es troba molt malmès amb materials aprofitats posteriorment, però és d'accés lliure i ofereix bones vistes dels voltants.

Castell de Tamarit, a Tamarit (Tarragona, Tarragonès), fortificació medieval documentada des del segle XI amb estil romànic, situada sobre un promontori a tocar de la Mediterrània. Envoltada per l'antic nucli medieval de vila closa, destaca per la seva muralla del segle XIV i l'església romànica de Santa Maria. Protegit com a BCIN, es troba en bon estat però és de propietat privada i no és visitable.

A Puigdelfí, entitat de població de Perafort (Tarragonès), es trobava aquest castell medieval del segle XI, actualment desaparegut i protegit com a BCIN. Situat on avui hi ha l'església parroquial, va pertànyer als Montoliu entre els segles XI i XIV i posteriorment als Requesens. No en resten vestigis visibles, tot i que possiblement hi ha restes de fonamentacions sota l'església i la plaça.

Castell desaparegut situat a Tarragona, al Tarragonès. Considerat desaparegut des dels començaments del segle XIX, actualment les seves restes ocupen el lloc del Palau arquebisbal. Es conserva la façana nord amb la muralla romana i la voluminosa torre de l'arquebisbe, únics vestigi de l'antic castell, visibles al Passeig arqueològic de les Muralles de Tarragona.

Altres noms: Castellot i/o Castell de Santa Margarida.

A La Riera de Gaià, municipi del Tarragonès, es conserven les ruïnes del Castellot de Santa Margarida, fortificació medieval del segle XI protegida com a BCIN. Del castell destaca una torre circular dels segles XI-XII i un cos rectangular posterior, amb fossat excavat a la roca, que pertanyé a la família Claramunt des de 1060. L'edifici es troba en estat de ruïna però és accessible lliurement.

A Cervera, municipi de La Segarra (Lleida), es troben les restes d'aquest castell del segle XI, declarat bé cultural d'interès nacional. Del gran recinte medieval només subsisteixen parts del mur de la façana de ponent amb torres circulars, ja que fou gairebé totalment arrasat a principis del segle XX. Malgrat el seu estat malmès, conserva vestigis significatius de la seva estructura defensiva original.

A Cervera, municipi i cap de comarca de la Segarra, es conserven les muralles del recinte fortificat medieval, construïdes principalment al segle XIV sobre un perímetre preexistent. Aquesta fortificació, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, destaca per la seva magnitud i conservació gairebé íntegra del sector meridional, amb aproximadament vint torres i deu portals.

A Estaràs, municipi de la Segarra, s'alça aquest castell d'origen medieval del segle XII, actualment reconvertit en una casa senyorial del segle XVIII amb planta rectangular i tres pisos. Protegit com a BCIN, destaca per les seves obertures decorades amb elements gòtics i renaixentistes, així com pels matacans conservats a les façanes. L'accés és restringit i l'edifici, molt reformat, es manté com a residència privada a 613 metres d'altitud.

A Vergós Guerrejat, municipi d'Estaràs, comarca de la Segarra, es troba aquest antic castell medieval del segle XII, actualment un gran casalot remodelat durant els segles XVI i XVII amb elements barrocs. Protegit com a BCIN, l'edifici conserva detalls originals com finestres emmarcades en carreus de pedra i una màscara humana esculpida a la façana, tot i que ha perdut gairebé tots els trets romànics primitius.

A les afores de Sanaüja, a la Segarra, es troben les restes d'aquest castell altmedieval del segle X, documentat des del 1001. Edifici defensiu amb torre cilíndrica i espai emmurallat, posteriorment ampliat amb capella romànica i dependències fins als segles XVI-XVII, destacant el campanar d'espadanya barroc de cinc ulls. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba malmès però amb accés lliure.

A Montornès de Segarra, municipi de la Segarra, es troben les restes del primitiu castell del segle XI, situat dalt del turó del poble. Aquesta fortalesa, protegida com a BCIN, formava part de la xarxa de castells del comtat d'Osona i va passar per diverses mans senyorials des del 1079. Actualment està pràcticament desaparegut, conservant només un mur trencat amb carreus afilerats que evidencia la seva funció defensiva.

Montfalcó Murallat, a Les Oluges de la Segarra, és una excepcional vila closa medieval del segle XI protegida com a BCIN en bon estat. Conserva la muralla perimetral amb carreus rectangulars, portal doble d'arcs adovellats, plaça central porxada i carrerons laberíntics amb l'antic forn comunal. L'església romànica de Sant Pere, del segle XII, s'integra al conjunt fortificat amb accés lliure.

Al Llor, municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, es troben les restes d'un castell del segle XI, protegit com a BCIN, actualment en estat de ruïna. Fotografies del segle XX testimonien l'existència d'una notable edificació amb torre circular i elements del XVI, però actualment només en resten vestigis insignificants al costat d'un dipòsit d'aigua modern.