Muralles de Cervera / Segarra

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Cervera, municipi i cap de comarca de la Segarra (Lleida).

Època: Segle XIV - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. Visita exterior lliure. Aparcament al voltants. Visitables.

Cal donar un tom sense preses pels carrers de Cervera. Urbanísticament destaquen la plaça Major i

el carrer Major,

que conserven part de les antigues voltes, com també els carrerons típics com el de les Bruixes

o el de Sabater.

Altres noms:

Accés - Visitades el 02/01/2008:

Fàcil de localitzar. La seva magnitud, no passa gens desapercebuda.

Localització: N 41 40 05 E 01 16 22 – Altitud: 524 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2012):

“ Descripció

Murs i torres de defensa del recinte fortificat, que encercla el nucli antic. Foren edificats el segle XIV i en part restaurats modernament.

Notícies històriques

Pels voltants de 1368 el rei Pere el Cerimoniós donà ordre de construir murs que convertissin la ciutat en fortalesa.

En alguns portals s'hi posaren portes (Santa Maria, Agramunt, Oluja o les Verges i l'abeurador). Davant el portal de Santa Maria, després anomenat de la Cadena, el 1378 hom acordava fer-hi un pont empostissat.

El 1388 les torres foren ofertes a particulars per tal que les mantinguessin en bon estat. Llavors la vila era mal closa i mal emmurallada. El 1393 prosseguia l'obra dels murs. El 1424 els guardadors dels portals vigilaven els portals. El 1462 Cervera és la "pus forta plaça que sia en tota aquesta terra".

El 1706 el representant austriacista Darmstadt donà l'ordre d'enrunar totalment les muralles en 15 dies, però com era impossible de complir, l'ordre fou commutada per la tramesa de 70 homes armats i soldejats.”

  • Complementàriament, volem oferir la informació que apareix a la pàgina web de l’Ajuntament de Cervera (Desembre 2012):

“ Les muralles conservades a Cervera foren construïdes durant els segles XIV i XV, sobre un recinte preexistent (s. XIII), i s’inscriuen en el conjunt de fortificacions aixecades, durant aquesta època, a diferents llocs del Principat per fer font als nous canons i als exèrcits professionals.

Dins de l’antic perímetre emmurallat poden distingir-se clarament dos sectors, situats al nord i al sud de l’actual plaça de Santa Anna. El sector meridional, considerat com la “fortalesa principal” de la vila, fou edificat durant la segona meitat del s. XIV i es conserva gairebé íntegre. El sector septentrional, pràcticament desaparegut, fou construït al llarg del s. XV i l’obra sempre va tenir un caràcter secundari.

En total, tot el circuit sumava gairebé 3.000 metres lineals de muralles i encerclava una superfície propera als 200.000 m2. Els murs tenien una amplada que oscil•lava entre 6 pams (1,20 m.) i 10 pams (2 m.) i una alçada de 10-12 metres aproximadament.

Aquesta muralla tenia una vintena de torres i deu portals pels quals, durant diferents èpoques, va accedir-se a la població.

La fortificació es completava amb un fossar de vuit metres d’ample, barbacanes, talussos, merlets, mantellets, cadafals i passos de ronda que permetien la instal·lació de bombardes.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

  • Gastronomia:
    • Restaurant Cal Lluis - Rbla. Lluís Sanpere, 18 - Tel. 973 53 09 42 - Cuina de mercat. Menú diari – Bona relació qualitat / preu.
    • Restaurant Gran Café - Rbla. Lluís Sanpere, 6 - Tel. 973 53 00 52 - Antic cafè remodelat a un restaurant actual.

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Segarra : Veure en un mapa més gran.

Altres llocs interessants per visitar:


Altres edificacions rellevants: La Universitat de Cervera:

Carles II, darrer rei espanyol de la casa d’Àustria, mor l’any 1700 i en el seu testament deixa com a hereu de tots els dominis espanyols Felip d’Anjou, nét del rei francès Lluís XIV, conegut com el rei Sol.

El nou rei, amb el nom de Felip V, va ser acceptat tant al regne de Castella com a la Corona d’Aragó. Felip V va pernoctar un parell de vegades a Cervera, durant aquestes estades va jurar respectar els seus privilegis i l’any 1702 li va concedir el títol de ciutat.

Anglaterra, que capitanejava les nacions contràries al predomini dels Borbons, proposava com a successor al tron espanyol Carles d’Àustria, i l’any 1702 s’inicia una guerra europea. Una encertada tasca diplomàtica va donar com a fruit que l’any 1705 la Corona d’Aragó canviés de bàndol. Pel que fa Cervera, hi havia partidaris dels dos prínceps.

Finalitzada la guerra, Cervera, que havia quedat devastada, decideix donar suport als que governaven i envia dos ambaixadors a la Cort amb la missió de convèncer els ministres de Felip V de la seva fidelitat absoluta, amb la finalitat d’obtenir una lògica recompensa. Quan el rei estava decidint on posaria els nous estudis universitaris, algú es devia recordar d’aquests homes que, entre les seves 30 peticions, també demanaven una universitat com la de Lleida.”