Resultats de la cerca

A Calafell, municipi del Baix Penedès, es troba aquesta església romànica del segle XI situada davant de l'Ajuntament. L'edifici destaca per la seva façana de grans dimensions amb una portalada allindada flanquejada per pilars, una rosassa i un campanar quadrat amb angles aixamfranats. Protegida com a BCIN i en bon estat, l'interior conserva volta de canó amb arcs torals i restes de pintures al fresc dels segles XI-XVII.

L'església de Talamanca, situada a la vila de Talamanca al Bages, és un edifici romànic de finals del segle XII consagrat el 1183. Destaca per la seva portalada senzilla amb capitells decorats de motius vegetals, l'absis semicircular amb finestra de triple arcada i la volta de canó reforçada amb arcs torals. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i alberga el sepulcre gòtic de Berenguer de Talamanca.

Altres noms: Santa Eulàlia de Pumanyons

A La Baronia de Rialb, municipi de la comarca de la Noguera, es troba aquesta capella romànica del segle XI situada a la vora del pantà de Rialb, prop del Dolmen de Sols de Riu. L'edifici, de nau única orientada a llevant, destaca per la seva finestra cruciforme i les restes de l'arc de la porta romànica meridional. Es conserva en bon estat, restaurada, tot i que l'accés no és lliure.

A La Torre de Rialb, municipi de la Baronia de Rialb a la Noguera, es troba aquesta ermita romànica del segle XI de planta basilical amb tres naus i absis semicircular, obra que segueix models llombards. Destaca per la inusual solució de planta basilical dins un perímetre quadrat, amb murs llisos i aparell uniforme de carreuons. L'edifici es conserva en bon estat, restaurat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: La Seu

A Manresa, capital del Bages, es troba la col·legiata de Santa Maria, coneguda popularment com la Seu, un dels edificis més representatius de l'art gòtic català del segle XI. Aquest temple romànic destaca per la seva nau excepcional d'amplada, els seus arcbotants, les vidrieres polícromes i els valuosos retaules gòtics de pintors com Arnau Bassa i Pere Serra. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat i és visitable.

Església situada al Pla de Sant Nicolau, a Sant Miquel de Campmajor, comarca del Pla de l'Estany. Es tracta d'un edifici romànic del segle XII en bon estat de conservació, amb accés restringit. L'edificació destaca per la seva simplicitat constructiva medieval i es troba protegida dins del patrimoni local.

L'ermita de Sant Joan d'Algars, situada a Algars, antic llogaret de Batea a la Terra Alta, és un petit edifici gòtic del segle XIV de planta rectangular amb capçalera plana, sostingut per arcs ogivals ben treballats i coberta de lloses de pedra.

L'església de Santa Maria de Besora es troba a Santa Maria de Besora, a Osona, dalt d'un turó que presideix la població juntament amb les restes del Castell de Besora. Es tracta d'un edifici romànic del segle X, actualment molt malmès però amb accés lliure i protegit com a BCIN. Destaca per les seves esplèndides vistes des de la seva ubicació elevada.

L'església de Santa Maria de Rúbies, a Camarasa (Noguera), és un edifici romànic del segle XI amb una sola nau coberta de volta de canó i absis semicircular, que destaca pels motius llombards d'arcuacions a l'exterior. Actualment es troba en estat molt malmès, sense protecció oficial, tot i que conserva elements arquitectònics arcaics d'interès. L'accés és lliure i ofereix espectaculars vistes del Montsec.

Església romànica del segle XI situada a Rubió de Baix, entitat de La Foradada a la Noguera, dalt d'un turó estratègic que domina el Segre. Forma part del conjunt fortificat del castell de Rubió de Sols i conserva les ruïnes d'una nau amb absis i finestra espitllerada. Protegida com a BCIN, es troba en estat de ruïna però amb accés lliure i esplèndides vistes.

L'església de Timor es troba a Sant Pere dels Arquells, entitat de població de la Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra. Es tracta d'una església romànica del segle XII, actualment en ruïnes, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'edifici presenta planta rectangular amb nau única i volta de canó apuntada, campanar d'espadanya i porta d'accés amb arc de mig punt, tot i que es troba molt deteriorat.

A Gaià, municipi del Bages, es troba l'església parroquial de Santa Maria, originàriament del segle X però reconstruïda l'any 1694 en estil barroc. L'edifici destaca per la seva estructura de tres naus, la façana amb porta de dovelles coronada per frontó triangular i el gran campanar quadrat adossat. L'accés és restringit i no té protecció oficial.

Església situada als peus del castell de Castelltallat, a Sant Mateu de Bages (Bages), construïda al segle XV en estil barroc amb pedres del castell. Presenta una nau central i una lateral, conserva retaules barrocs i neoclàssics, i es troba en bon estat general, tot i que l'interior presenta alguns problemes d'humitat. L'accés és restringit i està envoltada de cementiri i jardí.

A la serra de Bacardit, a Castellfollit del Boix (Bages), es troben les ruïnes de l'església romànica de Sant Pere de Mont, del segle XII. Aquesta capella rural convertida en priorat del monestir de Sant Pere de la Portella presenta una nau única amb absis semicircular i murs de gran gruix, amb una tomba antropomorfa davant la porta. L'edifici, sense protecció oficial, es troba en estat de ruïna total però és lliurement accessible.

Església romànica del segle XI situada a Castellfollit del Boix, al Bages, a 675 metres d'altitud. Edifici de nau única amb transsepte i capçalera amb absis central i absidioles, ampliat al segle XIII amb reformes que mantingueren el caràcter romànic.

Altres noms: Conjunt de Sant Jaume de Vallhonesta (Patrimoni.Gencat) / Sant Jaume de l’Erm (Diputació de Barcelona).

A Vallhonesta, nucli rural de Sant Vicenç de Castellet (Bages), es troba la capella romànica de Sant Jaume, del segle XII, refeta al segle XV. Aquesta capella d'origen medieval conserva una nau central amb volta de canó i absis semicircular, amb porta d'arc de mig punt adovellat que porta la data 1479.

A Aguilar de Segarra, municipi del Bages, es troba aquesta església romànica dels segles XI i XII, situada al costat del Castell de Castellar. De l'edifici primitiu es conserven les parets de la nau, la coberta i part del campanar de torre quadrada amb arcuacions llombardes, mentre que la resta va ser reconstruïda a finals del segle XVIII. Actualment està en restauració i no té protecció oficial registrada.

La Capella de Sant Valentí es troba a Aguilar de Segarra, al Bages, i és un petit temple gòtic de planta rectangular construït a finals del segle XIII o inicis del XIV. L'edifici conserva reminiscències romàniques i va ser remodelat el 1630, quan s'afegí la porta d'entrada, i restaurat el 1978 pel bisbe de Vic. Presenta bon estat, però l'accés és restringit.