Església de Santa Maria de l’Alba – Manresa / Bages

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


Exterior

1

2

3

Altres vistes de La Seu, des de diferents perspectives


Exterior – Vistes

Des de la planura on està construïda aquesta edificació, anomenada el Parc de la Seu,

es pot gaudir d'unes boniques vistes als voltants.


Interior - Església


Interior – Claustre del segle XVIII


Interior – Claustre romànic


Interior – Sota claustre romànic


Interior - Cripta


I T I N E R A R I 


Situació: A Manresa, ciutat i municipi del mateix nom, capital de la comarca del Bages (Barcelona).

Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. Restaurada. Visitable. Aparcament als voltants o en qualsevol altre cas, hi ha un aparcament públic, de pagament, sota mateix de l'església, amb entrada des del Passeig del riu.

Des de l'aparcament es pot accedir al davant de l'església, per un ascensor que salva el pendent existent.

Altres noms: La Seu - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitada el 21/06/2014:

Al Parc de la Seu.

Localització: N 41 43 20.1 E 01 49 37.0 – Altitud: 240 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2014):

“Descripció

L'església col·legiata de Santa Maria, coneguda també per Santa Maria de l'Alba i popularment -bé que impròpiament- per la Seu,  és el monument més representatiu de la ciutat de Manresa, i un dels edificis cabdals de l'art gòtic català.

 L'església es dreça en el planell superior del Puigcardener, dominant la ciutat, al lloc d'una d'anterior, esmentada el segle X, i substituïda el segle XII per un temple romànic.

L'església, d'estil gòtic català, és d'una nau amb absis poligonal, amb capelles laterals i girola, coberta amb volta de creueria sobre 18 pilastres de secció vuitavada. La nau, d'una alçada excepcional a Catalunya, és apuntalada a l'exterior per 18 arcbotants i il·luminada per una trentena de grans finestrals amb vidrieres polícromes historiades.

Aquests dos elements l'acosten a la tipologia del gòtic europeu. Les dimensions del temple són 68 m de llargada, 33 m d'amplària i uns 30 m d’alçària. L'amplada de la nau (18'5 m) fa que sigui, després de la seu de Girona, una de les naus gòtiques més amples d'Europa.

 El campanar de torre, de planta quadrada, té una alçada de 50'5 m. Era rematat per una balustrada substituïda per una barana neogòtica, obra d'A. Soler i March.

 Des del punt de vista arquitectònic, l'església té un gran interès per la solució intermèdia, de síntesi, que adopta entre l'estructura de temple d'una nau i l'estructura de tres naus, en la qual les capelles laterals -gràcies als grans arcs que les comuniquen- fan l'efecte visual d'unes col·laterals. És per això que calgué construir els arcbotants, ja que calia descarregar el sector que a la part baixa estava foradat amb grans arcs per tal de produir aquest efecte de tres naus. Amb tot, alguns autors creuen més propi parlar de contraforts profunds a dos nivells, que no pròpiament d'arcbotants.

 L'interior, presidit per una talla de la Mare de Déu de l'Alba (còpia d'una de finals del segle XIV, destruïda per un incendi el 1979), guarda una valuosa mostra de pintura gòtica catalana: el retaule de Sant Marc i Sant Anià, obra d'Arnau Bassa (1346). El monumental retaule de l'Esperit Sant, obra de Pere Serra (1394). El de Sant Miquel i Sant Nicolau, obra de Jaume Cabrera (1406). Una llarga predel·la de desaparegut retaule de Sant Antoni Abat, obra de Lluís Borrassà (1411). I el retaule de la Trinitat, obra de Gabriel Guàrdia (1501), seguidor de Jaume Huguet.

 Sota l'altar major hi ha una cripta, construïda entre 1576 i 1578 i notablement ampliada el 1973, que guarda les relíquies dels sants màrtirs Maurici, Fruitós i Agnès, patrons de la ciutat.

 La decoració marmòria és obra de l'escultor bagenc Jaume Pedró (1781), i un dels millors conjunts del barroc academicista català. Pedró s'establí posteriorment a Cervera, on féu el retaule de la capella de la universitat.

 A tocar de la basílica, que aprofita en el seu mur nord el de l'antiga església romànica, hi ha, vora el claustre, part d'una antiga galeria romànica del segle XI, de dos pisos, el superior amb quatre arquets rodons amb els capitells treballats.

També es conserva prop el portal gòtic de tramuntana, un portal amb timpà i capitells, atribuït a l'escultor Arnau Cadell, procedent de l'antic temple romànic del segle XII. El timpà original, molt malmès, es guarda al museu de la col·legiata, i ha estat substituït per una bona reproducció.

 El claustre, situat al N de l'església, és renaixentista i té el pati central ocupat per una capella barroca.

Portal de Migdia Porta lateral formada per cinc feixos de columnetes, que sostenen la llinda rectangular de la porta, coronades per cinc capitells a banda i banda dels quals arrenca l'àmplia arquivolta ogival. El guardapols és ornat a tot volt per unes frondes d'estilitzada imitació vegetal i capçat per la corresponent "carxofa". Capitells de temàtica floral purament decorativa amb presència de figures humanes i animals. On arrenca l'arquivolta hi ha dues mènsules.

Portal Nord Portal d'una gran bellesa, bona mostra de l'arquitectura gòtica catalana. Consta d'un marc general tangencial en xamfrà de conjunt o en angle de quaranta-cinc graus amb parament i amb una perpendicularitat de tots els elements motllurats respecte a la visió probable de l'espectador. És un portal de tipus romà: L'arc apuntat més visible és un triangle equilàter i el gablet forma un triangle isósceles. Aquestes figures es complementen amb el cercle (óculs o rosasses cegues) que així ho requereix un efecte visual. Als costats, dues àmplies faixes de columnes cilíndriques fines posades damunt basaments decorats amb temes geomètrics.

Portal dels Claustres Presenta una estructura formada per un arc de mig punt adovellat en el que s'inscriuen dues arquivoltes en degradació. La més exterior te una forma helicoïdal i reposa sobre dues columnes estilitzades amb capitells historiats força ben conservats degut a estar treballats en pera calcària. El de l'esquerra presenta dos temes del Gènesi, la temptació d'Adam i Eva, amb la serp que repta per l'arbre i la seva expulsió del Paradís. La imatge de Déu és majestuosa en contrast amb l'arrauliment dels dos personatges. En el de la dreta hi ha dos homes lluitant i decoració amb motius vegetals. L'arquivolta interior envolta el timpà on hi trobem la Verge asseguda amb el Nen a la falda. Quatre àngels turiferaris situats entre núvols com si fossin al cel acaben de donar el sentit teofànic a l'escena, que completa el cicle de pecat i redempció començat per Adam i Eva.

El timpà que veiem actualment és una còpia de l'original degut al seu mal estat de conservació. Delimitant inferiorment el timpà i perllongant-se fins els capitells, de manera que esdevé els seus àbacs, trobem un fris de 10 cm d'amplada amb motius decoratius consistents en una sanefa perlada, formada per medallons amb decoració vegetal i quadrats amb petits caps humans excepte dos que presenten el d'un porc i el d'un be o potser brau.

Gàrgoles Canals volades de pedra en formes grotesques i fantàstiques figures del regne animal. Les més antigues estan ubicades en la part superior dels contraforts de la nau, algunes d'elles estan molt malmeses per la corrupció del temps. En les més noves s'aprecia una clara influència del gòtic francés mentre que les originals són de factura molt més arcaica, i les seves formes són molt més estilitzades i decorades.

 Aquestes no ocupen una situació tan elevada i sols les trobem en la part de construcció més nova de la basílica, o sigui als peus, en l'estructura del baptisteri.

"Cargol" de Sant Pere de la Seu. Petita torre hexagonal situada a la banda esquerra de l'exterior de l'absis i que s'aixeca fins a l'alçada de la coberta més alta del temple.

Substitueix aquell contrafort mentre boterell superior, que agafa forma semicircular, serveix com a pont d'enllaç entre la torre i la teulada de la nau central. En el seu interior hi ha una escala de cargol amb entrada des de l'interior de la basílica. A la part superior s'hi obren quatre finestres amb dibuix trilobulat. Té aspecte de campanar.

Sepulcre de Bernat de Manresa Sarcòfag de pedra, a la coberta del qual hi ha representat el difunt, mort el 1339, vestit de cavaller i amb el cap recolzat sobre un coixí i els peus sobre un gos. A la part frontal del vas hi ha uns relleus representant un llibre obert flanquejat per dos escuts.

Sepulcre de dama Segons l'heràldica formaria part de la família Calders. A la coberta, la dama jacent reposa el cap en un coixí i els peus en un gos. La part frontal del vas està decorada amb relleus d'arquets trilobulats que inscriuen figures que ploren la morta.

Sepulcre d'un sacerdot La figura de la coberta va revestida dels ornaments de dir missa i recolza els peus sobre un lleó. El sarcòfag, de pedra, presenta unes formes molt gòtiques, amb un disseny i una decoració minucioses. A la part frontal del vas s'hi representen dos escuts amb la flor de llis i al centre un llibre obert amb la data 1380.

Situada a l’altar major i d’estil gòtic del segle com a còpia trobem la Verge de l’Alba de la Seu de Manresa tallada en fusta per Pere Puig.

Notícies històriques

L'existència de l'església de Santa Maria remunta al segle X.

Vers el 940 fou consagrat pel bisbe de Vic un temple amb aquesta advocació, que fou destruït per la invasió sarraïna l'any 999 i refet en temps de l'abat Oliba, entre els anys 1020 i 1030. Posteriorment, al segle XII, fou bastit un temple romànic d'una nau amb creuer, cimbori i tres absis, que fou enderrocat en construir la nova església.

 D'aquest edifici, disposem de notícies centrades en una deixa feta pel vicari comtal de la ciutat el 1169 per a l'obra d'aquest temple, però no disposem de cap notícia del procés de construcció.

 La resta més interessant que es conserva de l'església romànica és el Portal dels Claustres, antigament anomenat Porta de l'Abadia.

 No se sap amb exactitud l'emplaçament original del portal però es creu que probablement es tractaria d'una entrada a un dels braços del transsepte. El timpà original, molt malmès al ser fet de pedra sorrenca, fou substituït pel que veiem actualment gràcies al patrocini dels Amics de la Seu.

Una observació atenta de les escultures del portal permet relacionar-les amb els del claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès, encara que aquests són més elegants, i fa pensar en una dependència directa amb algun dels tallers que hi treballaren.

Des del segle XI acollí una comunitat canonical, que el 1592 fou convertida en col·legiata secular, suprimida al seu torn pel concordat del 1851 i reestablerta el 1884 per Lleó XIII, que atorgà honors de basílica al temple.

La construcció de l'església actual fou acordada el 1301 pel consell municipal, però no començà fins al 1322 amb la contractació del mestre d'obres Berenguer de Montagut (a qui s'encomanà simultàniament l'edificació de l'església del Carme de Manresa).

Montagut seria poc després (1329) l'arquitecte de Santa Maria del Mar (Barcelona) juntament amb Ramon Despuig.

Les obres de Santa Maria de l'Alba, en les quals intervingueren altres mestres d'obres com Arnau de Velleres o Martí Ibar, començaren el 1328 i s'allargaren fins a finals del segle XV.

El 1371 fou consagrat l'altar major, i les obres reberen un nou impuls al tombant del segle XV. Però fins el 1486-88 no es tancà el mur de ponent, amb la gran rosassa. Amb tot, la façana no es completà fins els anys 1915-34 amb l'obra del baptisteri i el pòrtic neogòtics, projectats per Alexandre Soler i March.

 L'església patí un incendi a la fi de la Guerra de Successió (1714) i fou malmesa el 1936.

El campanar és obra de Joan Font i Guerau Cantarell, i data del 1592 (1684?). S'han efectuat diverses obres de restauració i manteniment.”


  • Tot i que l'anterior text, sens dubte constitueix un excel·lent cabal d'informació, per complementar-la i/o contrastar-la, no ens en podem estar, d'extreure del fulletó de mà que ens han facilitat a l'oficina de turisme de Manresa,  el següent contingut (Juny 2014):

“La Seu de Manresa

Situada sobre el Puig Cardener, la Basílica de Santa Maria de la Seu, és un edifici gòtic català del que s'inicia la seva construcció al segle XIV.

És obra de Berenguer de Montagut, el mateix arquitecte que va projectar Santa Maria del Mar, a Barcelona.

Cap a finals de segle IX, en temps del comte Guifré el Pilós i del bisbe Gotmar, ja hi fou edificada una primitiva església dedicada a Santa Maria. Posteriorment, fou construïda una nova església que fou refeta pel bisbe Oliba.

L'actual basílica té els seus orígens cap a finals del segle XIII quan la ciutat de Manresa creixia i es començà a projectar un temple més gran. L'any 1301 el Consell de la ciutat n'acordava la seva construcció però no fou fins I’any 1322 que s'inicia en ferm la seva construcció que fou sufragada per la ciutat amb aportacions populars especialment dels gremis d'artesans existents aleshores.

EI1328 es col·loca la primera pedra, el1371 tingué lloc la consagració de I’altar major, el 1486 es completa I’últim tram del temple amb la construcció del mur que conté la gran rosassa.

L' esvelt campanar fou bastit entre els anys 1545 i 1592, la cripta el 1578 i la Capella del Santíssim el 1657. Finalment, a primers del segle XX, entre els anys 1915-1934 es completa la façana principal i Baptisteri obra de I’arquitecte manresà Alexandre Soler i March.

El temple fa 68 metres de IIargada i 33 d'amplada. La nau central fa 18 metres i és la segona més ampla de Catalunya després de la de Girona, fet que produeix una sensació d'amplitud juntament amb els divuit pilars i les arcades entre elles de molta alçada.

Des d'un punt de vista arquitectònic, pot ser considerada d'una o de tres naus. Hi ha qui opina que es tracta d'un exemple característic de tres naus amb diferent alçària i sense capelles laterals. D'altres creuen que es tracta d'una sola nau amb uns arcs extraordinàriament amples i alts i capelles al seu voltant que es comuniquen entre si.

La planta del temple és un exemple paradigmàtic de I’arquitectura catalana, sense creuer i amb girola a l' absis. L'accés habitual es realitza pel Portal Nord o de Santa Maria amb una bella imatge de la Mare de Déu obra de Berenguer Ferrer.

El portal oposat a aquest s'anomena de Sant Antoni. L'interior del temple es caracteritza per la sobrietat decorativa. Trenta grans finestrals ogivals i la rosassa de ponent donen Ilum a I'interior. A I'exterior, divuit contraforts a I'entorn de I'edifici, amb els seus arcbotants dobles, fan la imatge esvelta característica de la Seu de Manresa.

L'any 1931 fou declarat monument històric-artístic.

Una imatge de la Mare de Déu de l'Alba presideix el presbiteri. Es tracta d'un gran talla daurada que reprodueix la que s'hi venerava des de finals del segle XIV i que fou destruïda per un incendi provocat la nit del 28 al 29 de maig de 1979.

Sota I'altar major hi ha la cripta on s'hi veneren les relíquies, anomenades deis "Cossos Sants'; dels sants Maurici, Fructuós i Agnès, patrons de la ciutat de Manresa. L'altar tabernacle de marbre i estil barroc és obra de I’escultor manresà Jaume Padró (s. XVIII).

L'any 1981 fou completament restaurat després de la destrucció que va patir I’any 1936.

Cal destacar I'existència de quatre retaules gòtics que constitueixen un conjunt molt important i representatiu de la pintura gòtica catalana (Trobareu més informació en el citat fulletó):

 El retaule de l'Esperit Sant, obra de Pere Serra (1394) el millor pintor català de la seva època. Destaca per la seva grandària i el bon estat de conservació. Va ser encomanat pel gremi de cuireters , molt important aleshores a la ciutat, i que tenien per patró a l'Esperit Sant.

  • El retaule de Sant Marc és obra d'Arnau Bassa, pintor barceloní de mitjan segle XIV caracteritzat per ésser un dels millors dins el corrent d'influència italiana. Va ser realitzat I'any 1346 per encàrrec del gremi de sabaters de Barcelona que veneraven el seu patró en una de les capelles de la catedral.
  • Del retaule de Sant Nicolau i Sant Miquel només en resten set taules, la resta foren víctimes de l'incendi de 1714. L'obra, de dimensions semblants al retaule de l'Esperit Sant, fou encomanada al pintor barceloní Jaume Cabrera pel gremi manresà de "canonges, clergues i doctors".
  • El retaule de la Santíssima Trinitat és un exemple de la pintura gòtica tardana i fou realitzat pel pintor barceloní Antoni Marqués cap a I'any 1501 malgrat que en un principi s'atribuïa al manresà Gabriel Guardia. Obra realitzada amb el llegat del canonge Bernat Massadella i el tema és la teofania; és a dir, la manifestació de Déu.

En una galeria superior sobre I'atri de la façana principal es troba situat el Museu Història de la Seu que, com elements més destacats s'hi conserva el magnífic Frontal Florentí (tela de lIi brodada amb fil d'or i sedes de colors), el Crist Romànic de Manresa i les arquetes de plata dels Cossos Sants. També s'hi conserven diversos objectes litúrgics i d'orfebreria.

El claustre de la Seu construït al segle XVIII és d'estil neoclàssic, en substitució d'un anterior possiblement gòtic.

Al centre hi ha la Capella de la Puríssima (anomenada també dels Favets). És també d'estil neoclàssic (1803) però conserva el portal d'una capella anterior de mitjan segle XVI.

En una de les ales del Claustre hi ha un element molt interessant com és el sepulcre del Canonge Mulet, obra de I’escultor manresà Josep Sunyer (1719) .



  • Edificacions properes: Dins del mateix casc urbà de Manresa, hi ha altres interessants edificacions medievals:
  1. Capella de Can Font de la Serra
  2. Capella de Sant Marc
  3. Capella del Sant Crist del Salvador
  4. Convent de l'església del Carme
  5. Església de Santa Maria de l'Alba
  6. Església del Carme
  7. Església i Hospital de Sant Andreu
  8. Monestir de Santa Clara
  9. Muralles de Manresa
  10. Pont Llarg - Aqüeducte de la Sèquia de Manresa
  11. Pont Nou
  12. Pont Vell
  13. Torre de Santa Caterina - (Afores)
  • A les rodalies també hi ha altres edificacions: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:


Bages: Veure en un mapa més gran.


Altres llocs interessants per visitar: