Convent de l’església del Carme – Manresa / Bages

Valoració: 3 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Manresa, ciutat i municipi del mateix nom, i  capital de la comarca del Bages (Barcelona).

Època: Segle XIV – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Molt transformat. Habitat des de l'any 1311, ha estat convent, fins l'any 1835, data en la que fou abandonat. Posteriorment fou escola pública per a nens i nenes. Incendiat durant la guerra civil, fou enderrocat i reconstruït. Després passà a ser caserna de l'exèrcit fins l'any 1965, data en que va retornar a mans de l'ajuntament i va ser utilitzat com a magatzem municipal. Finalment, des del 1990 i fins els nostres dies, ha estat transformat en alberg de la Generalitat de Catalunya.

El fet d'haver estat enderrocat i reconstruït diverses vegades, comporta que actualment, sigui una amalgama de diferents tendències i estils arquitectònics.

Hem aparcat el cotxe en un cantó de la plaça del Mil·centenari, on hi ha una zona destinada a l'efecte.

Altres noms: Antic convent de l’església del Carme - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitat el 21/06/2014:

A Manresa, a la Plaça del Mil·centenari.

Localització: N 41 43 28.7 E 01 49 34.1 – Altitud: 255 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2014):

Descripció

L'edifici era format per dos cossos en L, que amb l'església del Carme constituïen un pati en forma d'U obert cap a la muralla del Carme.

Originàriament de planta baixa i pis, se n'hi afegí un altre més tard. La façana era de pedra arrebossada sense cap ornamentació i amb finestres amb ritme simple.

 A la planta baixa conserva arcades de l'antic claustre, de mig punt, recolzades sobre pilastres de secció quadrada i capitell motllurat neoclàssic. Era completament adossat a l'església del Carme.

 Actualment (des de 1990) és un alberg.

Les obres de l'alberg han partit de l'estructura de l'antic edifici, tot introduint-hi, però, una distribució interna ben innovadora. S'han restaurat les arcades de l'antic claustre i una de les ales que havia tingut una funció de dormitori -cel·les del convent i posteriorment estances dels soldats-.

 Les parets mestre d'aquesta dependència i que, per tant, aguanten l'obra actual pertanyen a la primitiva construcció.

També ha estat restaurada la torre-mirador, on hi ha l'antiga escala principal, i que servirà de punt d'articulació per futures obres.

 La llargada de la nau és de 60 m. i presenta tres nivells d'edificació. Planta baixa (obrada amb carreus regulars), primer pis amb diferents nivells i planta altell. S'ha intentat trobar un equilibri entre els espais comuns de trobada i polivalents i els espais més reduïts, tot guardant la intimitat. Els mòduls -habitacions- mai arriben a dalt, per tal de gaudir de tot l'espai com en les antigues construccions gòtiques conventuals.

Notícies històriques

  • 1308: Els consellers de la ciutat donen permís als PP Carmelites per fundar un convent i església.
  •  s.XIV: Construcció dels dos edificis en estil gòtic.
  • s.XVIII: Es substitueix el claustre gòtic del convent per un classicista de menys qualitat.
  •  1835: Abandó del convent més tard convertit en caserna.
  •  10 de novembre de 1990, s'inaugura l'alberg, dut a terme per l'arquitecte Antoni M. Baraut. Pertany a la xarxa d'Albergs de la Generalitat.

  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de Turisme de Manresa, el següent text (Juny 2014):

“ A la Plaça del Mil-centenari, al costat de l'església del Carme, hi trobem les restes de l'antic claustre del convent dels monjos carmelites que hi havia hagut.

Des del segle XIX i fins el 1965, aquest convent sigué caserna.

Aprofitant les arcades del claustre hi trobem l'Alberg del Carme i la plaça es una zona de pàrquing municipal.”


  • Per “rematar” degudament la feina, ens complau extreure el següent text de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, referida a aquest alberg (Juny 2014) – (Veure les Fotografies):

 “ Introducció

Situada gairebé literalment al cor de Catalunya, Manresa sempre ha jugat un paper decisiu a la Catalunya central. Tot i estar situada al pla de Bages, els barris de la ciutat s'estenen sobre diversos serrals. I, en concret, en un d'aquests turons (amb un nom tan significatiu com Puigmercadal), hi trobem l'antic convent dels frares carmelites, convertit actualment en  l'Alberg de Joventut del Carme.

 Història

Manresa va viure el seu període de màxima esplendor al segle XIV. De fet, aquest "gran segle" és una època de creixement econòmic, demogràfic i urbanístic. En aquells anys es van alçar moltes obres civils, com el Pont Nou o la Sèquia de Manresa, i també obres religioses d'estil gòtic com la Seu, a banda de diverses esglésies, convents i monestirs.

En aquest context d'expansió, el 1306, el Consell de la ciutat va demanar als frares carmelites que s'instal·lessin a l'actual capital del Bages. Van trigar dos anys a decidir que hi anirien i que farien el seu convent al turó del Puigmercadal. Finalment, el 1311, ja havien acabat la construcció i van habitar el convent.

Però el conjunt arquitectònic també incorporava l'església del Carme, construïda el 1322 per Berenguer Montagut (1), i un claustre on, el 1346, encara s'hi estava treballant.

 El convent del Carme sempre ha estat molt lligat a la vida de la ciutat i a la seva història, fins al punt que va sorgir una festivitat manresana dedicada a un miracle que suposadament es va produir el 1345 a dins de l'església del Carme: la Festa de la Misteriosa Llum (2).

Al segle XVIII, durant la Guerra de Successió, Manresa va ser ocupada i incendiada per l'exèrcit borbònic. Posteriorment, pel que fa al convent, se'n va enderrocar el claustre gòtic; i, al seu lloc, se'n va alçar un de neoclàssic, tot aprofitant el material de la construcció anterior.

De fet, els frares es van estar al Carme fins a principis del segon terç del segle XIX, quan -a causa de les enormes tensions derivades de la "primera carlinada" o "Guerra dels Set Anys"- les comunitats religioses de tot Catalunya van abandonar el país, just abans de la famosa crema de convents de l'estiu de 1835.

Poc després, l'edifici va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Manresa, que el va fer servir d'escola pública per a nens i nenes.

El 1936, amb la Guerra Civil, l'església que formava part del complex va tornar a ser enderrocada; però, més tard, es va reconstruir. El fet d'haver estat enderrocada i reconstruïda diverses vegades fa que, actualment, l'església sigui una amalgama de diferents tendències i estils arquitectònics, combinats d'una manera especial. De fet, després de la guerra, les tropes franquistes la van arribar a utilitzar com a caserna militar, fins que, el 1965, va retornar a mans de l'ajuntament.

A partir d'aquest moment, l'edifici del convent del Carme es va utilitzar com a magatzem municipal i altres serveis. Finalment, el 1990, l'antic monestir necessita unes importants obres de remodelació a causa del mal estat en què havia quedat pels estralls de la història.

 D'aquest conjunt arquitectònic només el convent es converteix en l'Alberg de Joventut del Carme, que també funciona com a residència d'estudiants.

1. Arquitecte de la Seu de Manresa, Santa Maria del Mar de Barcelona i la Seu de Mallorca.
2. Diu la tradició que, el 21 de febrer de 1345, es va veure una estranya llum procedent de Montserrat que entrava a l'església del Carme, fet que va coincidir amb el repic de les campanes, que va començar a sonar soles. Va caldre aquest miracle perquè el bisbe de Vic autoritzés les obres de la Sèquia i, així, poder pal·liar els efectes d'una sequera terrible.

Arquitectura

L'edifici emmarcat dins el convent del Carme ha estat remodelat considerablement per acollir-hi l'alberg. Amb aquesta rehabilitació es va enderrocar una de les ales i un pis sobreafegit que es trobaven molt deteriorats.

 Per altra banda, es va construir un cos nou, l'actual auditori. L'estructura del conjunt de les instal·lacions es caracteritza per la seva forma d'ela, amb murs molt gruixuts i obertures simples. Hi destaca la torre, des d'on es divisen Montserrat i els Pirineus.

El 1995, les modificacions parcials de l'edifici permeten que es destini una part de l'equipament a la residència d'estudiants.”


  • Als sols efectes de classificar-lo en aquestes pàgines, l’inclourem dins de la categoria de “monestirs”.

  • A les rodalies també hi ha altres edificacions: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Bages : Veure en un mapa més gran.