Església de Santa Maria de Rúbies – Camarasa / Noguera

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Al costat de les restes del castell de Rúbies, a Rúbies, entitat de població deshabitada de Camarasa, població i municipi del mateix nom a la comarca de La Noguera (Lleida).

Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Molt malmesa. Lliurament accessible. Tant durant el recorregut, com als voltants de l'església, gaudirem d'espectaculars paisatges.

Altres noms:

Accés - Visitada el 05/09/2009:

Per accedir-hi i per altres informacions, visiteu la nostra pàgina del castell de Rúbies.

Localització: N 42 01 15.3 E 00 54 44.9 – Altitud: 1.145 m.

Altres: Si bé a la pàgina de Patrimoni.Gencat apareixen referenciades de manera conjunta el castell de Rúbies i l'església de Santa Maria, a la pàgina web de Pat.mapa, no hi ha cap entrada.

Setembre 2020: R E C T I F I Q U E M : Avui, dia 13/09/2020, descobrim que a la pàgina web del CASTELL DE RUBIES I ESGLÉSIA DE SANTA MARIA, hi apareix la següent informació que tot seguit transcrivim: *

Descripció

El castell i l'església de Santa Maria de Rúbies es troben ubicats al peu de l'espadat rocallós del Montsec, al bell mig del nucli deshabitat de Rúbies a quasi 1150 m.s.n.m.

L'església és un edifici aïllat amb una casa enrunada al sud, mentre que del castell se'n troben ben poques restes integrades entre mitgeres de cases també abandonades i enrunades.

Com s'ha dit, les poques restes del castell es troben entre mitgeres.

La tercera casa cap al sud des de l'església és una torre de planta trapezoïdal, amb una alçada conservada de 9m i uns murs a voltes dels 80-90 cm.

En base a importants refaccions dutes a terme quan la torre es convertí en part d'una casa de pagès, l'edifici, en molt mal estat de conservació, compta amb planta baixa i tres pisos.

Amb una coberta actual derruïda però aparentment a doble vessant amb teula.

L'aparell és a base de carreus de mida mitjana, prou escairats units amb morter de calç.

S'observa en el tram superior de l'edifici, i a arrel de la seva conversió en casa la refacció mitjançant murs de tàpia.

A la única paret ben conservada quant a l'alçat, s'observen diverses espitlleres, dues a la planta baixa i tres a la segona planta.

No s'ha pogut certificar l'existència de més panys de mur similars a redós, per aquest motiu es proposa que es tractés d'un castell format únicament per una torre trapezoïdal, sent gairebé una casa forta.

No obstant, la planta del poble podria ocultar algun entramat més complex que amb les construccions i reformes de les cases s'hagués vist totalment alterat.

L'església de Santa Maria, a l'extrem nord del poble de Rúbies, és un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d'un arc presbiteral, que resta aixecat amb relació al paviment de la nau.

La façana on hi ha el portal no compta amb trets decoratius remarcables.

La porta actual, al mateix lloc que la original, és adovellada en arc de mig punt estret amb el mateix tipus de carreu irregular que forma l'aparell general de l'edifici.

Per sobre, un ull de bou també posterior a la obra inicial que dóna a un cor a l'interior.

Corona el temple una espadanya d'un sol ull avui dia derruïda en gran part.

L'exterior de l'absis en canvi, sí compta amb trets arquitectònics més arcaics.

S'hi desenvolupen els clàssics motius llombards d'arcuacions sota el ràfec, en nombre de quatre limitats per lesenes.

Al centre de l'absis, a l'interior, s'obre una finestra de doble esqueixada.

L'interior del temple està totalment transformat per una decoració de tipus barroc popular que s'ha de relacionar cronològicament amb la porta actual, l'ull de bou i el cor adossat a la façana.

Els tres arquitectònics observats mostren una evolució complexa d'aquest bé.

Per una banda, gran part de l'església es correspon perfectament amb els cànons llombards del segle XI; el castell es pot situar vers els segles XII o XIII; posteriorment les refaccions de tipus barroc a l'església i les reformes importants de la torre per convertir-la en una casa de pagès marquen una important activitat vers època moderna.

L'estat de conservació és totalment deficient.

La torre està en un context de cases enrunades, com ella mateixa.

L'església ha notat fortament el pas del temps, la manca de restauracions i el pas d'excursionistes que han deixat de manera important la seva empremta, amb pintades, inscripcions, elements de cuina i escombraria.

Sembla que el lloc serveix de bivac puntual.

Notícies històriques:

Probablement l'església de Santa Maria i el castell de Rúbies ja existien l'any 1095, quan apareixen ambdós en una dotació que confirma Ermengol de Meià al monestir de Santa Maria de Meià de diversos béns i que degué ser feta abans de 1040.

El castell apareix ja directament en un capbreu del monestir de Santa Maria de Meià el 1137, on consta que posseïa l'església i el monestir entre d'altres.

El 1290 Ramon Montalt dóna totes les seves possessions al monestir esmentat amb la condició de mantenir-ho en vida.

Amb aquest fet Santa Maria de Meià passà a ser el senyor jurisdiccional del castell de Rúbies, això facilità que no succeís el mateix que amb la resta de castells de la zona, que es van integrar al marquesat de Camarasa.

Ho seria fins la fi dels senyorius jurisdiccionals.

Roig Jalpí, el segle XVII afirmà "En el lugar de Rúbies, hay un Castillo, que hoy está derruido, con una Torre grande habitable, quadrada".

Això implicaria que el castell probablement no era originalment format només per la torre i que aquesta era habitada al segle XVII.

Pel que fa a l'església, amb unes vicissituds similars, cal remarcar que perdé aviat el privilegi de parròquia de Rúbies (però no se'n sap qui la substituí) passant a ser sufragània.

Tanmateix s'està segur que ho va ser, ja que Roig i Jalpí afirma al segle XVII: "Nuestra Senyora, en el Castillo de Rúbies, antiguamente era parroquial".


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Noguera : Veure en un mapa més gran.